Els PFC d'una nova escola
El dijous 19 de març a les 19.30 h s'inaugura l'exposició "ELS PFC D’UNA NOVA ESCOLA" a la Demarcació de Tarragona. L'exposició, que mostra la primera collita de Projectes Finals de Carrera de l'Escola d’Arquitectura de Reus - URV, es podrà visitar fins el 17 d'abril.
L'acte comptarà amb la presència del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré, i el degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Comerón.
El setembre de l'any 2005 es va engegar des de zero el projecte públic d'una nova escola tècnica superior d'arquitectura a Catalunya. La URV va tenir l'encert i la visió d'entendre que un territori com el nostre, tan dens i castigat per l'especulació salvatge, mereixia una escola capaç de defensar una ètica de paisatge i de formar futurs arquitectes en la consciència que cada intervenció arquitectònica té conseqüències permanents i sovint irreversibles per a l'entorn.
La de Reus és, per aquesta raó, l'única escola espanyola -i tal vegada europea- on les assignatures de Projectes i Urbanisme s'integren en un únic taller per curs. L'arquitectura contemporània, la reconstrucció del paisatge -urbà i rural- i la protecció del patrimoni són els pilars on es recolza la nostra visió de l'entorn.
Si l'exposició "The Expanded Room" va ser, l'any 2007, la presentació en societat de I'EAR al COAC de Tarragona, aquesta exposició de Projectes Finals de Carrera és en certa manera la seva posada de llarg. La majoria dels primers 27 Projectes Finals de Carrera que ara presentem demostren l'atreviment, la intel·ligència i la solvència professional d'una primera generació d'estudiants provinents de Catalunya, València, Ses Illes, l'Aragó, País Basc i Navarra. Sotmetem, doncs, els resultats de la nostra jove escola, aquí visibles sense sedàs ni selecció prèvia, a la vostra crítica i comparació amb altres models i referents.
N'estem orgullosos i esperem que les conseqüències de la tasca sostinguda les puguem gaudir ben aviat, no només sobre el paper; també sobre els nostres horitzons.
Coordinació i realització: Arturo Frediani, Pau de Solà-Morales, Jordi Sardà, Roger Carreras i Esteban Serrana.
L'acte comptarà amb la presència del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré, i el degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Comerón.
El setembre de l'any 2005 es va engegar des de zero el projecte públic d'una nova escola tècnica superior d'arquitectura a Catalunya. La URV va tenir l'encert i la visió d'entendre que un territori com el nostre, tan dens i castigat per l'especulació salvatge, mereixia una escola capaç de defensar una ètica de paisatge i de formar futurs arquitectes en la consciència que cada intervenció arquitectònica té conseqüències permanents i sovint irreversibles per a l'entorn.
La de Reus és, per aquesta raó, l'única escola espanyola -i tal vegada europea- on les assignatures de Projectes i Urbanisme s'integren en un únic taller per curs. L'arquitectura contemporània, la reconstrucció del paisatge -urbà i rural- i la protecció del patrimoni són els pilars on es recolza la nostra visió de l'entorn.
Si l'exposició "The Expanded Room" va ser, l'any 2007, la presentació en societat de I'EAR al COAC de Tarragona, aquesta exposició de Projectes Finals de Carrera és en certa manera la seva posada de llarg. La majoria dels primers 27 Projectes Finals de Carrera que ara presentem demostren l'atreviment, la intel·ligència i la solvència professional d'una primera generació d'estudiants provinents de Catalunya, València, Ses Illes, l'Aragó, País Basc i Navarra. Sotmetem, doncs, els resultats de la nostra jove escola, aquí visibles sense sedàs ni selecció prèvia, a la vostra crítica i comparació amb altres models i referents.
N'estem orgullosos i esperem que les conseqüències de la tasca sostinguda les puguem gaudir ben aviat, no només sobre el paper; també sobre els nostres horitzons.
Coordinació i realització: Arturo Frediani, Pau de Solà-Morales, Jordi Sardà, Roger Carreras i Esteban Serrana.
II Jornada de Rehabilitació Energètica d’Edificis Residencials
Imatge:
Agrupació AuS - Jornada de Rehabilitació Energètica d'Edificis Residencials
El proper 25 de març a les 18.30 h tindrà lloc a la Sala d'Actes de plaça Nova la segona Jornada dedicada a la rehabilitació energètica d’edificis residencials, organitzada per l'agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS).
En aquesta ocasió s'explicaran 2 projectes realitzats a Madrid, sobre edificis plurifamiliars, i un altre en fase de realització al barri de Les Planes, centrat en habitatges unifamiliars.
Així, l’arquitecta Margarita de Luxán, catedràtica de l’Escola d’Arquitectura de la UPM, presentarà dues solucions diferents per tractar les prioritats per a rehabilitacions energètiques en habitatge social.
Seguidament, Bernat Colomé i Jordi Mitjans, arquitectes membres del col·lectiu arqbag, parlaran de PASaPAS, un projecte de recerca-acció que promou l’autoregeneració d'un barri, a través de la participació ciutadana, entesa com la millora del seu metabolisme urbà.
Al final de l'acte hi haurà un torn obert de preguntes.
Vegeu el programa de la jornada
En aquesta ocasió s'explicaran 2 projectes realitzats a Madrid, sobre edificis plurifamiliars, i un altre en fase de realització al barri de Les Planes, centrat en habitatges unifamiliars.
Així, l’arquitecta Margarita de Luxán, catedràtica de l’Escola d’Arquitectura de la UPM, presentarà dues solucions diferents per tractar les prioritats per a rehabilitacions energètiques en habitatge social.
Seguidament, Bernat Colomé i Jordi Mitjans, arquitectes membres del col·lectiu arqbag, parlaran de PASaPAS, un projecte de recerca-acció que promou l’autoregeneració d'un barri, a través de la participació ciutadana, entesa com la millora del seu metabolisme urbà.
Al final de l'acte hi haurà un torn obert de preguntes.
Vegeu el programa de la jornada
Veure el vídeo de la jornada:
InTESIS: La geometría del Anfiteatro de Tarragona
Imatge:
© Josep Maria Toldrà Domingo
El jueves 12 de marzo continuamos con una nueva conferencia del ciclo inTESIS. Esta vez el Dr. Arquitecto Josep M. Toldrà Domingo nos hablará de "La geometría del anfiteatro de Tarragona", tesis que ha sido dirigida por el Dr. Arq. Pau Solà-Morales Sierra de la Universidad Rovira i Virgili (URV) y por el Dr. Arq. Josep Maria Macias Solé del Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC).
Al finalizar el acto se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse a tarragona@coac.cat. Precio 18€.
¿Cómo se puede describir la planta de un anfiteatro? En palabras coloquiales podríamos decir que es un círculo aplastado o estirado. En terminología geométrica que es un óvalo o una elipse, dos figuras visualmente similares pero que responden a formulaciones matemáticas completamente diferentes y, lo que es más importante, se dibujan mediante operaciones de trazado completamente diferentes. Conocer la geometría usada en el replanteo de un edificio es esencial para entenderlo, especialmente en el caso de un anfiteatro, una tipología especialmente sofisticada, una innovación de la arquitectura romana que produjo edificios de espectáculos de dimensiones colosales.
Si los grandes anfiteatros se replantearon mediante óvalos podemos considerar su geometría como una evolución de la que encontramos en el resto de la arquitectura romana, basada en operaciones aritméticas simples, figuras básicas y su manipulación con el compás. Si la figura elegida fue la elipse, imposible de trazar mediante arcos de circunferencia ya que su curvatura varía constantemente, estamos ante una innovación.
Al finalizar el acto se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse a tarragona@coac.cat. Precio 18€.
¿Cómo se puede describir la planta de un anfiteatro? En palabras coloquiales podríamos decir que es un círculo aplastado o estirado. En terminología geométrica que es un óvalo o una elipse, dos figuras visualmente similares pero que responden a formulaciones matemáticas completamente diferentes y, lo que es más importante, se dibujan mediante operaciones de trazado completamente diferentes. Conocer la geometría usada en el replanteo de un edificio es esencial para entenderlo, especialmente en el caso de un anfiteatro, una tipología especialmente sofisticada, una innovación de la arquitectura romana que produjo edificios de espectáculos de dimensiones colosales.
Si los grandes anfiteatros se replantearon mediante óvalos podemos considerar su geometría como una evolución de la que encontramos en el resto de la arquitectura romana, basada en operaciones aritméticas simples, figuras básicas y su manipulación con el compás. Si la figura elegida fue la elipse, imposible de trazar mediante arcos de circunferencia ya que su curvatura varía constantemente, estamos ante una innovación.
InTESIS: La geometria de l'Amfiteatre de Tarragona
Imatge:
© Josep Maria Toldrà Domingo
El dijous 12 de març continuem amb una nova conferència del cicle inTESIS. Aquesta vegada el Dr. arquitecte Josep M. Toldrà Domingo ens parlarà de "La geometria de l’amfiteatre de Tarragona", una tesi que ha estat dirigida pel Dr. arquitecte Pau Solà-Morales Serra de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i pel Dr. arquitecte Josep Maria Macias Solé de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
Al finalitzar l'acte es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar a tarragona@coac.cat. Preu 18€.
Com es pot descriure la planta d’un amfiteatre? En paraules col·loquials podríem dir que és un cercle xafat o estirat. En terminologia geomètrica que és un òval o una el·lipse, dues figures visualment similars però que responen a formulacions matemàtiques completament diferents i, el que és més important, es dibuixen mitjançant operacions de traçat completament diferents. Conèixer la geometria usada en el replanteig d’un edifici és essencial per entendre’l, especialment en el cas d’un amfiteatre, una tipologia especialment sofisticada, una innovació de l’arquitectura romana que va produir edificis d’espectacles de dimensions colossals.
Si els grans amfiteatres es van replantejar mitjançant òvals podem considerar la seva geometria com una evolució de la que trobem a la resta de l’arquitectura romana, basada en operacions aritmètiques simples, figures bàsiques i la seva manipulació amb el compàs. Si la figura triada va ser l’el·lipse, impossible de traçar mitjançant arcs de circumferència ja que la seva curvatura varia constantment, estem davant d’una innovació.
Al finalitzar l'acte es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar a tarragona@coac.cat. Preu 18€.
Com es pot descriure la planta d’un amfiteatre? En paraules col·loquials podríem dir que és un cercle xafat o estirat. En terminologia geomètrica que és un òval o una el·lipse, dues figures visualment similars però que responen a formulacions matemàtiques completament diferents i, el que és més important, es dibuixen mitjançant operacions de traçat completament diferents. Conèixer la geometria usada en el replanteig d’un edifici és essencial per entendre’l, especialment en el cas d’un amfiteatre, una tipologia especialment sofisticada, una innovació de l’arquitectura romana que va produir edificis d’espectacles de dimensions colossals.
Si els grans amfiteatres es van replantejar mitjançant òvals podem considerar la seva geometria com una evolució de la que trobem a la resta de l’arquitectura romana, basada en operacions aritmètiques simples, figures bàsiques i la seva manipulació amb el compàs. Si la figura triada va ser l’el·lipse, impossible de traçar mitjançant arcs de circumferència ja que la seva curvatura varia constantment, estem davant d’una innovació.