La Fundació Hàbitat 3 busca arquitectes voluntaris per realitzar visites i informes tècnics
Imatge:
© Fundació Hàbitat 3
La Fundació Hàbitat 3 necessita arquitectes voluntaris per realitzar visites i informes tècnics d’edificis d'habitatges, procedents d’entitats financeres, per destinar-los a lloguer social.
Les entitats socials de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, com la Fundació Hàbitat 3, poden adquirir, mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, habitatges provinents d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament que siguin venuts per entitats financeres. Amb l’aprovació d’un programa conjunt de l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), la Fundació Hàbitat 3 ha rebut el finançament necessari per realitzar aquestes compres, que ara necessiten la revisió de tècnics voluntaris.
Col·laborar per fer realitat el lloguer social
La col·laboració dels arquitectes és fonamental per poder posar en marxa el màxim nombre d’habitatges per a lloguer social. Les condicions que estableix el Decret-llei 1/2015 limiten molt el termini per poder exercir el dret de tanteig, que és d'aproximadament dos mesos des del moment en què la Fundació disposa de la informació dels habitatges en venda.
Per aquest motiu, s’ha establert un dispositiu de coordinació de diverses entitats de cara a poder visitar els habitatges i decidir quins interessen i quins no. Dins d’aquest dispositiu, atès que els habitatges només es poden visitar una vegada, resulta imprescindible poder comptar amb tècnics voluntaris que ajudin a fer les inspeccions i els informes conseqüents. El Col·legi d'Arquitectes col·labora amb aquesta iniciativa fent-ne difusió entre el seu col·lectiu.
Els interessats poden inscriure's a través de la pàgina web d'Hàbitat 3.
Les entitats socials de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, com la Fundació Hàbitat 3, poden adquirir, mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, habitatges provinents d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament que siguin venuts per entitats financeres. Amb l’aprovació d’un programa conjunt de l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), la Fundació Hàbitat 3 ha rebut el finançament necessari per realitzar aquestes compres, que ara necessiten la revisió de tècnics voluntaris.
Col·laborar per fer realitat el lloguer social
La col·laboració dels arquitectes és fonamental per poder posar en marxa el màxim nombre d’habitatges per a lloguer social. Les condicions que estableix el Decret-llei 1/2015 limiten molt el termini per poder exercir el dret de tanteig, que és d'aproximadament dos mesos des del moment en què la Fundació disposa de la informació dels habitatges en venda.
Per aquest motiu, s’ha establert un dispositiu de coordinació de diverses entitats de cara a poder visitar els habitatges i decidir quins interessen i quins no. Dins d’aquest dispositiu, atès que els habitatges només es poden visitar una vegada, resulta imprescindible poder comptar amb tècnics voluntaris que ajudin a fer les inspeccions i els informes conseqüents. El Col·legi d'Arquitectes col·labora amb aquesta iniciativa fent-ne difusió entre el seu col·lectiu.
Els interessats poden inscriure's a través de la pàgina web d'Hàbitat 3.
19/07/2018
Big attendance numbers at COAC’s debate on protected housing
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
On 28 June, the Architects’ Association hosted a debate entitled 'Protected housing on consolidated urban land: the case of Barcelona', moderated by Sebastià Jornet, the president of the Urban Planning Architects’ Association of Catalonia (AAUC). Participants included lawyers Josep M. Aguirre, professor at the University of Girona; Domènec Sibina, professor at the University of Barcelona; Javier Buron, in charge of Housing at Barcelona City Council; Dolors Clavell, from Clavell Consulting SL; Ramon García-Bragado, from Miliners Advocats i Assessors Tributaris; Pablo Molina, from J&A Garrigues; and Gemma Segura, from Pareja & Associats, Advocats.
Dolors Clavell noted that 'in the future it will be necessary to find the mechanisms for access to housing' and that these should be implemented structurally to avoid 'welfare measures, which are not appropriate in a twenty-first century housing policy'. According to Clavell, with the combination of the Spanish land law and the Catalan urban development and housing law, we should be able to generate protected housing reserves and adjust land classification.
ProfessorJosep Maria Aguirre highlighted three key weaknesses which he feels this Amendment of the Plan contains: the first is the issue of legality that may exist over the owner’s responsibilities, as the Spanish law does not mention affordable housing; the second is the loss of profitability that this reserve could cause to owners; and the third is asset liability. Meanwhile, professor Domènec Sibina suggested the need to reconsider an urban plan that was designed 45 years ago.
Lawyer Ramon García-Bragado proposed that the question we need to be asking 'is not whether this measure is legal or not, but whether the law is positive or negative for Barcelona'. The reasons behind his rejection are firstly that 'the law has been enacted without prior debate', and secondly, the violation of the principle of transparency, given that 'the procedure has been hidden'.
