Pau Monguió - 150 Anys
Imatge:
Pànol de l’eixample de Tarragona 1894. Fotografia del plànol forma part del fons del Museu d’Història de Tarragona
Este año celebramos el 150 aniversario del nacimiento de Pau Monguió que fue el primer arquitecto municipal de Tarragona, así os invitamos a asistir a la conferencia que correrá a cargo del arquitecto Jaume Costa Pallejà y que nos hablará de la trayectoria profesional de este arquitecto tarraconense.
El acto se llevará a cabo el próximo jueves 17 de diciembre de 2015 a las 19:30h, en la sala de actos de la Demarcación de Tarragona del COAC.
Descarga el tarjetón
Pau Monguió Segura (1865-1956), obtuvo el título de arquitecto en 1889. El 21 de julio de 1890 toma posesión de la plaza de arquitecto provincial en el ayuntamiento de Tarragona donde estará hasta finales de 1896, en febrero de 1898 se hace cargo de la plaza de arquitecto municipal de Teruel. La mayor parte de su obra se desarrolló en Teruel, también quedó en dos etapas separadas en Tortosa, y esporádicamente en Reus.
Durante los años que estuvo en el Ayuntamiento de Tarragona intervino en varios proyectos de edificación: reforma de las nuevas cuarteles, proyecto de palacio de justicia, matadero público, un proyecto de ensanche del paseo de San Antonio entre otros. Pero sin duda la tarea más importante que desarrolló Monguió durante su estancia en el Ayuntamiento de Tarragona fue en el campo del urbanismo, redactó un estudio que se denominó Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, firmado el 20 de noviembre de 1894. En cuanto a las obras particulares en Tarragona su producción no es excesivamente extensa, ya veces su autoría se confusa, pues con frecuencia interfiere con su colega y antecesor Ramón Salas.
El acto se llevará a cabo el próximo jueves 17 de diciembre de 2015 a las 19:30h, en la sala de actos de la Demarcación de Tarragona del COAC.
Descarga el tarjetón
Pau Monguió Segura (1865-1956), obtuvo el título de arquitecto en 1889. El 21 de julio de 1890 toma posesión de la plaza de arquitecto provincial en el ayuntamiento de Tarragona donde estará hasta finales de 1896, en febrero de 1898 se hace cargo de la plaza de arquitecto municipal de Teruel. La mayor parte de su obra se desarrolló en Teruel, también quedó en dos etapas separadas en Tortosa, y esporádicamente en Reus.
Durante los años que estuvo en el Ayuntamiento de Tarragona intervino en varios proyectos de edificación: reforma de las nuevas cuarteles, proyecto de palacio de justicia, matadero público, un proyecto de ensanche del paseo de San Antonio entre otros. Pero sin duda la tarea más importante que desarrolló Monguió durante su estancia en el Ayuntamiento de Tarragona fue en el campo del urbanismo, redactó un estudio que se denominó Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, firmado el 20 de noviembre de 1894. En cuanto a las obras particulares en Tarragona su producción no es excesivamente extensa, ya veces su autoría se confusa, pues con frecuencia interfiere con su colega y antecesor Ramón Salas.
Aniversari de l'arquitecte Pau Monguió
Imatge:
Pànol de l’eixample de Tarragona 1894. Fotografia del plànol forma part del fons del Museu d’Història de Tarragona
Enguany celebrem el 150 aniversari del naixement de Pau Monguió, que fou el primer arquitecte municipal de Tarragona. Per això us convidem a assistir a la conferència que anirà a càrrec de l’arquitecte Jaume Costa i Pallejà, que ens parlarà de la trajectòria professional d’aquest arquitecte tarragoní.
L’acte es durà a terme el pròxim dijous 17 de desembre de 2015 a les 19.30h, a la sala d’actes de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega el targetó
Pau Monguió Segura (1865-1956) obtingué el títol d’arquitecte l’any 1889. El 21 de juliol de 1890 pren possessió de la plaça d’arquitecte provincial a l’Ajuntament de Tarragona on hi estarà fins a finals de 1896. El febrer de 1898 es fa càrrec de la plaça d’arquitecte municipal de Terol. La major part de la seva obra es desenvolupà a Terol, tot i que també restà en dues etapes separades a Tortosa, i esporàdicament a Reus.
