ADLAN, un fons per descobrir
ADLAN (Amics de l’Art Nou) fou una agrupació creada a Barcelona el novembre de 1932 amb una clara voluntat de remoure les consciències artístiques i culturals del moment.
Les principals ànimes del grup van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats.
La vinculació amb els arquitectes no es puntualitza només en la persona de Sert. Sixte Illescas i altres membres del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) van ser membres actius d’ADLAN i la mateixa seu del GATCPAC al passeig de Gràcia, 99 va ser cedida com a local d’ADLAN i lloc de les primeres activitats.
A més dels arquitectes, ADLAN va tenir com a associats gent procedent de professions liberals, comerciants i empresaris amb un evident interès per les noves tendències i estils artístics. El 1933 ADLAN fa públic el seu manifest-ideari amb la proclama “ADLAN us interessa/ADLAN us crida”.
La documentació d’ADLAN va ser rescatada urgentment els darrers dies de la guerra civil per l’arquitecte del GATCPAC Sixte Illescas del despatx als locals del GATCPAC i la va conservar amb el seu despatx professional. El seu fill, l’arquitecte Albert Illescas, va donar l’any 2008 tot el seu fons documental a l’Arxiu Històric del COAC.
La suma de la reunió de la societat més liberal del moment amb els artistes més innovadors es catalitza en ADLAN com a motor de les avantguardes a Catalunya i l’estat Espanyol. En només tres anys, ADLAN realitza audicions musicals, exposicions d’art, projeccions cinematogràfiques, conferències, lectura de poemes.
Si haguéssim de ressenyar els principals projectes organitzats pel grup, caldria parlar de les exposicions d’Àngel Ferrant, Calder, Man Ray, Hans Arp o la presentació dels joves artistes del moment, Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra.
Tanmateix, sobresurten dues activitats. La primera exposició monogràfica de l’obra de Picasso a Espanya, que es va poder veure a Barcelona, Bilbao i Madrid, i la coordinació del número extraordinari de Nadal del 1934 de la revista “D’ací D’allà” sobre l’art del segle XX, veritable compilació de les avantguardes del moment.
Una de les darreres activitats d’ADLAN va ser el manifest i exposició sobre l’art lògicofobista on el grup es configura com un dels nuclis del surrealisme a l’estat. Posteriorment i amb la rebel·lió franquista, ADLAN es dissol durant el transcurs de la Guerra Civil.
Les principals ànimes del grup van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats.
La vinculació amb els arquitectes no es puntualitza només en la persona de Sert. Sixte Illescas i altres membres del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) van ser membres actius d’ADLAN i la mateixa seu del GATCPAC al passeig de Gràcia, 99 va ser cedida com a local d’ADLAN i lloc de les primeres activitats.
A més dels arquitectes, ADLAN va tenir com a associats gent procedent de professions liberals, comerciants i empresaris amb un evident interès per les noves tendències i estils artístics. El 1933 ADLAN fa públic el seu manifest-ideari amb la proclama “ADLAN us interessa/ADLAN us crida”.
La documentació d’ADLAN va ser rescatada urgentment els darrers dies de la guerra civil per l’arquitecte del GATCPAC Sixte Illescas del despatx als locals del GATCPAC i la va conservar amb el seu despatx professional. El seu fill, l’arquitecte Albert Illescas, va donar l’any 2008 tot el seu fons documental a l’Arxiu Històric del COAC.
La suma de la reunió de la societat més liberal del moment amb els artistes més innovadors es catalitza en ADLAN com a motor de les avantguardes a Catalunya i l’estat Espanyol. En només tres anys, ADLAN realitza audicions musicals, exposicions d’art, projeccions cinematogràfiques, conferències, lectura de poemes.
Si haguéssim de ressenyar els principals projectes organitzats pel grup, caldria parlar de les exposicions d’Àngel Ferrant, Calder, Man Ray, Hans Arp o la presentació dels joves artistes del moment, Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra.
Tanmateix, sobresurten dues activitats. La primera exposició monogràfica de l’obra de Picasso a Espanya, que es va poder veure a Barcelona, Bilbao i Madrid, i la coordinació del número extraordinari de Nadal del 1934 de la revista “D’ací D’allà” sobre l’art del segle XX, veritable compilació de les avantguardes del moment.
Una de les darreres activitats d’ADLAN va ser el manifest i exposició sobre l’art lògicofobista on el grup es configura com un dels nuclis del surrealisme a l’estat. Posteriorment i amb la rebel·lió franquista, ADLAN es dissol durant el transcurs de la Guerra Civil.
12/11/2013
