Construmat celebra una nueva edición con la participación de 180 empresas del sector
Del 23 al 25 de mayo la Fira de Barcelona celebrará la 22ª edición del Salón de la Construcción en el Recinto de Gran Via.
Los arquitectos colegiados pueden obtener una acreditación gratuita mediante el código que encontrarán en el Plus COAC.
Más de 180 empresas expositoras y cerca de 300 marcas participarán en el evento. Con la superficie expositiva completa, el salón ampliará su espacio en el exterior del pabellón, donde se ubicará la exposición de maquinaria industrial y herramientas para la construcción.
Entre las compañías que participarán están: Alsina, Alu Factory, Arquima, Breinco, Celo, Cementos Molinos, Cosentino, Durmio, Egoin, Evowall, Fischer, Gabarrón, Hercal, Jung, Kiloutou, Layher, O Feliz Painel, PMP, Grupo Protec , Roca, Rehatec, Roi, Grupo Saltoki, Sebastián, Simpson Strong Tie, Tejas Borja, Thermis, Volcalis, entre otros.
Congreso y actividades paralelas
Aparte del espacio expositivo, el salón también contará con un congreso de tres días donde se debatirán algunos de los principales retos del sector de la construcción en materia de sostenibilidad, industrialización y digitalización, con especial atención a los fondos Next Generation.
Además, se realizarán jornadas técnicas, talleres, demostraciones y aplicaciones en el marco del Aula de Formació, que ofrecerá sesiones prácticas sobre las últimas novedades en productos y servicios dirigidos a los profesionales.
Para más información, puedes visitar la web de Construmat.
La arquitecta Maria Rubert ingresa en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Maria Rubert, profesora en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, es la primera mujer catedrática de Urbanismo en España y ha sido reconocida con el Premio Nacional de Urbanismo en la categoría de Iniciativa Periodística (2004), otorgado por el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Academia es una institución cultural creada en Barcelona el 1849 con la finalidad de dirigir la enseñanza de Bellas Artes y ser órgano consultivo de las administraciones públicas en asuntos artísticos. Con sede en el edificio de la Llotja, sus actuales funciones son, fundamentalmente, potenciar la divulgación e investigación en materia de arte en Cataluña y velar por la conservación del patrimonio artístico del país.
Han sido miembros de la Academia las figuras más representativas de la cultura catalana. Los arquitectos Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafalch o José Antonio Coderch son algunos de los académicos numerarios históricos.
Maria Rubert de Ventós
Rubert estudió Arquitectura en la ETSAB y obtuvo el Doctorado el 1993. Ha compaginado su carrera profesional con la docencia de Urbanismo y Paisajismo en los cursos de Grado y Máster de la UPC. También ha impartido cursos y conferencias en otras universidades españolas y de Estados Unidos, Chile, México, Francia, Alemania o Italia.
Colaboradora habitual de lo medios de comunicación, ha publicado artículos sobre ciudad contemporánea, movilidad, periferia y paisaje en revistas especializadas. Es coeditora de la Revista D’Ur del Laboratori d’Urbanisme y autora de los libros 'Barcelona sense GPS' (2021-2022), 'Places porxades a Catalunya' (2006) y 'Empire Corner' (2009). También es coautora de 'La ciudad no es una hoja en blanco' (2000, 2014) y '14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España' (2021).
Ha realizado diferentes proyectos residenciales y rehabilitaciones. Es coautora, entre otros, de la ampliación del Congreso de los Diputados de Madrid, del Proyecto para el Área Olímpica de la Diagonal y del Plan de ordenación Perú-Pere IV del Distrito 22@, y asesora del PDU. Trabaja también como ilustradora freelance.
L'arquitecta Maria Rubert ingressa a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Maria Rubert, professora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, és la primera dona catedràtica d'Urbanisme a Espanya i ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de Urbanismo en la categoria d'Iniciativa Periodística (2004), atorgat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia és una institució cultural creada a Barcelona el 1849 amb la finalitat de dirigir lʼensenyament de Belles Arts i ser òrgan consultiu de les administracions públiques en assumptes artístics. Amb seu a l’edifici de la Llotja, les seves actuals funcions són, fonamentalment, potenciar la divulgació i investigació en matèria d'art a Catalunya i vetllar per la conservació del patrimoni artístic del país.