The head of Housing at Barcelona City Council, Javier Buron, asserted that this measure 'tackles the situation realistically' and maintained that the proposal already takes into account the situation of a pressurised market due to the lack of land, and that the transitional regime will provide the market with sufficient legal certainty. Buron gave the example of the city of Vitoria, where policies to promote affordable housing have been extremely successful.
Numerous institutional representatives and public administration officers attended the debate, including Janet Sanz, Josep M. Montaner, Ton Salvadó and Aurora López, from Barcelona City Council; Amadeu Iglesias, from IMPSOL; and Josep Bohigas, from Barcelona Regional. It was also attended by councillors Xavier Trias, from PDeCAT; Koldo Blanco, from Ciutadans; Jordi Coronas and Montserrat Benedí, from ERC; Daniel Mòdol, from PSC; as well as Carme Trilla, president of the Habitat3 Foundation; Elena Massó and Marc Torrent, from APCE; and Ramon Sanabria, from AxA, among others.
You can watch the video of the session here:
Dolors Clavell noted that 'in the future it will be necessary to find the mechanisms for access to housing' and that these should be implemented structurally to avoid 'welfare measures, which are not appropriate in a twenty-first century housing policy'. According to Clavell, with the combination of the Spanish land law and the Catalan urban development and housing law, we should be able to generate protected housing reserves and adjust land classification.
ProfessorJosep Maria Aguirre highlighted three key weaknesses which he feels this Amendment of the Plan contains: the first is the issue of legality that may exist over the owner’s responsibilities, as the Spanish law does not mention affordable housing; the second is the loss of profitability that this reserve could cause to owners; and the third is asset liability. Meanwhile, professor Domènec Sibina suggested the need to reconsider an urban plan that was designed 45 years ago.
Lawyer Ramon García-Bragado proposed that the question we need to be asking 'is not whether this measure is legal or not, but whether the law is positive or negative for Barcelona'. The reasons behind his rejection are firstly that 'the law has been enacted without prior debate', and secondly, the violation of the principle of transparency, given that 'the procedure has been hidden'.
The head of Housing at Barcelona City Council, Javier Buron, asserted that this measure 'tackles the situation realistically' and maintained that the proposal already takes into account the situation of a pressurised market due to the lack of land, and that the transitional regime will provide the market with sufficient legal certainty. Buron gave the example of the city of Vitoria, where policies to promote affordable housing have been extremely successful.
Numerous institutional representatives and public administration officers attended the debate, including Janet Sanz, Josep M. Montaner, Ton Salvadó and Aurora López, from Barcelona City Council; Amadeu Iglesias, from IMPSOL; and Josep Bohigas, from Barcelona Regional. It was also attended by councillors Xavier Trias, from PDeCAT; Koldo Blanco, from Ciutadans; Jordi Coronas and Montserrat Benedí, from ERC; Daniel Mòdol, from PSC; as well as Carme Trilla, president of the Habitat3 Foundation; Elena Massó and Marc Torrent, from APCE; and Ramon Sanabria, from AxA, among others.
You can watch the video of the session here:
29/06/2018
Guía de la Firma Electrónica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Servicio de Visado del COAC ha publicado un nuevo documento de ayuda: la Guía de la Firma Electrónica, disponible en PDF en el gestor documental web.
El objetivo de la guía es ayudar al arquitecto en las cuestiones relacionadas con el proceso de firma en los diferentes trámites: visado del documento, ejemplares para el cliente y tramitación con la Administración.
Firma electrónica
La firma electrónica es un mecanismo de identificación del firmante de un documento electrónico. Cuando es reconocida, tiene el mismo valor legal que la firma manuscrita. El proceso de firmar electrónicamente "une" la firma al documento, bien incrustándola en el mismo o bien generando un fichero paralelo al documento firmado.
Portal de trámites del COAC
La firma de documentos en el portal de trámites del COAC se puede realizar mediante firma con certificado o mediante validación con SMS. Cada arquitecto puede escoger, en el proceso del trámite, el método de validación que desee en cada documento.
En el caso de firma con certificado, será necesario tener instalado el programa @firma y disponer de uno de los certificados aceptados por el COAC: DNIe, FirmaProfesional, idCAT o FNMT. En el caso de verificación por SMS, el mensaje se enviará al número de móvil que el colegiado ha indicado a tal efecto en la Secretaría Virtual.
Otros trámites
La guía también explica el proceso de firma en la solicitud de permiso de obras u otros trámites con la Administración, así como la firma de ejemplares para el cliente (tanto si hemos acordado entregarle los documentos en papel como si lo hacemos en formato digital). Por último, la guía informa de cómo comprobar la validez de la firma electrónica de un PDF.
Descarga el documento aquí
(disponible exclusivamente para colegiados; es necesario estar loginado)
El objetivo de la guía es ayudar al arquitecto en las cuestiones relacionadas con el proceso de firma en los diferentes trámites: visado del documento, ejemplares para el cliente y tramitación con la Administración.
