Trobada Anual d'Arquitectes 2022
El programa és el següent:
21.30h Convocatòria
21.45h Sopar a la seu de la Demarcació
23.15h Parlaments
23.30h
Homenatge als col·legiats amb 50 anys de professió
Homenatge als col·legiats amb 25 anys de professió
Benvinguda als nous col·legiats
Sorteig d’una làmpada Santa&Cole per gentilesa de “La Capell”.
A continuació, ball fins a la matinada.
Es prega confirmar l’assistència abans del dia 8 de juny, a la Secretaria de la Demarcació (973228921 / junta.lle@coac.net).
“Paraules per un món millor”. Conferència de Juan Herreros
Construir un futur millor és el gran projecte col·lectiu avui. La qüestió pertinent des de l’arquitectura és: com transformar en un assumpte de disseny les paraules del moment -viure junts; institucions transparents; infraestructures integradores, etc.- per lluitar contra el canvi climàtic, la bretxa social i la crisi de la ciutat?
L'arquitecte Juan Herreros, soci fundador d'Estudio Herreros, exposarà alguns projectes reals que es fan aquesta pregunta amb esperit experimental i de col·laboració.
JUAN HERREROS és doctor arquitecte, catedràtic de l'ETSAM-Madrid i professor de la Graduate School of Architecture Planning and Preservation de la Columbia University de Nova York. Ha impartit docència també a les universitats EPFL-Lausanne, Architectural Association de Londres, IIT de Chicago, Princeton i AALTO-Helsinki, entre altres. A través d'Estudio Herreros desenvolupa, juntament amb el seu soci Jens Richter, una pràctica global, multidisciplinar i compromesa unint l’activitat professional, docent i investigadora.
La seva obra ha estat àmpliament premiada, publicada i exposada nacional i internacionalment en múltiples institucions que inclouen el MoMA de Nova York, el Museu Franz Mayer de Mèxic o La Virreina de Barcelona, així como diverses Biennals de Venècia, Istambul, Llatinoamericana i Espanyola. Recentment ha acabat el Museu Munch d'Oslo, el Centre Internacional de Convencions de Bogotà i conjunts d’habitatges a Marsella, Barcelona i Casablanca. En l’actualitat construeix l’estació d’Alta Velocitat de Santiago de Compostela i el Districte de l’Art a Guanajuato, mentre desenvolupa altres projectes a Espanya, Romania, Portugal, Argentina i Uruguai.
Cicle de ponències a la Seu Vella de Lleida
Programa:
Dijous, 19 maig 2022 a les 19.30h - L’espai del poema
Pau Minguet, Historiador de l’art Director de la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” i comissari de l’Any Viladot
Joan Ramon Veny, Filòleg Director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida
Montserrat Macià, Historiadora de l’art Museòloga
Jaume Farreny, Arquitecte Autor de l’Escenografia “Poema de l’Home” de Guillem Viladot al Claustre de la Seu Vella de Lleida
Dimecres, 25 maig 2022 a les 19.30h - Escultura
Susana Solano, Escultora Premi Nacional d’Arts Plàstiques
Dijous, 9 juny 2022 a les 19.30h – Arquitectura
Juan Herreros, Arquitecte Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid, autor del nou Museu Munch d’Oslo
Dimecres, 15 juny 2022 a les 19.30h - Poesia
Enric Casasses, Poeta Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Nacional de Literatura
"Poema de l’home" al Claustre de la Seu Vella de Lleida
El dijous 28 d’abril a les 19.00 h, amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” organitzen la interpretació del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, al Claustre de la Seu Vella de Lleida.
El projecte parteix de la lectura del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, a partir del recorregut processional per les galeries del Claustre de la Seu Vella. Es parteix de la “Poesia Concreta” per dibuixar un “Poema Arquitectònic”. Les lletres de l’Alfabet del Poema de l’Home de Viladot A/Z, s’intercalaran amb els arcs i columnes gòtiques del claustre, establint un diàleg espaial amb l’interior i l’exterior, i un diàleg dual entre l’escala humana i l’escala divina/monumental.
El projecte s’enriquirà amb un programa paral·lel de conferències dels àmbits de l’Arquitectura, l’Art, la Poesia i la Història.
Cent Viladot: centenari del naixement de Guillem Viladot
Guillem Viladot va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fill d’una nissaga d’apotecaris que l’any 1776 van establir-se a Agramunt, va fer-se càrrec del negoci familiar: una farmàcia. Aquest fet no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps en l’experimentació en nombrosos caps del panorama cultural. Ja als anys 40 va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental, així com reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions al món literari el portarien a publicar, l’any 1959, el seu primer llibre, titulat Temps d’estrena. Després d’aquest llibre, Viladot publicaría fins a més de cinquanta volums de narrativa, llibre infantil, poesia...
Malgrat no deixar mai de costat el camp de la novel·la o la narració, a finals dels anys 50 i principis dels 60 es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques, plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb artistes com Leandre Cristòfol o Josep iglésias del Marquet el van situar, de ple, en els corrents avantguardistes més punters, especialment en el de la poesia concreta.
A finals del anys 60, la seva relació amb Josep Iglésias del Marquet culminaria amb la creació d’una editorial dedicada a la poesia visual: Lo Pardal. Aquest interès pels corrents poètics més arriscats va esclatar en l’exposició sobre Poesia Concreta, la primera realitzada a Catalunya, que Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i el propi Guillem Viladot van presentar, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida.
Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a fugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres més volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del “ready made”. Els seus Objectes de companyia utilitzen la descontextualització com a motor creatiu, fent de determinats utensilis obres amb un gran component poètic.
L’any 1997, Guillem Viladot va finalitzar les obres de la Casa de la Poesia Visual, que ell mateix va batejar amb el nom de Lo Pardal, recuperant el nom de la seva, ja llunyana, editorial. El museu conté tot un seguit d’objectes, collages i poemes, al voltant de vuitcentes peces, així com el seu arxiu personal, que la Diputació de Lleida està catalogant.
Les sales de Lo Pardal segueixen respirant el llegat de Guillem Viladot des de la seva mort, esdevinguda el 19 de novembre de 1999. Va ser el 2001 quan es va constituir la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” per a encarregar-se de difondre, conservar i repensar l’obra de Guillem Viladot.
L’any 2022 farà cent anys que va néixer Guillem Viladot. La vigència de la seva obra plàstica, el rigor dels seus escrits a la premsa i el seu tracte tan particular de la paraula escrita en les seves novel·les, són alguns dels motius pels quals hem de considerar Guillem Viladot un personatge molt rellevant pel panorama cultural i artístic de Ponent i de tot el nostre país.
En una primera prospecció d’activitats i exposicions a realitzar amb motiu de l’any del centenari Viladot, hi ha diverses institucions que han mostrat el seu interès en participar de l‘efemèride “Cent Viladot”: Fundació Vila Casas de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Museu Diocesà de Lleida, Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Arxiu Històric Provincial de Lleida, Centre d’Art La Panera de Lleida, Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, entre més.
Més informació:
lopardal.com
lrp.cat/lrp-arts/article/1470825-viladot-reviu.html
elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1930535-un-art-llavor.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/enric-casassespoeta-viladot-injeccioop...