Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició a Lleida de la XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d'Arquitectura de Tarragona 2019

Imatge: 
© COAC Tarragona
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va convocar l'any passat la XI Biennal Alejandro de la Sota - Mostra d’Arquitectura de Tarragona i, en col·laboració amb la Fundació Alejandro de la Sota, el 5è Premi Alejandro de la Sota. L'objectiu és distingir les obres més significatives que s'han construït en el bienni 2017-2018 en l'àmbit territorial de la Demarcació (comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès).

A partir del dijous 21 de setembre i fins el dia 30 d'octubre de 2020, podreu visitar aquesta exposició al vestíbul de la Demarcació de Lleida del COAC.
El jurat, format pels arquitectes: Lluís Clotet, Carles Enrich, Blanca Lleó i Teresa Couceiro,  premia 10 obres d’especial interès, amb moltes dificultats per ubicar-les en una categoria concreta, en tractar-se d’exercicis transversals que incideixen en diversos àmbits de manera simultània. Les obres destacades, també comparteixen una mateixa sensibilitat per treballar sobre la preexistència que l’ha originat, entenent la intervenció com un diàleg entre la inserció i l’espai existent.
Conferència:
A càrrec de Núria Salvadó i NAM Arquitectura, Sala d’Actes del COAC Lleida, dijous 22 d’octubre a les 19.30h.
Accés a la conferència: Aforament limitat. Cal confirmar assistència al telèfon 973 23 40 51 correu: junta.lle@coac.net. En cas que no pugueu assistir a l'acte, us demanem que ens informeu el més aviat possible per tal d'alliberar la plaça per a una altra persona.
Descarrega l'acta del jurat  amb el veredicte de les obres premiades en aquest certamen.
PDF version

Exposición: "Toda piedra hace pared. La piedra seca en Cataluña"

Imatge: 
© Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional

Del 17 de septiembre al 17 de octubre la sala de exposiciones de la Casa Lluvià acoge la exposición "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya", una muestra de esta arquitectura tradicional que ha sobrevivido al paso del tiempo como testimonio de las formas de vida del pasado.

Con motivo del reconocimiento de la técnica de la piedra seca como patrimonio cultural inmaterial por parte de la UNESCO, en noviembre de 2018, la l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han producido esta exposición sobre las construcciones y las técnicas presentes en nuestro país. La muestra, eminentemente fotográfica, pretende ofrecer una panorámica amplia sobre este legado, poniendo énfasis en las variantes tipológicas más habituales y en la diversidad territorial. Explica, también, la vigencia actual de esta arquitectura, armónica con el entorno natural y sostenible desde todos los puntos de vista.

Esta exposición está viajando por Catalunya, ha pasado por Torrebesses (Segrià) Casltellar dle Vallès y Amposta, está previsto que itinerante por Bonastre, Alcover, Olot, Tortosa, Torrella de Llobregat, Sitges, Mora la Nova y Girona.

La exposición está organizada por el Centre Cultural el Casino de Manresa y cuenta con la colaboración del Centre d'Estudis del Bages, Fundació Fira Mediterrània y la Demarcació de las Comarques Centrals del COAC.

PDF version

Exposició: "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

Imatge: 
© Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional

Del 17 de setembre al 17 d’octubre la sala d'exposicions de la Casa Lluvià acull l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, una mostra d'aquesta arquitectura tradicional que ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat.  

Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van produir aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país.

La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya, ha passat per Torrebesses (Segrià)Casltellar del Vallès i Amposta, està previst que viatgi a Bonastre, Alcover, Olot, Tortosa, Torrella de Llobregat, Sitges, Móra la Nova i Girona.

L'exposició està organitzada pel Centre Cultural el Casino de Manresa i compta amb la col·laboració del Centrel d'Estudis del Bages, Fundació Fira Mediterrània i la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC.

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni 2020 s'han organitzat diverses activitats paral·leles a aquesta exposició que es poden consultar en aquest enllaç

PDF version
"7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"

Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"

Imatge: 
© Fornells Pla

L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", organitzada per la Demarcació de l'Ebre i que ja es va poder veure l'any passat a la seu del COAC, es pot visitar ara, fins al 30 de setembre, a l'Església Parroquial dels Dolors, a Tortosa.

La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.

La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.

Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.

Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica  Diòcesi de Tortosa.

TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN,  A. López Daufí, arquitecte

PDF version

Pàgines