Durant els anys que va estar a l’Ajuntament de Tarragona intervingué en diversos projectes d’edificació: reforma de les noves casernes, projecte de palau de justícia, escorxador públic, un projecte d’eixample del passeig de Sant Antoni entre d’altres. Però sens dubte la tasca més important que desenvolupà Monguió durant la seva estada a l’Ajuntament de Tarragona fou en el camp de l’urbanisme, redactà un estudi que s’anomenà Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, signat el 20 de novembre de 1894. Pel que fa a les obres particulars a Tarragona la seva producció no és excessivament extensa, i de vegades la seva autoria es confusa, doncs amb freqüència s’interfereix amb el seu col•lega i antecessor Ramon Salas.
L’acte es durà a terme el pròxim dijous 17 de desembre de 2015 a les 19.30h, a la sala d’actes de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega el targetó
Pau Monguió Segura (1865-1956) obtingué el títol d’arquitecte l’any 1889. El 21 de juliol de 1890 pren possessió de la plaça d’arquitecte provincial a l’Ajuntament de Tarragona on hi estarà fins a finals de 1896. El febrer de 1898 es fa càrrec de la plaça d’arquitecte municipal de Terol. La major part de la seva obra es desenvolupà a Terol, tot i que també restà en dues etapes separades a Tortosa, i esporàdicament a Reus.
Durant els anys que va estar a l’Ajuntament de Tarragona intervingué en diversos projectes d’edificació: reforma de les noves casernes, projecte de palau de justícia, escorxador públic, un projecte d’eixample del passeig de Sant Antoni entre d’altres. Però sens dubte la tasca més important que desenvolupà Monguió durant la seva estada a l’Ajuntament de Tarragona fou en el camp de l’urbanisme, redactà un estudi que s’anomenà Proyecto de Urbanización del Ensanche Parcial de la Ciudad de Tarragona, signat el 20 de novembre de 1894. Pel que fa a les obres particulars a Tarragona la seva producció no és excessivament extensa, i de vegades la seva autoria es confusa, doncs amb freqüència s’interfereix amb el seu col•lega i antecessor Ramon Salas.
InTESIS - Conferència del Dr. Arquitecte Ernest Ferré
Imatge:
Tesi Doctoral Ernest Ferré. Taller de pintura de Le Corbusier a l’habitatge Porte Molitor, París
El jueves 10 de diciembre de 2015 continuamos con una nueva conferencia del Ciclo InTESIS. En esta ocasión el Dr. Arquitecto Ernest Ferré Ricart nos hablará de su tesis que lleva por título Texto y tectónica.
Al finalizar la conferencia se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse aquí. Precio € 18.
La tesis consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural. La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados que se han obtenido han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el mismo Le Corbusier ya previó en ese periodo. En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica del pensamiento. Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global en el que las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como una brizna de aire de esta posibilidad de percepción.
Descargue la invitación
Al finalizar la conferencia se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse aquí. Precio € 18.
La tesis consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural. La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados que se han obtenido han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el mismo Le Corbusier ya previó en ese periodo. En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica del pensamiento. Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global en el que las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como una brizna de aire de esta posibilidad de percepción.
Descargue la invitación
InTESIS: Conferència d'Ernest Ferré
Imatge:
Tesi Doctoral Ernest Ferré. Taller de pintura de Le Corbusier a l’habitatge Porte Molitor, París
El dijous 10 de desembre de 2015 continuem amb una nova conferència del Cicle InTESIS. En aquesta ocasió el Dr. Arquitecte Ernest Ferré Ricart ens parlarà de la seva tesis que porta per títol Text i tectònica.
Al finalitzar la conferència es farà un sopar-col•loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar aquí. Preu 18€.
La tesi, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s’ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural. La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s’han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període . En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament. Finalment, en el [capítol 5] l’autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d’acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció.
Descarrega el targetó
Al finalitzar la conferència es farà un sopar-col•loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar aquí. Preu 18€.
La tesi, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s’ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural. La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s’han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període . En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament. Finalment, en el [capítol 5] l’autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d’acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció.
Descarrega el targetó