Jornada 'Tecnologies digitals i patrimoni arquitectònic: Problemes i perspectives'
La sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) acollirà el dijous 28 de novembre de 2024, de 17 a 18.30 hores, el seminari "Tecnologies digitals i patrimoni arquitectònic: problemes i perspectives", en el qual s’abordarà des de perspectives acadèmiques, tècniques i de l'administració pública, els desafiaments i les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals en la divulgació del patrimoni arquitectònic.
En aquesta jornada es presentaran experiències pilot d'aplicacions digitals per a la visualització del patrimoni. Aquestes inclouen els projectes liderats per la Università di Padova en el marc del projecte COENOBIUM, i el de les universitats de Barcelona i Girona en el context de GENTURMED.
Un cop presentats els projectes, s’establirà una taula rodona amb la participació de l’arquitecta Silvia Musquera, tresorera de la Demarcació de Girona del COAC, i Marc Genés, coordinador de l’àrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà. Aquests experts compartiran les seves reflexions a partir de les experiències locals, especialment en l’àmbit del turisme.
El seminari pretén establir un diàleg interdisciplinari i mostrar com les perspectives acadèmiques, tècniques i administratives poden complementar-se per definir les futures línies d’acció en la integració de les tecnologies digitals en la difusió del patrimoni arquitectònic.
Programa
17.00 h.- Ponències
UNIPD Humanitats digitals i la valoració del patrimoni arquitectònic: el projecte 'CoenoBluM
Gianmario Guidarelli, Universitat de Pàdua, Itàlia
Valoració del patrimoni arquitectònic turístic: turisme reflexiu i tecnologies digitals
Antoni Vives, Universitat de Barcelona
Nadia Fava i Carlos Gonzalvo, Universitat de Girona
Projecte GENTURMED
17.45 h.- Taula rodona
Sílvia Musquera, tresorera de la Demarcació de Girona del COAC
Marc Genés, coordinador de l'Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà
L’activitat és una col·laboració entre l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona, la Università di Padova i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Entrada lliure.
Important: Aquesta activitat serà enregistrada i es realitzaran fotografies per a la seva difusió posterior.
Exposició 'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí'
El divendres 15 de novembre de 2024, a les 19 hores, l’Arxiu Comarcal d'Olot acull la presentació del llibre i inauguració de l'exposició d'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. L’acte començarà amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors del llibre Eduars Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.
El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.
Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
La mostra es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).
Taller de bones pràctiques d'arquitectura a l'Alt Empordà: Estudi Fuses-Viader Arquitectes
Aquest cicle, coordinat pels arquitectes Joan Falgueras i Clara Crous, ha comptat amb la participació de diversos professionals i estudis d’arquitectura que han compartit les seves experiències i projectes de promoció pública realitzats recentment a l’Alt Empordà amb els quals es vol posar en valor la professió d’arquitecte.
Cicle MARQ 2024/2025. Superposicions, a càrrec de Beatriz Borque i Miquel Mariné
Beatriz Borque (1978) és arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i paisatgista per l'ETSAB i l'École Nationale Supérieure de Paysage at Versailles. Complementa la seva pràctica professional amb la docència al Departament de Projectes de l'ETSAB i a La Salle URL University of Architecture. També escriu articles per a la revista The Plant, Passarel·la o Arxius d’Arquitectura Catalana.
Miquel Mariné (1975) és arquitecte per l'ETSAB i màster a la Faculty of Architecture at la Technical University of Delft (TU Delft) a Holanda. Complementa la seva pràctica professional a l'estudi amb altres disciplines com el món editorial, fundant la col·lecció Passarel·la amb Moisés Puente i David Bestué. També és professor a l'ETSAB, a La Salle URL University of Architecture i a l'ESDISabadell. La seva feina ha estat reconeguda en diferents ocasions.
Conjuntament, col·laboren en projectes d'arquitectura i paisatge potenciant la pràctica de la professió des d'un punt de vista transversal on l'arquitectura i el paisatge s'entrellacen als marges d'aquestes disciplines. El seu treball ha estat reconegut i premiat diverses vegades: Els jardins Antònia Vilàs i el Pati per a un edifici de 110 habitacions, tots dos situats a Barcelona, han estat seleccionats a la Biennal de paisatge de Barcelona, així com a la XV Biennal espanyola d'Arquitectura i Urbanisme entre d'altres. Darrerament, el projecte dels Nous espais infantils de la Biblioteca de Nou Barris ha estat finalista dels premis FAD en la categoria d’Interiorisme.
Entrada lliure.
Important: Aquesta activitat serà enregistrada i es realitzaran fotografies per a la seva difusió posterior.