Firma electrónica
La firma electrónica es un mecanismo de identificación del firmante de un documento electrónico. Cuando es reconocida, tiene el mismo valor legal que la firma manuscrita. El proceso de firmar electrónicamente "une" la firma al documento, bien incrustándola en el mismo o bien generando un fichero paralelo al documento firmado.
Portal de trámites del COAC
La firma de documentos en el portal de trámites del COAC se puede realizar mediante firma con certificado o mediante validación con SMS. Cada arquitecto puede escoger, en el proceso del trámite, el método de validación que desee en cada documento.
En el caso de firma con certificado, será necesario tener instalado el programa @firma y disponer de uno de los certificados aceptados por el COAC: DNIe, FirmaProfesional, idCAT o FNMT. En el caso de verificación por SMS, el mensaje se enviará al número de móvil que el colegiado ha indicado a tal efecto en la Secretaría Virtual.
Otros trámites
La guía también explica el proceso de firma en la solicitud de permiso de obras u otros trámites con la Administración, así como la firma de ejemplares para el cliente (tanto si hemos acordado entregarle los documentos en papel como si lo hacemos en formato digital). Por último, la guía informa de cómo comprobar la validez de la firma electrónica de un PDF.
Descarga el documento aquí
(disponible exclusivamente para colegiados; es necesario estar loginado)
13/07/2018
Guia de la Signatura Electrònica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Servei de Visat del COAC ha publicat un nou document d'ajuda: la Guia de la Signatura Electrònica, disponible en PDF al gestor documental del web.
L'objectiu de la guia és ajudar l'arquitecte en les qüestions relacionades amb el procés de signatura en els diferents tràmits: visat del document, exemplars per al client i tramitació amb l'Administració.
Signatura electrònica
La signatura electrònica és un mecanisme d’identificació del signant d’un document electrònic. Quan és reconeguda, té el mateix valor legal que la signatura manuscrita. El procés de signar electrònicament ‘uneix’ la signatura al document, bé incrustant‐la en el mateix o bé generant un fitxer paral∙lel al document signat.
Portal de tràmits del COAC
La signatura de documents en el portal de tràmits del COAC es pot realitzar mitjançant signatura amb certificat o bé mitjançant validació amb sms. Cada arquitecte pot escollir, en el procés del tràmit, el mètode de validació que desitgi en cada document.
En el cas de signatura amb certificat, caldrà tenir instal·lat el programa @firma i disposar d'un dels certificats acceptats pel COAC: DNIe, FirmaProfesional, idCAT i FNMT. En el cas de verificació per sms, el missatge s’enviarà al número de mòbil que el col·legiat ha indicat a aquest efecte a Secretaria Virtual.
Altres tràmits
La guia també explica el procés de signatura en la sol·licitud de permís d'obres o altres tràmits amb l’Administració, així com la signatura dels exemplars per al client (tant si hem acordat lliurar-li els documents en paper com si ho fem en format digital).
Per últim, la guia informa també de com comprovar la validesa de la signatura electrònica d’un PDF.
Descarrega el document aquí
(disponible exclusivament per als col·legiats; cal estar loginat)
L'objectiu de la guia és ajudar l'arquitecte en les qüestions relacionades amb el procés de signatura en els diferents tràmits: visat del document, exemplars per al client i tramitació amb l'Administració.
Signatura electrònica
La signatura electrònica és un mecanisme d’identificació del signant d’un document electrònic. Quan és reconeguda, té el mateix valor legal que la signatura manuscrita. El procés de signar electrònicament ‘uneix’ la signatura al document, bé incrustant‐la en el mateix o bé generant un fitxer paral∙lel al document signat.
Portal de tràmits del COAC
La signatura de documents en el portal de tràmits del COAC es pot realitzar mitjançant signatura amb certificat o bé mitjançant validació amb sms. Cada arquitecte pot escollir, en el procés del tràmit, el mètode de validació que desitgi en cada document.
En el cas de signatura amb certificat, caldrà tenir instal·lat el programa @firma i disposar d'un dels certificats acceptats pel COAC: DNIe, FirmaProfesional, idCAT i FNMT. En el cas de verificació per sms, el missatge s’enviarà al número de mòbil que el col·legiat ha indicat a aquest efecte a Secretaria Virtual.
Altres tràmits
La guia també explica el procés de signatura en la sol·licitud de permís d'obres o altres tràmits amb l’Administració, així com la signatura dels exemplars per al client (tant si hem acordat lliurar-li els documents en paper com si ho fem en format digital).
Per últim, la guia informa també de com comprovar la validesa de la signatura electrònica d’un PDF.
Descarrega el document aquí
(disponible exclusivament per als col·legiats; cal estar loginat)
13/07/2018
