Muere Joan Margarit, un puente entre la arquitectura y la poesía
El pasado 16 de febrero murió, a los 82 años, el arquitecto y poeta Joan Margarit, uno de los máximos referentes de la cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX, que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de sus versos.
Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla en sus versos, como muestran poemas como 'Càlcul d'estructures' y 'Última lliçó' o el libro 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC el 2019, en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro.
La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Familia. También cuenta con obra propia, entra la que destacan distintos edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
En 2019 recibió el Premio Cervantes, el último reconocimiento a una extensa obra poética que ha sido traducida a distintos idiomas y que acumula más de 20 premios y distinciones.
El Colegio de Arquitectos, en nombre de todo el colectivo, expresa su más sentido pésame a familiares y amigos. Descanse en paz.
Podéis recuperar el acto 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':
Mor Joan Margarit, un pont entre l’arquitectura i la poesia
Avui 16 de febrer ha mort, als 82 anys, l’arquitecte i poeta Joan Margarit, un dels màxims referents de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, que sempre va connectar l’arquitectura amb l’art a través dels seus versos.
Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2019, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.
L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
El 2019 va rebre el Premi Cervantes, el darrer reconeixement a una extensa obra poètica que ha estat traduïda a diversos idiomes i que acumula més de 20 premis i distincions.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
Recupereu l'acte 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':
La pandemia continúa agravando la desaceleración del sector
Desaceleración en un sector marcado por un modelo tradicional
El año 2020 la superficie visada en Cataluña ha bajado un 17% respecto al año anterior. El estado de alarma supuso una caída importante del visado de proyectos en abril, con una tímida recuperación posterior que en conjunto no ha sido la suficiente.
La bajada se explica sobre todo porque la Demarcación de Barcelona, motor de la tímida recuperación de los años anteriores, ha seguido disminuyendo en superficie visada. En cuanto a la vivienda, los datos indican una caída de la superficie visada de cerca del 22% en relación al 2019, disminución muy acusada en la Demarcación de Barcelona, y en especial en su capital, donde la superficie visada de vivienda ha caído casi un 32%.
En julio el COAC ya advertía de la desaceleración modelo tradicional p evidente necesidad de pensar en cómo revertir la situación de forma más estratégica, dejando que el sector tenga también protagonismo en la recuperación económica del país y en la respuesta a los retos y compromisos con los ODS y la respuesta al cambio climático, priorizando los proyectos de renovación urbana con políticas e instrumentos que la hagan posible.
PRINCIPALES HECHOS Y DATOS
1.- La desaceleración nos sitúa a niveles de 2017. Los 3.917.395 m2 visados suponen un 17% menos que en 2019, y nos sitúan en valores iguales que en 2017. Se constata que la tendencia negativa identificada a finales del 2019 se ha mantenido hasta ahora, agravada por la pandemia.
2.- La desaceleración se ha hecho notar sobre todo y de manera continuada hasta octubre, aunque los efectos más bruscos del estado de alarma y el confinamiento más riguroso se notaron en abril. En aquellos momentos de incertidumbre, cuando incluso se tuvieron que parar las obras, la actividad de visado de proyectos también se ralentizó. A partir de octubre ha habido más actividad, y habrá que ver si se trata del habitual efecto "fin de año" o bien son los primeros brotes de la recuperación.
3.- La desaceleración es homogénea en todo el territorio. Todas las demarcaciones la han sufrido de forma importante, con porcentajes de caída que oscilan entre el 35% en Tarragona y el 8% en Lleida.
En la Demarcación de Barcelona, la superficie visada es de 2.582.059 m2, casi 18% menos que el año anterior. La ciudad de Barcelona presenta una caída mucho más suave, del 5%, y son los proyectos de no vivienda los que han conseguido frenar el descenso, ya que en el caso de la vivienda la superficie visada ha caído casi un 32%.
4.- La obra nueva, que sigue siendo mayoritaria en superficie visada, cae un 18%, y la rehabilitación un 11%. La rehabilitación continúa arrastrando una tendencia preocupante de decrecimiento, con una superficie total visada que no llega al millón de m2, situándola a niveles similares a los de 2015, en plena salida de la crisis anterior.
5.- La creación de vivienda continúa en descenso. El año se ha cerrado con 11.919 viviendas visadas, casi un 25% menos que el año anterior. Tras constatarse una tendencia de crecimiento prácticamente sostenida desde los inicios de la recuperación, los datos de 2020 demuestran una caída acusada. Es en la Demarcación de Barcelona donde encontramos la explicación: el importante descenso de superficie visada, cerca de 500.000 m2, es de vivienda. En números absolutos, en esta demarcación se han visado 3.155 viviendas menos que en 2019, número que tiene mucha relación con las malas cifras de la ciudad de Barcelona.
PROPUESTAS DEL COAC
Es evidente que se necesitan más políticas de impulso a la rehabilitación y una apuesta decidida de las administraciones para establecer un marco regulador y un conjunto de instrumentos de financiación que promuevan la eficiencia energética, la renovación de edificios y el desarrollo de fuentes renovables los edificios, barrios y distritos, tal como requiere la Comisión Europea.
