La futura Llei de l’Arquitectura supera amb èxit el debat a la totalitat del Parlament
El dimecres 19 d’octubre el ple del Parlament de Catalunya ha fet el debat de totalitat del Projecte de llei de l'arquitectura, presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El projecte ha arribat al ple sense cap esmena, ja que el grup Catalunya Sí que es Pot (CSQP) havia retirat la que hi havia presentat.
El Projecte de llei segueix ara el seu curs parlamentari, passant a ser tractat en Comissió de Territori, la qual nomenarà una ponència que debatrà el contingut de la futura llei, podent-s’hi presentar esmenes, si s’escau. Al finalitzar aquest treball, el projecte tornarà al Ple del Parlament per a la seva aprovació final.
El degà del COAC, Lluís Comeron, membre del grup de treball que es va encarregar d’elaborar el primer redactat de la futura llei, ha valorat la notícia: “Els arquitectes fa temps que plantegem la necessitat de canvis significatius en el marc legal en el qual desenvolupem la nostra professió. Aquest Projecte de llei contempla qüestions d’especial rellevància pel seu significat: el foment i la promoció dels valors col·lectius i individuals de l’arquitectura i l’urbanisme; i l’establiment de mecanismes en la contractació administrativa per tal que aquesta respongui a l’interès general i promogui per damunt de tot la qualitat en l’obra arquitectònica”.
3 anys de treball intens, amb l’impuls del COAC
La iniciativa legislativa va començar a materialitzar-se fa tres anys, quan el Govern de la Generalitat, amb el ferm recolzament de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, va iniciar el procés de redacció de la futura llei de l'arquitectura. El nostre Col·legi, amb el recolzament de nombroses associacions d’arquitectes del país, ha treballat durant tot aquest temps al costat del Departament per tal de sumar esforços en aquest objectiu comú, primer participant en el grup d’impuls que va establir les primeres directrius del text i després en el grup de treball encarregat d’elaborar el primer redactat de la llei.
Contingut del Projecte de llei
El Projecte de llei estableix l’interès públic de l’arquitectura i promou el reconeixement del seu valor social establint mesures de divulgació, promoció i educació. Preveu l’actuació de les administracions públiques amb diversos instruments, com són la creació del Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya i del premi Catalunya d’Arquitectura, o l’impuls de polítiques específiques d’àmbit local.
En l’àmbit de la contractació pública, conté mesures necessàries perquè els criteris de valoració de la qualitat arquitectònica rebin sempre una valoració predominant; promou la continuïtat entre projecte i direcció d’obra, la composició adequada dels jurats, els procediments que permetin l’accés a la professió dels joves titulats i l’establiment de valors orientatius per calcular el preu de licitació dels contractes de redacció de projectes.
A l’alçada d’Europa, pioner a l’Estat espanyol
En els darrers anys la Unió Europea ha recomanat als estats membres el foment de la qualitat arquitectònica mitjançant la promoció dels seus valors entre la ciutadania i l’adopció de polítiques exemplars de construcció pública. Exceptuant França, a hores d’ara cap altre estat membre encara no les ha materialitzat de forma completa. El nou Projecte de llei de l’arquitectura esdevé, per tant, un referent a nivell internacional, juntament amb la llei recentment aprovada a França, relativa a la llibertat de creació, a l’arquitectura i al patrimoni (“Loi CAP, Création, Architecture, Patrimoine”).
Documentació
- Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya, 19 d'octubre 2016
- L’Ajuntament de Barcelona dóna ple suport a la Llei de l’Arquitectura promoguda pel Parlament, 19 d'octubre 2016
- Projecte de llei publicat al BOPC, 24 de març 2016
Per a més informació, accedeix a la pàgina del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre la Llei de l'Arquitectura.
Entra en vigor la nueva Ley de Procedimiento Administrativo
El 2 de octubre entró en vigor la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, que, junto con la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, viene a sustituir y derogar la Ley 11/2007 de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos, y la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del procedimiento administrativo común.
La ley se aplica a todos los trámites administrativos con la administración del Estado, de las Comunidades Autónomas y con las Administraciones Locales, mientras que para las entidades de derecho público (como los colegios profesionales) la ley es de aplicación supletoria. Los procedimientos administrativos iniciados antes del 2 de octubre se seguirán rigiendo por la Ley 30/1992.
Las principales novedades de interés para el ejercicio profesional de los arquitectos son las siguientes:
1. Los días hábiles a efectos administrativos se contarán de lunes a viernes no festivos (antes los sábados también eran hábiles). Si una resolución dara un plazo en horas (solo se puede hacer cuando no exceda de 24 horas), el plazo se expresará en “horas hábiles”, considerándose como tales todas las horas que formen parte de un día hábil. Recordamos que el mes de agosto sigue siendo hábil a efectos administrativos. Los administrados tendrán derecho a ampliación del plazo cuando haya habido un problema técnico en el sistema o aplicación de la administración, hasta que se solucione.
2. Papel cero en las administraciones: La Ley impone una serie de obligaciones a las administraciones para que sus registros, procedimientos y conservación de documentos se lleven íntegramente de forma electrónica, como muy tarde el 2 de octubre de 2018. Además, se habrá de facilitar a los administrados la posibilidad de pagar por medios electrónicos.
