Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Habitatges individuals inserits en el teixit
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Última sessió:
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Aquest cicle és possible gràcies a: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Següents sessions:
> 1 d'abril | Habitatges individuals inserits en el teixit
Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell.
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Aquest cicle és possible gràcies a: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Taller de bones pràctiques d'arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Reutilització d'edificis col·lectius residencials
La primera sessió del cicle “Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres” tindrà lloc aquest divendres 18 de març, a les 19 hores, i estarà dedicada a la Reutilització d'edificis col·lectius residencials, amb la participació dels arquitectes Joana Argerich, Montse Llorens, Misé Coll, Pep Gorgot i Noemí Molpeceres.
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Programació del cicle
> 25 de març | Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials
Mercè Mayoral, Misé Coll, Pep Gorgot, Maria Mercè Oriol, Eugènia Poch i Miquel Poch.
> 1 d'abril | Habitatges individuals inserits en el teixit
Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell.
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Aquest cicle és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Día Internacional de la Mujer. Conferencia "Prácticas feministas en la arquitectura española reciente. Igualitarismos y diferencia sexual" a cargo de Lucia C. Pérez-Moreno
En el marco del Día Internacional de la Mujer 2022, la Delegación del Alt Empordà del COAC ha programado para el viernes 11 de marzo, a las 19 horas, la conferencia "Prácticas feministas en la arquitectura española reciente. Igualitarismos y diferencia sexual", a cargo de la arquitecta Lucia C. Pérez-Moreno, quien explicará algunos de sus estudios en arquitectura y pensamiento feminista. La sesión tendrá lugar en el canal Youtube de la Demarcación de Girona del COAC.
A través de tres apartados ligados a un entendimiento de las mujeres como sujeto histórico, a la perspectiva de género y a la cuestión de la feminidad, esta charla analizará diferentes prácticas feministas desde posiciones igualitarias y de la diferencia sexual que están teniendo una presencia excelente en la arquitectura española reciente. El objetivo es organizarlas en estas tres maneras diferentes sin excluir unas de las otras para comprender los estudios de género y la arquitectura desde el pensamiento feminista.
La arquitectura como disciplina técnica y humanista
Lucía C Pérez-Morena trata la arquitectura como disciplina técnica y humanística que lleva décadas haciéndose eco de la teoría feminista a través de investigaciones académicas, prácticas docentes y profesionales que toman a los estudios de género y a los diferentes tipos de feminismos como puntos de partida para fundamentar teóricamente una visión trascendental e idealista de la sociedad que abstrae las diferencias entre las personas. Estas prácticas feministas tienen el objetivo de proponer nuevas maneras de acercarse a la profesión y de conectarla, desde posicionamientos materialistas, a la realidad vital de las sociedades en las que vivimos.
Lucia C. Pérez Moreno
Es profesora Titular de Composición Arquitectónica en la Universidad de Zaragoza e investigadora en su Instituto de Patrimonio y Humanidades (IPH). Es Doctora en Arquitectura por la Universidad Politécnica de Madrid (2013). Tiene estudios de Máster por Columbia University (2008, Nueva York, EEUU) y de postgrado por la Aalto University (2004, Helsinki, Finlandia). Es arquitecta por la Universidad de Navarra (2003, Premio Fin de Carrera, Premio Nacional de Estudios Universitarios). Además, cuenta con estudios en Filosofía (2018-actualidad, Universidad de Zaragoza), lo que le ha llevado a especializarse en arquitectura y pensamiento feminista.
Actualmente, está a cargo de un proyecto de investigación MoWo "Mujeres en la cultura de la arquitectura posmoderna española, 1965-2000", financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España (2019-2022). Este proyecto documenta las contribuciones de mujeres arquitectos al entorno construido y analiza la diferencia de su mirada femenina. Su equipo de investigación está formado por 24 investigadores e investigadoras de ocho universidades españolas Es coordinadora científica de la serie de encuentros "Perspectivas de género en la arquitectura" así como editora de los libros asociados a ellos y publicados por la Editorial ABADA. En 2021 fue premiada con el "Premio Aragón Investiga – "Celia Amorós", el cual reconoce la excelencia a la Investigación con perspectiva de género. También es miembro de AMIT (Asociación de Mujeres Investigadora y Tecnólogas", AECA (Asociación Española de Críticas de Arte), PMAC (Plataforma de Mujeres en el Arte Contemporáneo) y EAHN (Red Europea de Historia de la Arquitectura).