Bajo esta premisa, desde el COAC seguimos trabajando en el Pacto Nacional para la Renovación Urbana, que tiene como objetivo articular políticas de renovación urbana, incluyendo las relativas a la conservación y mejora de los parques construidos y los entornos urbanos, convirtiéndose en un instrumento clave vinculado a la Agenda Urbana de Cataluña.
El pasado septiembre, las dieciocho instituciones que integran el Consejo Estratégico -entre ellas colegios profesionales, la administración y asociaciones municipales- firmaron la Declaración de apoyo al Pacto , el punto de salida para iniciar los trabajos para el elaboración de la iniciativa, que permitirán planificar, potenciar e incentivar las actuaciones dirigidas a promover la renovación urbana, buscando tener un entorno más sostenible y que contribuya a la mejora de la salud y bienestar de las personas en nuestro país.
Renovación Urbana para generar beneficios sociales y económicos
No sólo se trata de reducir la factura energética y las emisiones. La renovación puede abrir muchas puertas y generar beneficios sociales, medioambientales o económicos de gran alcance. Con la misma intervención, los edificios se pueden hacer más saludables, ecológicos, interconectados dentro del barrio, más accesibles, resilientes a fenómenos naturales extremos y equipados con puntos de recarga para movilidad electrónica y aparcamiento de bicicletas. Los edificios inteligentes pueden aportar datos esenciales que respeten la privacidad para la planificación y los servicios de la ciudad. Una renovación a fondo puede reducir la presión sobre la construcción de zonas verdes, ayudando a preservar la naturaleza, la biodiversidad y las tierras agrícolas fértiles.
La inversión en edificios también puede dar un empuje muy necesario al ecosistema de la construcción y a la economía en general. Las obras de renovación requieren mucha mano de obra, crean puestos de trabajo e inversiones vinculadas a cadenas de suministro a menudo locales, pueden generar demanda de equipos de alta eficiencia energética y de recursos y aportar valor a largo plazo a las propiedades. Esto puede ser muy valioso para un sector en el que más del 90% de los operadores son pymes, muy afectadas por el impacto económico de la crisis Covid-19.
Propuestas concretas para los Fondos Europeos Next Generation
Conscientes de esta situación, el COAC ha presentado a las consejerías de Territorio y Sostenibilidad y de Empresa y Conocimiento diferentes proyectos específicos en cuanto al destino de los Fondos europeos Next Generation en nuestro país:
1 - Potenciación del "Passport-e o Libro del Edificio Existente", documento para conocer la situación y el potencial real del upgrade de los edificios.
2 - Implantación de oficinas facilitadoras de la rehabilitación en los barrios y municipios para impulsar y agilizar la rehabilitación.
3 - COAC LAB, para contribuir a potenciar la innovación y actuar de nexo de unión entre nuevos perfiles profesionales de arquitectos y empresas que necesiten innovar.
4 - Establecimiento de criterios de salud en la rehabilitación de centros educativos por su incidencia directa en el bienestar de los niños.
5 - Acción conjunta con otras entidades y administraciones para trabajar desde Barcelona con el concepto New Bauhaus.
6 - Biociudades y territorio. Apuesta por la implantación de la economía verde y circular a partir del ciclo de industrialización de la madera como material de construcción a través de la cadena de Industrialización Circular y Avanzada de Madera Estructural y Gestión Forestal Sostenible de Cataluña (en colaboración con el Centro de Ciencia y Tecnología Forestal de Cataluña / Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación y el Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña).
Las otras medidas que creemos indispensables son:
7 - Impulso a la rehabilitación a través de planes de barrios en los municipios de todo el territorio.
8 - Fomento de la rehabilitación a través de fiscalidad y medidas económicas (ver documento de propuestas del COAC ).
9 - Fomento de la rehabilitación a través de la revisión y la mejora de la actual normativa en vigor.
10 - Impulso a la rehabilitación de los equipamientos públicos.
11 - Revisión y modificación -con interpretación abierta, razonable y socialmente responsable- de los criterios de uso de diferentes espacios y edificios en desuso en el parque construido.
Consultad la nota de prensa completa
Consultad los gráficos de Visado
La pandèmia continua agreujant la desacceleració del sector
Desacceleració en un sector marcat per un model tradicional
L’any 2020 la superfície visada a Catalunya ha baixat un 17% respecte l’any anterior. L’estat d’alarma va suposar una caiguda important del visat de projectes a l’abril, amb una tímida recuperació posterior que en conjunt no ha estat la suficient.
La baixada s’explica sobretot perquè la Demarcació de Barcelona, motor de la tímida recuperació dels anys anteriors, ha seguit disminuint en superfície visada. Pel que fa a l’habitatge, les dades indiquen una caiguda de la superfície visada de prop del 22% respecte el 2019, disminució molt acusada a la Demarcació de Barcelona, i en especial a la seva capital, on la superfície visada d’habitatge ha caigut gairebé un 32%.
Al juliol el COAC ja advertia de la desacceleració del sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial i en constant línia plana. Seguim doncs insistint en l’evident necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.