3. Deber de los profesionales colegiados y de las personas jurídicas y entidades sin personalidad jurídica de relacionarse con la administración por medios electrónicos: Según el artículo 14, los profesionales de colegiación obligatoria habrán de relacionarse electrónicamente con la administración en todos aquellos trámites que desarrollen en ejercicio de su actividad profesional; e igualmente deberán hacerlo sus sociedades. Este requisito lo practican actualmente pocas administraciones, y para exigirlo es necesario que tengan un sistema de registro y de procedimientos automatizado, por lo cual es de suponer que esta exigencia no funcionará a pleno rendimiento en un futuro inmediato.
4. Silencio administrativo: Se mantiene la obligación de las administraciones de resolver las peticiones y recursos que se les presenten en los plazos fijados por la Ley aplicable al procedimiento concreto (que no podrá exceder de 6 meses) y a falta de indicación, en el plazo máximo de tres meses. Cabe decir que la administración puede suspender estos plazos mientras espera algún informe que sea preceptivo en el procedimiento, y que de no llegar éste en tres meses, el procedimiento ha de continuar. El silencio para las peticiones como licencias es en general silencio positivo, pero será negativo si:
- implica el ejercicio de una actividad que pueda dañar el medio ambiente
- supone que se transfieran al solicitante o a terceros facultades relativas al dominio público o al servicio público, o
- se produce en una reclamación de responsabilidad patrimonial a la administración.
La falta de resolución de recursos contra la administración deberá ser interpretada como silencio negativo, es decir, como desestimación del recurso, excepto cuando se haya interpuesto un recurso de altura contra la desestimación por silencio administrativo de una petición, siempre y cuando no se trate de uno de los supuestos enumerados anteriormente.
Entra en vigor la nova Llei de Procediment Administratiu
El 2 d'octubre va entrar en vigor la Llei 39/2015 de 1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que, juntament amb la Llei 40/2015, de 1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, ve a substituir i derogar la Llei 11/2007 d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.
La llei s'aplica a tots els tràmits administratius amb l'administració de l'Estat, de les Comunitats Autònomes i amb les Administracions Locals, mentre que per a les entitats de dret públic (com els col·legis professionals) la llei és d'aplicació supletòria. Els procediments administratius iniciats abans del 2 d'octubre se seguiran regint per la Llei 30/1992.
Les principals novetats d'interès per a l'exercici professional dels arquitectes són les següents:
1. Els dies hàbils a efectes administratius es comptaran de dilluns a divendres no festius (abans els dissabtes també eren hàbils). Si una resolució donés un termini en hores (només es pot fer quan no excedeixi de 24 hores), el termini s'expressarà en “hores hàbils”, considerant-se com a tals totes les hores que formin part d'un dia hàbil. Recordem que el mes d'agost segueix essent hàbil a efectes administratius. Els administrats tindran dret a ampliació del termini quan hi hagi hagut un problema tècnic en el sistema o aplicació de l'administració, fins que se solucioni.
2. Paper zero a les administracions: La Llei imposa un seguit d'obligacions a les administracions per tal que els seus registres, procediments i conservació de documents es portin íntegrament de forma electrònica, com a molt tard el 2 d'octubre de 2018. A més, s'haurà de facilitar als administrats la possibilitat de pagar per mitjans electrònics.
3. Deure dels professionals col·legiats i de les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica, de relacionar-se amb l'administració per mitjans electrònics: Segons l'article 14, els professionals de col·legiació obligatòria hauran de relacionar-se electrònicament amb l'administració en tots aquells tràmits que desenvolupin en exercici de llur activitat professional; i igualment ho hauran de fer llurs societats. Aquest requisit el practiquen actualment poques administracions, i per exigir-lo cal que tinguin un sistema de registre i de procediments automatitzats, per la qual cosa és de suposar que aquesta exigència no funcionarà a ple rendiment en un futur immediat.
4. Silenci administratiu: Es manté l'obligació de les administracions de resoldre les peticions i recursos que se'ls presenten en els terminis fixats per la Llei aplicable al procediment concret (que no podrà excedir de 6 mesos) i a manca d'indicació, en el termini màxim de tres mesos. Cal dir que l'administració pot suspendre aquests terminis mentre espera algun informe que sigui preceptiu en el procediment, i que de no arribar aquest en tres mesos, el procediment ha de continuar. El silenci per a les peticions com ara les llicències és en general silenci positiu, però serà negatiu si:
- implica l'exercici d'una activitat que pugui danyar el medi ambient
- suposa que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, o
- es produeix en una reclamació de responsabilitat patrimonial a l'administració.
La manca de resolució de recursos contra l'administració haurà de ser interpretada com a silenci negatiu, és a dir, com a desestimació del recurs, excepte quan s'hagi interposat un recurs d'alçada contra la desestimació per silenci administratiu d'una petició, sempre i quan no es tractés d'un dels supòsits enumerats anteriorment.
Programas válidos de Certificación energética y verificación de HE 0 y HE 1
Asimismo, a principios de año la OCT elaboró un documento donde se explicaban los cambios introducidos en las versiones de los programas de Certificación energética válidas a partir de enero de 2016. Aunque no ha habido variaciones relevantes al respeto, su contenido sigue considerándose interesante como herramienta de consulta.
· Accede al documento “Programas válidos de Certificación energética y verificació HE0 y HE 1” (disponible para los colegiados que tengan contratado el tramo complementario)
· Accede al documento “Certificación Energética a partir de enero de 2016: cambios introducidos en los programas” (disponible para los colegiados que tengan contratado el tramo complementario).