N'han estat membres les figures més representatives de la cultura catalana. Els arquitectes Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafalch o José Antonio Coderch són alguns dels acadèmics numeraris històrics.
Maria Rubert de Ventós
Maria Rubert va estudiar Arquitectura a l'ETSAB i va obtenir el Doctorat el 1993. Ha compaginat la seva carrera professional amb la docència d’Urbanisme i Paisatgisme als cursos de Grau i Màster de la UPC. També ha impartit cursos i conferències a altres universitats espanyoles i dels Estats Units, Xile, Mèxic, França, Alemanya o Itàlia.
Col·laboradora habitual del mitjans, ha publicat articles sobre ciutat contemporània, mobilitat, perifèria i paisatge a revistes especialitzades. És coeditora de la Revista D’Ur del Laboratori d’Urbanisme i autora dels llibres 'Barcelona sense GPS' (2021-2022), 'Places porxades a Catalunya' (2006) i 'Empire Corner' (2009). També és coautora de 'La ciudad no es una hoja en blanco' (2000, 2014) i '14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España' (2021).
Ha realitzat diferents projectes residencials i rehabilitacions. És coautora, entre d'altres, de l'ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, del Projecte per a l'Àrea Olímpica de la Diagonal i del Pla d'ordenació Perú-Pere IV del Districte 22@, i assessora del PDU. Treballa també com a il·lustradora freelance.
El treball professional contribueix en un 25% al Valor Afegit Brut de Catalunya
L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual el COAC forma part, ha presentat l’informe “Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2021”, impulsat pel Centre d’Anàlisi Econòmica Intercol∙legial. L’estudi, elaborat pels economistes Josep Oliver Alonso i Xavier Segura Porta, té per objectiu estimar la contribució dels professionals a l’economia catalana en el període 2018-2021.
Amb dades de 2021, l'informe destaca que el treball professional a Catalunya representa el 28% de l’ocupació, aporta el 40% de les remuneracions salarials i el 35% de les rendes mixtes d’autònoms i empresaris individuals, amb més del 47% de l’IRPF generat a Catalunya i el 38% de les cotitzacions socials, cosa que situa la seva contribució al Valor Afegit Brut (VAB) a l’entorn del 25%.
En relació amb la remuneració, l’informe conclou que els salaris bruts dels assalariats professionals assoleixen uns 36.700 milions d’euros, davant d’un total pagat a l’economia catalana d’uns 90.800 milions d’euros (2021). En conseqüència, el pes de les remuneracions salarials dels professionals és proper al 40% del total català. Pel que fa a l’aportació dels professionals autònoms o empresaris individuals a les rendes mixtes de treball i capital que generen el conjunt dels autònoms, se situa al voltant dels 16.200 milions d’euros, el 35% del total de les generades el 2021.
L’informe també apunta a un protagonisme rellevant i creixent dels professionals a l’ocupació catalana. Entre el 2002 i el 2021, l’ocupació dels professionals ha augmentat a una taxa anual d’un 3,7% des dels 498.000 als 966.000, uns registres molt per sobre de la mitjana dels llocs de treball creats a Catalunya. D'altra banda, es detecta un marcat envelliment dels professionals ocupats en el període 2002-2021, que reflecteix el procés de transició demogràfica del país. A més, s’apunta a un creixement dels immigrants professionals, que han avançat en aquest període a una taxa anual del 4,7%, comparat amb el 3,5% dels nadius.
L’informe també mostra la situació de la dona professional i destaca el predomini femení de l’ocupació en aquest col·lectiu amb més del 56%. Es tracta d’un tret diferencial important amb la resta del mercat laboral, on el pes dels homes és molt superior. Les xifres reprodueixen un elevat augment anual del 4,4% de les dones professionals entre el 2002 i el 2021, molt per sobre del 2,9% masculí i el 0,9% anual de les dones ocupades a la resta de l’economia. L’estudi explicita, però, la bretxa salarial també en l’àmbit professional. D’aquesta manera, el salari mitjà de les dones professionals se situa lluny del masculí, amb gairebé 40 punts de diferència.
Associació Intercol∙legial
La Intercol∙legial, que representa més de 100 col·legis professionals amb més de 250.000 col·legiats de tots els àmbits, va néixer amb la voluntat de reforçar la projecció social dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin.