PRINCIPALS FETS I DADES
1.- La desacceleració ens situa a nivells del 2017. Els 3.917.395 m2 visats suposen un 17% menys que el 2019, i ens situen a valors iguals que al 2017. Es constata que la tendència negativa identificada a finals del 2019 s’ha mantingut fins ara, agreujada per la pandèmia.
2.- La desacceleració s’ha fet notar sobretot i de manera continuada fins a l’octubre, tot i que els efectes més bruscs de l’estat d’alarma i el confinament més rigorós es van notar a l’abril. En aquells moments d’incertesa, quan fins i tot es van haver d’aturar les obres, l’activitat de visat de projectes també es va alentir. A partir de l’octubre hi ha hagut més activitat, i caldrà veure si es tracta de l'habitual efecte “final d’any” o bé són els primers brots de la recuperació.
3.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Totes les demarcacions l’han patit de forma important, amb percentatges de caiguda que oscil·len entre el 35% a Tarragona i el 8% a Lleida.
A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és de 2.582.059 m2, gairebé 18% menys que l’any anterior. La ciutat de Barcelona presenta una caiguda molt més suau, del 5%, i són els projectes de no habitatge els que han aconseguit frenar la davallada, perquè en el cas de l’habitatge la superfície visada ha caigut gairebé un 32%.
4.- L’obra nova, que segueix sent majoritària en superfície visada, cau un 18%, i la rehabilitació un 11%. La rehabilitació continua arrossegant una tendència preocupant de decreixement, amb una superfície total visada que no arriba al milió de m2, situant-la a nivells similars als del 2015, en plena sortida de la crisi anterior.
5.- La creació d’habitatge continua en davallada. L’any s’ha tancat amb 11.919 habitatges visats, gairebé un 25% menys que l’any anterior. Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, les dades del 2020 demostren una caiguda acusada. És a la Demarcació de Barcelona on trobem l’explicació: l’important descens de superfície visada, prop de 500.000 m2, és d’habitatge. En números absoluts, en aquesta demarcació s’han visat 3.155 habitatges menys que el 2019, nombre que té molt a veure amb les males xifres de la ciutat de Barcelona.
PROPOSTES DEL COAC
És evident que calen més polítiques d’impuls a la rehabilitació i una aposta decidida de les administracions per establir un marc regulador i un conjunt d’instruments de finançament que promoguin l’eficiència energètica, la renovació d’edificis i el desplegament de fonts renovables als edificis, barris i districtes, tal com requereix la Comissió Europea.
Sota aquesta premissa, des del COAC seguim treballant en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que té com a objectiu articular polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i millora dels parcs edificats i els entorns urbans, esdevenint un instrument clau vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya.
El passat setembre, les divuit institucions que integren el Consell Estratègic −entre les quals hi ha col·legis professionals, l’administració i associacions municipals− van signar la Declaració de suport al Pacte, el punt de sortida per iniciar els treballs per a l’elaboració de la iniciativa, que permetran planificar, potenciar i incentivar les actuacions dirigides a promoure la renovació urbana, buscant tenir un entorn més sostenible i que contribueixi a la millora de la salut i benestar de les persones a casa nostra.
Renovació Urbana per generar beneficis socials i econòmics
No tan sols es tracta de reduir la factura energètica i les emissions. La renovació pot obrir moltes portes i generar beneficis socials, mediambientals o econòmics de gran abast. Amb la mateixa intervenció, els edificis es poden fer més saludables, ecològics, interconnectats dins el barri, més accessibles, resilients a fenòmens naturals extrems i equipats amb punts de recàrrega per a mobilitat electrònica i aparcament de bicicletes. Els edificis intel·ligents poden aportar dades essencials que respectin la privacitat per a la planificació i els serveis de la ciutat. Una renovació a fons pot reduir la pressió sobre la construcció de zones verdes, ajudant a preservar la natura, la biodiversitat i les terres agrícoles fèrtils.
La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi Covid-19.
Propostes concretes per als Fons Europeus Next Generation
Conscients d’aquesta situació, el COAC ha presentat a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement diferents projectes específics pel que fa al destí dels Fons europeus Next Generation al nostre país:
1 - Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
2 - Implantació d’oficines facilitadores de la rehabilitació als barris i municipis per impulsar i agilitzar la rehabilitació.
3 - COAC LAB, per tal de contribuir a potenciar la innovació i actuar de nexe d'unió entre nous perfils professionals d'arquitectes i empreses que necessitin innovar.
4 - Establiment de criteris de salut en la rehabilitació de centres educatius per la seva incidència directa en el benestar dels infants.
5 - Acció conjunta amb altres entitats i administracions per treballar des de Barcelona amb el concepte New Bauhaus.
6 - Biociutats i territori. Aposta per a la implantació de l’economia verda i circular a partir del cicle de industrialització de la fusta com a material de construcció a través de la cadena d’Industrialització Circular i Avançada de Fusta Estructural i Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya/ Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).
Les altres mesures que creiem indispensables són:
7 - Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
8 - Foment de la rehabilitació a través de fiscalitat i mesures econòmiques (veure document de propostes del COAC).
9 - Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
10 - Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
11 - Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais i edificis en desús en el parc construït.
Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat