Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Matèria Bosc

Matèria Bosc: William Curtis

Imatge: 
© RCR BUNKA Fundación Privada
Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.

Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.

En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 23 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de William Curtis, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ma mére l’Oye" (Bèlgica/França, 2001), de Thierry De Mey.

La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.

William J. R. Curtis (Birchington, Kent, Regne Unit, 1948) és historiador d’arquitectura, crític, escriptor, pintor i fotògraf. Es graduà el 1970 al Courtland Institute of Art de la Universitat de Londres i es doctorà el 1975 a la Universitat de Harvard. És un dels crítics i historiadors d’arquitectura moderna i contemporània més destacats. Ha escrit una desena de volums i monografies, els seus articles es publiquen habitualment en diaris i revistes de tot el mon, ha impartit classes a Europa, Estats Units, Àsia, Amèrica Llatina i Austràlia, i el seu llibre Arquitectura moderna desde 1900 (Phaidon, 1982; posteriorment ampliat i revisat el 1987 i 1996) és una obra de referència de la història i crítica de l’arquitectura moderna i contemporània. És autor de Le Corbusier: Ideas and Forms (Phaidon, 1986), un dels compendis més exhaustiu sobre un dels arquitectes més influents del s.XX i d’obres sobre altres mestres com l’arquitecte indi Balkrishna Doshi (Mapin, Rizzoli, 1989) o el mexicà Teodoro González de León (Arquine, Reverte, 2004). Aquestes obres es complementen amb títols dedicats a l’art, l’arquitectura i l’escultura com és el cas d’Abstractions in Space: Tadao Ando, Ellsworth Kelly, Richard Serra (Pulitzer Foundation, 2001). Ha estat guardonat amb premis a la seva tasca de crític per el Comité international des critiques d’architecture (1985), la Society of Architectural Historians (Estats Units, 1982), la Medalla de plata de la World Architectural Biennale (1989) i la Medalla Alice David Hitchcock de la Society of Architectural Historians of Great Britain (Regne Unit, 2004). Curtis tambié exposa periòdicament part de la seva obra fotogràfica i pictòrica. Actualment resideix a França.

Els camins de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta es creuen amb William J. R. Curtis amb la publicació de RCR Aranda, Pigem, Vilalta ArquitectesEntre la abstracción y la naturaleza (Gustavo Gili, 2004). Amb el segell de RCR BUNKA Fundació Privada publica el text “La estructura de las sombras. Bell-lloc” a la monografia dedicada a les bodegues de Bell-lloc de RCR Arquitectes a Palamós, Girona, Espanya (2009). A la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018, RCR estigueren presents al Pavelló de Catalunya, dedicat al projecte de La Vila, amb l’exposició “RCR. Somni i Natura” i en el qual convidaren Curtis a reflexionar junts sobre com crear coneixement i noves formes de comunicar l’art i l’arquitectura.

PDF version
Matèria Bosc

Matèria Bosc: María Langarita

Imatge: 
© RCR BUNKA Fundación Privada
Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.

Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.

En el marc d'aquest cicle, el proper dimarts 14 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de María Langarita, que anirà precedida de la projecció del vídeo "El Bosque Hueco de Lucía Loren" (2004), dirigit per Juanma Valentín i Lucía Loren.

La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.

María Langarita (Saragossa, 1979) és Doctora en Arquitectura per l'ETSAM i professora de Projectes a la mateixa escola. El 2005 va fundar, juntament amb Víctor Navarro, l'estudi d'arquitectura Langarita-Navarro, amb seu a Madrid, on dissenyen i dirigeixen equips de treball per a, impulsats per la innovació i la imaginació, ajudar a connectar desitjos i coneixement, recursos i tècnica, expectatives i experiència.

La seva obra ha rebut diversos premis internacionals, com la Menció especial a l'arquitecte emergent del Premi Mies van der Rohe (2013), pel projecte de la Red Bull Music Academy, i el premi ar+d Award for Emerging Architecture (2012). També han rebut premis nacionals com el premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013), el Premi COAM (2013), el Premi AD Heineken Nous Valors (2013) o el Premi FAD d'Arquitectura (2012).

El seu treball ha estat seleccionat en diverses mostres, com la Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014 i 2008), la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2014) o la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013 i 2011), i també ha estat exposat a l'Architekturzentrum de Viena (2014) i el Royal Institute of British Architects (2013) i la seva obra forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. El 2011 van ser convidats a participar a l'International Young Architects Program organitzat pel MoMA PS1 de Nova York i la Fondazione MAXXI de Roma. 

PDF version
Matèria Bosc

Matèria Bosc: Fabrizio Barozzi

Imatge: 
© RCR BUNKA Fundación Privada
Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.

Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retrasmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.

En el marc d'aquest cicle, el proper dimecres 15 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Fabrizio Barozzi, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ash Dome" (Regne Unit, 1977-), de Peter Telfer.

La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.

Barozzi Veiga fou fundat l’any 2004 a Barcelona per Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga. Des d’aleshores, l’estudi ha treballat internacionalment en projectes públics i privats que reben múltiples distincions prestigioses. El treball de Barozzi Veiga, que inclou principalment edificis culturals i educatius, es caracteritza per arribar a solucions pròpies del lloc, arquitectures que es reconeixen al llarg del temps i que tenen un gran càrrega emocional. Conceptes i idees capaces de crear atmosferes particulars, arquitectònicament clares i expressives, i capaces de tenir un significat per sí mateixes. La seva obra construïda inclou el Consell Regulador DO Ribera del Duero (2011), l’Auditori Infanta Elena a Águilas (2011), la Szczecin Philharmonic Hall (2014), la Ragenhaus Musikschule a Bruneck (2018) i el Bündner Kunstmuseum a Chur (2018). Els projectes completats més recentment son el Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne (2019) i la Tanzhaus Zürich (2019).

 

Fabrizio Barozzi (Rovereto, Italia, 1976) estudià arquitectura a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia i completà els seus estudis acadèmics a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera, manté un equilibri entre la seva activitat professional i la seva activitat acadèmica. Entre 2007 i 2009,
fou professor a la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona i, el 2009, a la  Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia entre 2013 i 2015 i, el 2016, començà la docència al MIT Massachusetts Institute of Technology, al qual tornarà com a Visiting Professor.

PDF version
Matèria Bosc

Matèria Bosc: Ivan Pintor

Imatge: 
© RCR BUNKA Fundación Privada
Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.

Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.

En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 16 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec d'Ivan Pintor, que anirà precedida de la projecció del vídeo "The Wind Telephone" (EUA, 2016), del director Jody Stillwater.

La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.

Ivan Pintor Iranzo (Barcelona, 1975) és Doctor en Comunicació Audiovisual. És professor agregat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha impartit classes en universitats d'Itàlia, Argentina i Colòmbia. Ha contribuït en més d'una trentena de llibres, entre els quals Oshima (2013), La Strada di Fellini (Liguori, 2013), Poéticas del gesto en el cine contemporáneo (Intermedio, 2013), Todas las cartas (CCCB, 2012), Le Cinéma de Julio Medem(Publications de la Sorbonne), Universo Lynch (Festival de Sitges) o Naomi Kawase (Filmoteca). Ha dirigit nombrosos cicles per al CaixaFòrum, així com el congrés Mutacions del gest (UPF, 2012). Ha realitzat diverses peces audiovisuals per a museus i televisió i escriu habitualment en el suplement Cultura/s de La Vanguardia.
PDF version

Pages