Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Mòbil de Moisès Villèlia al vestíbul del COAC

El COAC recupera un mòbil de l’escultor Moisès Villèlia i l’exposa al vestíbul de la seu de Barcelona

Imatge: 
© F. Català-Roca. Mòbil realitzat per M. Villèlia. Barcelona, 1962. Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC
Un mòbil dels anys 60 de l’escultor Moisès Villèlia es pot veure a la seu del COAC a Barcelona, on s’ha instal·lat de forma permanent, coincidint amb la finalització de les obres de rehabilitació dels espais interiors de la seu, que acullen el Centre Obert d’Arquitectura.

La peça, feta amb varetes de bambú unides entre si i sostingudes per fils, té una estructura simple i harmònica que genera una sensació de lleugeresa i equilibri, també gràcies al subtil moviment que es genera amb petites corrents d'aire o el moviment dels visitants.

Es tracta d’una peça històrica i de gran valor  que compta amb diverses interpretacions. Se l’ha anomenat ‘Ballesta’ perquè la seva forma recorda aquest element, però també ‘Homenatge a Blume’, pel mític exercici del gimnasta, que va morir en un accident d’aviació als anys 60.

El COAC el va adquirir arran de la inauguració de la seva seu a Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Des d’aleshores i fins als anys 2000 va ocupar diverses localitzacions del vestíbul, fins que es va restaurar per prestar-lo al MACBA en el marc d’una exposició sobre el Grup R. Un cop finalitzada, el mòbil de Villèlia va ser desmuntat i guardat.

A la 6ª planta de l’edifici del COAC també s’hi pot veure un altre mòbil del mateix autor, de mida més petita.

Un escultor de renom
Moisès Villèlia (1928-1994) va ser un escultor i poeta català, l'obra del qual pretenia crear una experiència estètica que convidava a la contemplació i reflexió sobre la naturalesa i l'entorn. Va desenvolupar la seva carrera en el camp de l’escultura explorant la utilització de materials primaris, com el bambú,  i en una segona fase va treballar també amb formigó, fibrociment o metall. Entre els anys 50 i 60, la seva obra va guanyar popularitat, especialment gràcies a la bona premsa que va rebre per part del grup 'Club 49'. La seva obra es conserva en diversos museus de l'estat espanyol.

Revisitar l'edifici original
En paral·lel, s’han situat imatges originals del fotògraf Francesc Català Roca a cada planta de l’edifici, que permeten revisitar l'edifici original, obra de Xavier Busquets, i que va comptar amb la col·laboració de diversos arquitectes i despatxos d'arquitectura per al disseny de cadascuna de les plantes: el vestíbul del mateix Busquets; la biblioteca, aleshores a la segona planta, projectada per Guillermo Giràldez, Pedro López-Íñigo i Xavier Subias; la tercera planta de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, on hi havia ubicat el servei de Publciacions; la quarta planta, amb el deparament de Visats i Administració, dissenyada per Pau Monguió i Francesc Vayreda; l’oficina Central del COAC d’Antoni de Moragas a la cinquena planta; el deganat de Josep Maria Tous i Enric Fargas; i el Bar Restaurant de la 8a planta, de Federico Correa i Alfonso Milá.

29/03/2023
Tornar

Festa d'Arquitectura de Nou Barris

Imatge: 
Anna Mas Fotografia
Descobrim la nova rehabilitació de Can Valent, la coneguda masia on les núvies de Barcelona es compraven el ram, i que es recupera després de molts anys en estat ruinós. Descobrim els reptes de futur de la masia i els seus entorns, amb tallers per a tota la familia!  

TALLERS I ACTIVITATS:

11-14h  Taller d’alforges de cartró
Maraki en Bicicleta

11-14h  Taller de cianotípies (fotografia de flors sense càmera)
Ariadna Garriga, artista

13-13.30h Visita Masia Can Valent

XERRADES:

11.30h  Benvinguda a la Festa!
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC

11.45h  Exposició Projecte Rehabilitació Can Valent
Alea Olea, Arquitectura i Paisatge

12.15h  Exposició Projecte Tanatori Sant Andreu
Manuel Pedraz, arquitecte – Batlle i Roig Arquitectura

12.45h  Nou Barris, Nova Realitat (reactivació positiva del districte)
Iñaki Arbelaiz, arquitecte – KUDA!

T'HI APUNTES?
 
PDF version
Joan Villoro, qui ha inspirat la iniciativa 'ArquiLlibres'

Neix ‘ArquiLlibres’, una iniciativa per donar una segona vida a llibres d’arquitectura

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Els professionals de l’arquitectura tenim en els llibres uns grans aliats durant els anys d’estudi i d’exercici de la professió. Per promoure l’economia circular, des del COAC volem reforçar el compromís per reutilitzar els llibres dels que us en vulgueu desprendre i, a la vegada, contribuir a teixir una xarxa entre diferents generacions d’arquitectes.

És des d’aquesta premissa que neix ‘ArquiLlibres’, una iniciativa de la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l’Agrupació d’Arquitectes Sènior/a i l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), gestionada de la mà de la Cooperativa Jordi Capell. La idea original és del nostre company arquitecte Joan Villoro,  que va ser un gran aficionat als llibres i al Mercat de vell de Sant Antoni.
                             
Prova pilot
Aquesta iniciativa s’endega com a prova pilot a la seu de Barcelona de Plaça Nova, però en una segona fase s’estudiarà poder-la fer extensiva a la resta de demarcacions.

La meitat del preu de venda anirà destinada als arquitectes que donen els seus llibres i el benefici es destinarà íntegrament al Servei d’Orientació Col·legial (SOC COAC).  

Si esteu interessats en fer una donació de llibres, envieu-nos un correu electrònic a arquillibres@coac.net amb les vostres dades de contacte (nom i cognom, correu i telèfon) i canalitzarem la donació.

15/03/2023
Tornar

Homenatge a Joan Carles Cardenal, arquitecte i degà

Imatge: 
© Daniel Sánchez Blasco
El proper 29 de març el Col·legi d'Arquitectes i la Cooperativa Capell retran homenatge a l'arquitecte i degà del COAC, Joan Carles Cardenal, a les 19h a la sala d'actes del Col·legi.

Les seves obres, inicialment formant grup amb els arquitectes Juan Antonio Ballesteros, Francisco de la Guardia, Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallès i posteriorment fent despatx amb els dos primers, van ser una de les referències de la modernitat al nostre país, amb un llenguatge arquitectònic depurat, refinat i elegant que va saber donar escala urbana a les persianes de llibret i als grans panys ceràmics cecs. Entre les obres més importants figura la Joieria Monés, la casa Pàniker o la facultat de Biologia, que han quedat plenament incorporades al nostre imaginari col·lectiu. Cal esmentar
també els edificis d’habitatges al carrer Ganduxer i a l’Avinguda Meridiana de Barcelona, així com diverses intervencions a les Illes Balears. Una de les seves darreres obres va ser la torre Núñez i Navarro del carrer Tarragona. També va intervenir en el projecte i la direcció de l’obra del Palau Sant Jordi, juntament amb l’arquitecte Arata Isozaki. Joan Carles Cardenal va ser secretari del COAC del 1971 a 1973 i el 1978 va ser escollit president-degà, càrrec que va ocupar fins al 1980. Més tard, del 1994 al 2002, va ser vocal de la Junta de Govern. 

PROGRAMA

- Benvinguda del degà, Guillem Costa
- Intervenció de l'arquitecte Agàpit Borràs, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Joan Antoni Pàez, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Pere Serra, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Esteve Bonell

Inscripció a través del següent formulari.

PDF version

Pages