Club de Lectura. Les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino.
Italo Calvino (1923-1985) ha estat un dels més grans escriptors italians del segle XX. Tot i que va publicar la seva primera novel·la el 1947, en l’ortodòxia realista del moment, de seguida es va adreçar cap a la literatura fantàstica. En destaca "El baró rampant", de 1957, on el seu personatge principal viu en la soledat dels arbres, per allunyar-se d’un món que li nega la seva individualitat.
El llibre que ens ocupa, "Les Ciutats Invisibles", donada la seva publicació el 1972, ha influenciat per la seva temàtica a moltes de les generacions d’arquitectes que formem part de l’Agrupació Sènior/a. Desitgem que aquest Club de Lectura ajudi a les noves generacions a fer-se’l també seu. El llibre conté 55 relats que el jove venecià Marco Polo explica al Gran Khan, com a resultat de les ciutats que ha visitat en els seus viatges. En resum, aquestes narracions suposen una de les millors visions fantàstiques i poètiques que s’han escrit sobre les ciutats.
Comptarem amb la participació de:
· Marta Llorente, arquitecta (1982) i doctora (1992) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, té estudis de Música i de Belles Arts, que li han servit per ampliar el seu bagatge. En l’actualitat es Catedràtica de Composició Arquitectònica de l’esmentada Escola. També forma part del Grupo de Igualdad de Oportunidades en la Arquitectura, la Ciencia y la Tecnología (GIOPACT). De les seves nombroses publicacions, volem destacar les dues darreres: "La ciudad: huellas en el espacio habitado" (2015), i "Entre naturaleza y arquitectura" (2023).
· Pedro Azara, arquitecte (1982) i doctor (1986) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En l’actualitat és Professor d’Estètica a l’esmentada Escola. A més de la seva activitat acadèmica en moltes altres escoles, volem destacar una exposició de la qual va ser comissari: la mítica "Les cases de l’ànima", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1997. De les seves nombroses publicacions volem destacar el seu darrer llibre: "La ciudad de los días lejanos. Un imaginario proscrito" (2024).
Organitza:
Exposición: Juegos en la sombra. Manuel Valls Vergés
El próximo martes 3 de diciembre a las 18:30 h inauguramos la exposición "Juegos en la sombra. Manuel Valls Vergés", comisariada por Twobo arquitectura y Mireia Valls. La muestra celebra la donación del archivo del arquitecto que sus herederos han realizado este año al Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña.
La exposición busca sintetizar, con un juego de palabras, tres de las características más significativas de la vida de Manuel Valls Vergés: su carácter juguetón, tan solitario como lleno de humor; su arquitectura y fotografía, en las cuales la luz siempre fue un elemento central en el momento de diseñar y enfocar; y el hecho de haber vivido una vida profesional a la sombra de Josep Antoni Coderch, a pesar de haber sido socios de despacho durante más de 20 años.
Esta muestra es la 31ª de la serie "Colecciones", iniciada en 2015, en las que se muestra material custodiado por el Archivo Histórico para dar a conocer el rico patrimonio documental del COAC. Desde 1969, el Archivo Histórico se ha encargado de recuperar y conservar el patrimonio documental generado por los arquitectos y el mundo de la arquitectura. Así, custodia los fondos de más de 180 arquitectos, fruto, en su mayoría, de donaciones que han permitido su crecimiento y lo han convertido en uno de los centros de documentación más importantes de Europa, con más de dos millones de documentos.
Manuel Valls Vergés (1912-2000) estuvo activo profesionalmente hasta poco antes de su muerte. Fue un personaje que vivió gran parte de su carrera bajo la reconocida fama de Josep Antoni Coderch, a pesar de compartir despacho con él. Comenzaron su colaboración en 1940, y esta duró hasta 1971, más de 20 años de proyectos conjuntos. Ambos fueron miembros del Grupo R, un espacio de reflexión y filosofía arquitectónica cuyo denominador común era la tesis en torno a una arquitectura funcional, honesta, respetuosa con el entorno e innovadora en el diseño.
La exposición cuenta con la colaboración de Ceràmiques Ferrés, Gradhermetic, Isist Atelier y Marset.
El Tió De Nadal amb la Intercol·legial
El divendres 20 de desembre a les 18:00 h ens reunirem per celebrar les festes de Nadal amb la resta de col·legis professionals.
Aquest any us emplacem a l'Espai de la Plana de l'Om on gaudirem d'una jornada guiada pel mestre de cerimònies i showman Pep Callau, que ens portarà el Nadal a l'escenari.
Desprès de donar bons cops de bastó al tió de Nadal, gaudirem de coca i cava per a tothom.
Veniu a donar cops de bastó ben i ben forts?
Activitat gratuïta prèvia inscripció.
* Activitat dirigida a infants d'1 a 11 anys.
Exposició: Mirades. Terra: Terra, Forma, Somni
Bea Dalmau (Tortosa, 1971) és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UB i Màster per Cranfield University i IESE. Des dels anys 90 viu a Barcelona on ha desenvolupat la seva activitat professional, tot mantenint una estreta vinculació amb les Terres de l’Ebre. El 2016 l’exposició “Buscant el blau”, que es va poder veure al Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i a la Torre del Visco de Fontdespatla, va revelar el seu caràcter com a fotògrafa. Prèviament havia exposat “Solituds”, al Taller d’Art Cinta Dalmau, i havia col·laborat amb altres institucions i magazines, com l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de l’Institut Ramon Muntaner: “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”. Fruit de la col·laboració amb el pintor Miquel Paton són les fotografies als catàlegs icònics "Miquel Paton. Formes d’un anhel" (2017) i "Capella dels prats. Intervenció artística" (2018).
A cavall entre les Terres de l’Ebre i Barcelona, a través de la fotografia plasma una visió del paisatge que combina la pròpia vivència amb la idealització que comporta l’allunyament. Així mateix, la fascinació per la natura i els espais verges en perill de desaparició, l’ha dut a recórrer indrets com Islàndia, les Illes Lofoten, les Highlands d’Escòcia, Finlàndia, Groenlàndia, Alaskao Svalbard, fins a la banquisa àrtica a tocar del Pol Nord.
Alguns dels seus referents són Oriol Alamany, Vincent Munier, Ragnar Axelsson, Pentti Sammallahti, Toni Catany, Francesc Català-Roca i Jacques Henri Lartigue.
A “Terra. Forma. Somni” ens proposa un relat en forma d’episodis fotogràfics inspirats en les Terres de l’Ebre que parteix de la matèria primera i visita les formes artesanals o arquitectòniques a la recerca d’una idea, d’un propòsit, d’un sentit.
Mirades
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements és motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debat compromisos de caire global.
Rastres terrenals, de Marc Torra (Girona, 19.09 – 8.12)
Ctonia, de Lluc Queralt (Tarragona, 1.10 – 29.11)
Pedra seca: la construcció del paisatge, de Marc Ballús (Vic, 22.10 - 22.11)
Terra no és un tot, de Llorenç Melgosa (Lleida, 7.11 – 7.01)
Terra, forma, somni, de Bea Dalmau (Tortosa, 15.11 - 3.01)
Construccions en terra, de Mònica Sànchez (3.07 – 28.09)
Amb el patrocini de: