Girona exposa les propostes de la nova seu d'ARQUIA
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Divendres 28 de març, es va inaugurar l’exposició que recopila els projectes presentats en el Concurs d’idees per a la nova oficina d’ARQUIA a Girona, convocat l’any passat per l’entitat bancària.
L’acte va comptar amb la participació de Carles Puigdemont, alcalde de Girona; de Montserrat Nogués, consellera d’ARQUIA-Caixa d’Arquitectes; de Frederic Cabré, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); de l’arquitecte Josep Fuses, membre del Jurat escollit pels participants; i de Javier de las Heras, autor del projecte guanyador que l’exposarà breument en el transcurs de l’acte.
La mostra, que ha estat comissariada per l’arquitecte Xavier Cornejo (XCM Arquitectura), recopila les més de setanta propostes presentades, i es podrà visitar fins el 27 d’abril de 2014, a la sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’exposició és una rotllana que agrupa les respostes al repte formulat, situada al damunt de les traces del nucli antic, representat amb un vinil al terra, tot utilitzant com a teló de fons un clip audiovisual. La claca d’en Jordi Queralt i el tempo d’en Pau Carulla han amanit la proposta expositiva.
Més informació
L’acte va comptar amb la participació de Carles Puigdemont, alcalde de Girona; de Montserrat Nogués, consellera d’ARQUIA-Caixa d’Arquitectes; de Frederic Cabré, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); de l’arquitecte Josep Fuses, membre del Jurat escollit pels participants; i de Javier de las Heras, autor del projecte guanyador que l’exposarà breument en el transcurs de l’acte.
La mostra, que ha estat comissariada per l’arquitecte Xavier Cornejo (XCM Arquitectura), recopila les més de setanta propostes presentades, i es podrà visitar fins el 27 d’abril de 2014, a la sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’exposició és una rotllana que agrupa les respostes al repte formulat, situada al damunt de les traces del nucli antic, representat amb un vinil al terra, tot utilitzant com a teló de fons un clip audiovisual. La claca d’en Jordi Queralt i el tempo d’en Pau Carulla han amanit la proposta expositiva.
Més informació
28/03/2014
Figueres debat sobre el nou POUM
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 24 de març, la Delegació de l’Alt Empordà del COAC va organitzar la Taula de Debat Urbanístic del POUM de Figueres, al Casino Soport de la ciutat, en el marc de participació ciutadana per la redacció del nou planejament de la ciutat de Figueres.
L’acte va comptar amb la participació de tres reconeguts urbanismtes, amb estreta relació amb Figueres, que van reflexionar sobre la ciutat i els principals reptes urbanístics que té en aquests moments. Així, Juli Esteban, arquitecte redactor del Pla General aprovat el 1983, i que és el que actualment està en vigència, va explicar que “és normal que els plans es vagin modificant per adaptar-se a les circumstàncies perquè no es pot preveure tot, però dins del mateix esperit inicial.” Va reclamar que que el planejament contempli els sistemes urbans en conjunt en comptes d'encorsetar-lo segons les delimitacions de cada municipi, i aposta per Figueres formant part d'una xarxa de ciutats a Catalunya que polaritzin el territori amb vocació de capitalitat.
Per altra banda, Ferran Navarro, arquitecte responsable de la redacció del nou planejament, va recordar que l'edificabilitat es pot disminuir, tal com es va fer en el Pla de 1983. Si es fes, tindria grans mancances de vialitat i d'espais lliures.
Finalment, Xavier Canosa, autor del pla parcial sector av. Costa brava i del Pla especial de l'Eixample Migdia, argumenta que Figueres és una ciutat molt activa, però en canvi troba que ha estat molt minsa la participació ciutadana del recent procés. Temes pendents són la mobilitat i el paisatge, en una ciutat que defineixen com “emmurallada” per les infraestructures (viàries i ferroviàries) que l'envolten.
Més de seixanta persones vinculades a diferents associacions de la ciutat, entitats i arquitectes van assistir a l’acte, participant del debat que es va generar.
L’acte va comptar amb la participació de tres reconeguts urbanismtes, amb estreta relació amb Figueres, que van reflexionar sobre la ciutat i els principals reptes urbanístics que té en aquests moments. Així, Juli Esteban, arquitecte redactor del Pla General aprovat el 1983, i que és el que actualment està en vigència, va explicar que “és normal que els plans es vagin modificant per adaptar-se a les circumstàncies perquè no es pot preveure tot, però dins del mateix esperit inicial.” Va reclamar que que el planejament contempli els sistemes urbans en conjunt en comptes d'encorsetar-lo segons les delimitacions de cada municipi, i aposta per Figueres formant part d'una xarxa de ciutats a Catalunya que polaritzin el territori amb vocació de capitalitat.
Per altra banda, Ferran Navarro, arquitecte responsable de la redacció del nou planejament, va recordar que l'edificabilitat es pot disminuir, tal com es va fer en el Pla de 1983. Si es fes, tindria grans mancances de vialitat i d'espais lliures.
Finalment, Xavier Canosa, autor del pla parcial sector av. Costa brava i del Pla especial de l'Eixample Migdia, argumenta que Figueres és una ciutat molt activa, però en canvi troba que ha estat molt minsa la participació ciutadana del recent procés. Temes pendents són la mobilitat i el paisatge, en una ciutat que defineixen com “emmurallada” per les infraestructures (viàries i ferroviàries) que l'envolten.
Més de seixanta persones vinculades a diferents associacions de la ciutat, entitats i arquitectes van assistir a l’acte, participant del debat que es va generar.
