Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

SOM Cultura Figueres “Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres”

Imatge: 
© Som Cultura
En el marc del SOM Cultura 2023, la Delegació de l’Alt Empordà del COAC col·labora en la ruta arquitectònica ‘Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres’, coordinada per l’arquitecta Bàrbara Garcia Belmonte, programada pels dissabtes 11 i 18 de novembre, de 17 a 19 hores.

‘Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres’ proposa una passejada per la memòria dels museus. Un diàleg entre les memòries construïdes dels seus edificis i els museus que les habiten. Es reflexionarà com les presències i absències, discontinuïtats i empremtes que conserven els edificis es reimaginen i projecten cap al futur a través dels seus espais museístics.

La visita finalitzarà amb la projecció del documental Batter Sea Power Station: Selling an Icon (32 minuts), de Mark Saunders sobre la transformació d’una central elèctrica de Londres en espai cultural, comercial i d’oci.

Activitat organitzada per l’Ajuntament de Figueres, la Fundació Gala-Salvador Dalí, el Museu del Joguet de Catalunya i la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració de Cineclub Diòptria.
 

Inscripcions obertes
Preu: 8 €. Activitat per a adults sense nens.
Inscriu-te a la visita del dia 18 de novembre

Bàrbara Garcia Belmonte
Arquitecta per la Universitat Politècnica de Barcelona. És professora associada de Composició Arquitectònica i Història de l'Art i l'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG), i professora del Màster de Restauració de Monuments (UPC). Treballa per compte propi en col·laboració amb l'arquitecte Björn Hinners a Avinyonet de Puigventós.

PDF version

SOM Cultura Figueres “Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres”

Imatge: 
© Som Cultura
En el marc del SOM Cultura 2023, la Delegació de l’Alt Empordà del COAC col·labora en la ruta arquitectònica ‘Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres’, coordinada per l’arquitecta Bàrbara Garcia Belmonte, programada pels dissabtes 11 i 18 de novembre, de 17 a 19 hores.

‘Memòria construïda: arquitectura i futur als museus de Figueres’ proposa una passejada per la memòria dels museus. Un diàleg entre les memòries construïdes dels seus edificis i els museus que les habiten. Es reflexionarà com les presències i absències, discontinuïtats i empremtes que conserven els edificis es reimaginen i projecten cap al futur a través dels seus espais museístics.

La visita finalitzarà amb la projecció del documental Batter Sea Power Station: Selling an Icon (32 minuts), de Mark Saunders sobre la transformació d’una central elèctrica de Londres en espai cultural, comercial i d’oci.

Activitat organitzada per l’Ajuntament de Figueres, la Fundació Gala-Salvador Dalí, el Museu del Joguet de Catalunya i la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració de Cineclub Diòptria.

Inscripcions obertes

Preu: 8 €. Activitat per a adults sense nens.
Inscriu-te a la visita del dia 11 de novembre 

Bàrbara Garcia Belmonte
Arquitecta per la Universitat Politècnica de Barcelona. És professora associada de Composició Arquitectònica i Història de l'Art i l'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG), i professora del Màster de Restauració de Monuments (UPC). Treballa per compte propi en col·laboració amb l'arquitecte Björn Hinners a Avinyonet de Puigventós.

PDF version

Síntesis Arquitectónicas 2023. Hacia una arquitectura resiliente, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer

La Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) abre el viernes 27 de octubre de 2023, a las 19 horas, la octava edición del ciclo sínTESIS Arquitectónicas con la presentación de la tesis doctoral del arquitecto Fèlix Breton, titulada 'Hacia una arquitectura resiliente'.

“Hacia una arquitectura resiliente” expone una variedad de obras arquitectónicas, donde se evalúa cómo se generan sistemas socioespaciales resilientes a través de la planificación de la indeterminación espacial y la interrelación proactiva de los agentes interesados: arquitectos, comunidades y Administración local. En una época dominada por la incertidumbre, la emergencia climática y la inestabilidad política, social y tecnológica, la resiliencia se ha convertido en un objetivo importante para las áreas urbanas. En este sentido, los espacios indeterminados permiten la evolución espacial y el cambio de uso con facilidad a lo largo del tiempo; de esta manera, ofrecen libertad de apropiación a los habitantes, ayudan a anticipar la obsolescencia de los edificios mediante la sustitución de las capas arquitectónicas y contribuyen al desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecto y doctor con mención internacional por la Universidad de Girona. Su Trabajo Final de Máster participó en los Eventi Collateralli de la Bienal de Arquitectura de Venecia de 2018 en el Pabellón de Cataluña en la exposición 'RCR. Sueño y Naturaleza'. En 2020, realizó una estancia como investigador visitante en la Escuela de Artes, Diseño y Arquitectura de la Universidad Aalto (Finlandia). Ha colaborado en varias ocasiones como profesor invitado en la asignatura 'Utopía y vanguardia' del grado en Estudios de Arquitectura de la UdG.

PDF version

Síntesis Arquitectòniques 2023. Cap a una arquitectura resilient, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer
La Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) obre el divendres 27 d’octubre de 2023, a les 19 hores, la vuitena edició del cicle sínTESIS Arquitectòniques amb la presentació de la tesi doctoral de l’arquitecte rosinc Fèlix Breton, titulada‘Cap a una arquitectura resilient’.

Cap a una arquitectura resilient” exposa un ventall d’obres arquitectòniques, on s’avalua com es generen sistemes socioespacials resilients a través de la planificació de la indeterminació espacial i la interrelació proactiva dels agents interessats: arquitectes, comunitats i Administració local. En una època dominada per la incertesa, l’emergència climàtica i la inestabilitat política, social i tecnològica, la resiliència s’ha convertit en un objectiu important per les àrees urbanes. En aquest sentit, els espais indeterminats permeten l’evolució espacial i el canvi d’ús amb facilitat al llarg del temps; d’aquesta manera, ofereixen llibertat d’apropiació als habitants, ajuden a anticipar l’obsolescència dels edificis mitjançant la substitució de les capes arquitectòniques i contribueixen al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecte i doctor amb menció internacional per la Universitat de Girona. El seu Treball Final de Màster va participar en els Eventi Collateralli de la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018 al Pavelló de Catalunya en l'exposició 'RCR. Somni i Natura'. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura d’Aalto University (Finlàndia). Ha col·laborat en diverses ocasions com a professor convidat a l'assignatura 'Utopia i avantguarda' del grau en Estudis d’Arquitectura de la UdG.

PDF version

Pages