Exposició: Catalunya. Veus i mirades
La mostra és una selecció de vint obres originals, reproduïdes en el llibre del mateix títol, i dels textos que les acompanyen. Entre d’altres, mirades a Port-Lligat, Peratallada, Calella de Palafrugell, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Balaguer, Cervera, Tarragona, Guimerà, Terrassa, Sabadell, Granollers i també Cotlliure i l’Alguer, amb les veus de Mariona Seguranyes, Sílvia Güell Parnau, Sílvia Pérez Cruz, Teresa Costa-Gramunt, Maria Mercè Compte Barceló, Francesc Canosa, Maria Garganté, Olga Xirinacs, Mingo Ferran, Jaume Puig Castells, Toni Solé, Cristina Cabeza i Claudio Gabriel Sanna.
Robert Cabeza és dibuixant, aquarel·lista i cal·lígraf. Entre les seves publicacions, destaquen: 'Terrassa. Veus i mirades' (Ed. Lunwerg, 2003); 'Terrassa. Entorns i camins' (Ed. Lunwerg, 2005); 'Barcelona. Mirades al Consorci' (Ed. Lunwerg, 2007); 'Barcelona, Terrassa, Tolosa de Llenguadoc. Un Vell Camí, un Bell Futur' (Ed. Lunwerg, 2008); 'Matadepera, Veus i Mirades' (Ed. Lunwerg, 2013), i 'Catalunya. Veus i mirades' (Ed. Salvatella, 2023).
L'artista ha realitzat múltiples obres d'art urbà, entre les quals: Monument al llibre, a la Biblioteca Municipal Pere Calders de Viladecavalls; Cal·ligrafia d’un poema de Ferran Canyameres, a l’exterior de la Caixa Terrassa (BBVA); i Dibuix esgrafiat a la façana de la Plaça de la Vila de Viladecavalls.
Per a més informació: web / instagram.
Activitats culturals per gaudir de l'estiu. No t'ho perdis!
El darrer #Nothoperdis de la temporada és estiuenc, i us proposem un seguit d’activitats perquè us esbargiu tot gaudint de l’arquitectura.
Comencem amb les exposicions: aquest any Domènech i Montaner és objecte d’una atenció especial, ja que commemorem el centenari de la seva mort. El Centre Obert d'Arquitectura ha organitzat una exposició d'obligada visita. Comissariada per Lluís Domènech i Girbau, besnét de l'arquitecte, la mostra recorre trasversalment la seva obra amb tot de material que no és tan fàcil de veure. Estarà oberta tot l’estiu.
Les activitats del COAC no quedarien completes sense una de les seves joies de la corona: les Mostres d’Arquitectura, que recullen la feina dels col·legiats i la difonen. Es tracta d'un magnífic document transversal, una estat de la qüestió que ret comptes de la bona salut de la nostra arquitectura. Ara podem visitar l’exposició corresponent a la Mostra de les Terres de Lleida i la dels Premis de les Comarques de Girona.
Tornant a Barcelona, Arquitectes per l’Arquitectura, l’AMB i l’IMPSOL organitzen l'exposició Paisatges Habitacionals, que ofereix una mirada inclusiva a l'habitatge col·lectiu a Catalunya. La mostra es pot visitar a un lloc tan cèntric com l’Espai Mercè Sala, al cor de la ciutat.
Al Palau Solterra -la seu de la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí- es poden visitar els homenots de Català-Roca: gran il·lustrador i seguidor de Pla, Català-Roca va fotografiar el que l’altre va escriure. L’Arxiu del COAC custodia els fons del fotògraf.
El 13 de juliol a les 18.30 h, la nova Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen l'últim Club de Lectura de la temporada, que aquesta vegada girarà al voltant del llibre "SOLO IMÁGENES. La tarjeta postal como vehículo de conocimiento urbano", de Jordi Sardà.
El 17 de juliol a les 19 h s’organitza -gratuït amb inscripció prèvia- una visita a l’Espai Rosa Barba, dedicat a la nostra paisatgista que ens va deixar massa d’hora. Aquest espai és en plena natura urbana, al Pantà de Vallvidrera. L'arquitecta i paisatgista Marina Cervera, directora de la Biennal de Paisatgisme de Barcelona, serà l’encarregada de fer la visita.
Per últim, us recordem el programa d’activitats del MUHBA per a l’estiu, que durarà fins al setembre: recorreguts urbans, Domènech i Montaner, feminismes, Verdaguer, Guerra civil i tot tipus de debats.
Fins aquí la selecció del mes de juliol. Trobareu tota la informació obre aquests actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio.
Visita guiada a l'exposició "L'abric de les ruïnes"
“L’abric de les ruïnes” és una exposició sobre alguns esforços moderns i contemporanis per preservar el llegat del passat tal com apareix quan surt a la llum. A través d’una selecció de projectes arquitectònics internacionals, construïts des dels anys trenta del segle XX i sobretot al segle XXI, es mostra com s’han enfrontat al problema d’aixecar-se sobre el que va caure per tal de protegir-ho, per mantenir la imatge d’una ruïna que ja no s’entén com un ens destruït, sinó com una obra que ha adquirit una nova naturalesa.
La visita és gratuïta. Per assistir-hi cal estar a les 18.45 h a la porta d'entrada del Born Centre de Cultura i Memòria.
Concert de jazz al COAC, amb Albert Bello & Oriol Saña Quartet
Els integrants del quartet –Albert Bello, guitarra i solista; Oriol Saña, violí; Quim Martínez, guitarra rítmica, i Joan Motera, contrabaix– presentaran un concert que ens permetrà reviure el jazz dels anys 20, 30 i els inicis dels 40.
Mitjançant la seva actuació, ens traslladaran a l'època daurada del jazz a la ciutat de Barcelona, interpretant les melodies icòniques d'aquest període tan fascinant. Amb la selecció de temes, exploraran els diferents estils i corrents que van influir en la música jazz de Barcelona, amb l'esperit de preservar i honorar aquest ric patrimoni musical. El concert vol capturar l'essència i l'energia característiques de l'època i transportar-nos a un viatge en el temps, on podrem gaudir de l'atmosfera i l'emoció d'aquest gènere musical.
L'acte és gratuït.
La ciutat de Barcelona i el jazz
Durant la primera meitat dels anys 20 s'inicia l'arrelament del jazz a Barcelona. El 1929, amb ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona, arriben a la ciutat agrupacions de jazz i artistes de renom que impulsen la música i el jazz Manouche, originari de França. Això permet als barcelonins gaudir d'aquesta música tan singular. Com a conseqüència d'aquest fenomen, Barcelona es converteix en la capital del Swing, amb violinistes com José Puertas i Bernard Hilda, procedents de París, o músics com Luís Duque i José Ribalta. A partir de 1947, amb l'adició de Tete Montoliu, les nits barcelonines no deixen de ballar i escoltar aquest estil musical rellevant, amb una gran importància social.