24/03/2014
Figueres debate sobre el nuevo POUM
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 24 de marzo, la Delegación del Alt Empordà del COAC organizó la Mesa de Debate Urbanístico del POUM de Figueras, en el Casino Soport de la ciudad, dentro de los actos de participación ciudadana para la redacción del nuevo planeamiento de la ciudad de Figueres.
El acto contó con la participación de tres reconocidos urbanismtas, en estrecha relación con Figueres, que reflexionaron sobre la ciudad y los principales retos urbanísticos que tiene en estos momentos. Así, Juli Esteban, arquitecto redactor del Plan General aprobado en 1983, y que es el que actualmente está en vigencia, explicó que "es normal que los planes se vayan modificando para adaptarse a las circunstancias porque no se puede prever todo, pero dentro del mismo espíritu inicial". Reclamó que el planeamiento contemple los sistemas urbanos en conjunto en vez de encorsetar según las delimitaciones de cada municipio, y apuesta por Figueras formando parte de una red de ciudades en Catalunya que polaricen el territorio con vocación de capitalidad.
Por otra parte, Fernando Navarro, arquitecto responsable de la redacción del nuevo planeamiento, recordó que la edificabilidad se puede disminuir, tal como se hizo en el Plan de 1983. Si se hiciera, tendría grandes carencias de vialidad y de espacios libres.
Finalmente, Xavier Canosa, autor del plan parcial sector av. Costa brava y del Plan especial del Ensanche Mediodía, argumenta que Figueres es una ciudad muy activa, pero en cambio encuentra que ha sido muy escasa la participación ciudadana del reciente proceso. Temas pendientes son la movilidad y el paisaje, en una ciudad que definen como "amurallada" por las infraestructuras (viarias y ferroviarias) que la rodean.
Más de sesenta personas vinculadas a diferentes asociaciones de la ciudad, entidades y arquitectos asistieron al acto, participante del debate que se generó.
El acto contó con la participación de tres reconocidos urbanismtas, en estrecha relación con Figueres, que reflexionaron sobre la ciudad y los principales retos urbanísticos que tiene en estos momentos. Así, Juli Esteban, arquitecto redactor del Plan General aprobado en 1983, y que es el que actualmente está en vigencia, explicó que "es normal que los planes se vayan modificando para adaptarse a las circunstancias porque no se puede prever todo, pero dentro del mismo espíritu inicial". Reclamó que el planeamiento contemple los sistemas urbanos en conjunto en vez de encorsetar según las delimitaciones de cada municipio, y apuesta por Figueras formando parte de una red de ciudades en Catalunya que polaricen el territorio con vocación de capitalidad.
Por otra parte, Fernando Navarro, arquitecto responsable de la redacción del nuevo planeamiento, recordó que la edificabilidad se puede disminuir, tal como se hizo en el Plan de 1983. Si se hiciera, tendría grandes carencias de vialidad y de espacios libres.
Finalmente, Xavier Canosa, autor del plan parcial sector av. Costa brava y del Plan especial del Ensanche Mediodía, argumenta que Figueres es una ciudad muy activa, pero en cambio encuentra que ha sido muy escasa la participación ciudadana del reciente proceso. Temas pendientes son la movilidad y el paisaje, en una ciudad que definen como "amurallada" por las infraestructuras (viarias y ferroviarias) que la rodean.
Más de sesenta personas vinculadas a diferentes asociaciones de la ciudad, entidades y arquitectos asistieron al acto, participante del debate que se generó.
24/03/2014
Col•lectiu Patrimoni respalda el proyecto GRETA
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El miércoles 26 de Marzo, el presidente de la Demarcación de Girona, Frederic Cabré, y el presidente del Col·lectiu Patromoni renovaron el convenio de colaboración entre ambas entidades, para seguir trabajando en el proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la tradición arquitectónica en las comarcas de Girona).
A mediados del 2011, el Col·lectiu Patrimonio y la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) pusieron de manifiesto que comparten objetivos e intereses en la preservación del patrimonio, y surgió la propuesta promover buenas intervenciones en la arquitectura histórica y en especial en las arquitecturas "sin autor" que forman los pueblos y ciudades catalanas.
Este proyecto fue apoyado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, y los tres colectivos constituyeron la Línea de Investigación en Patrimonio Arquitectónico Tradicional que posteriormente se convirtió en el Proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la Tradición Arquitectónica en las Comarcas de Girona).
Con este proyecto, la Demarcación de Girona del COAC apoya nuevas iniciativas que, también hacen hincapié en los aspectos de la arquitectura relacionados con la sensibilización social, trabajando en este caso para la preservación de la riqueza de nuestro patrimonio cultural, ambiental y de paisaje urbano.
Más información
A mediados del 2011, el Col·lectiu Patrimonio y la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) pusieron de manifiesto que comparten objetivos e intereses en la preservación del patrimonio, y surgió la propuesta promover buenas intervenciones en la arquitectura histórica y en especial en las arquitecturas "sin autor" que forman los pueblos y ciudades catalanas.
Este proyecto fue apoyado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, y los tres colectivos constituyeron la Línea de Investigación en Patrimonio Arquitectónico Tradicional que posteriormente se convirtió en el Proyecto GRETA (Grupo de Estudio y Protección de la Tradición Arquitectónica en las Comarcas de Girona).
Con este proyecto, la Demarcación de Girona del COAC apoya nuevas iniciativas que, también hacen hincapié en los aspectos de la arquitectura relacionados con la sensibilización social, trabajando en este caso para la preservación de la riqueza de nuestro patrimonio cultural, ambiental y de paisaje urbano.
Más información
26/03/2014