Exposició: "Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimecres 18 d’abril a les 19.30 h, tindrà lloc a la Delegació del Bages-Berguedà del COAC la inauguració de l’exposició “Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017”.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindran els arquitectes Carles Puig i Maria Antònia Mir, que ens parlaran de la seva obra “Rectoria Godmar” a Callús. Després seran els arquitectes Jordi Comas i Anna Pont els qui explicaran la seva obra “Casa a Muntanyola”.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri al pati de la Casa Lluvià.
L’exposició es podrà veure a Manresa fins al 12 de maig de 2018.
Actuar en el paisatge des de l'Arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindran els arquitectes Carles Puig i Maria Antònia Mir, que ens parlaran de la seva obra “Rectoria Godmar” a Callús. Després seran els arquitectes Jordi Comas i Anna Pont els qui explicaran la seva obra “Casa a Muntanyola”.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri al pati de la Casa Lluvià.
L’exposició es podrà veure a Manresa fins al 12 de maig de 2018.
Actuar en el paisatge des de l'Arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
Activitat inclosa a la programació de:
Exposición: "Tribute to the brick"
Imatge:
"Tribute to the brick", de Xavi Duarte
A partir del próximo 3 de abril y hasta el 27 de abril, la Delegación del Vallès del Colegio de Arquitectos acoge la exposición "Tribute to the brick", de Xavi Duarte.
"Si fuera una palabra sería un poema. Si fuera una célula sería un ser vivo. Si fuera una gota de agua sería un río, tal vez un océano. No soy nada de eso. Soy un poco de barro sucio y roto. Pero soy el muro de tu jardín. Soy la casa donde vives y la oficina o la fábrica en la que trabajas. Soy tantas cosas y no te habías dado cuenta. No es arrogancia. Soy el ladrillo y ahora soy también un poema".
"Si fuera una palabra sería un poema. Si fuera una célula sería un ser vivo. Si fuera una gota de agua sería un río, tal vez un océano. No soy nada de eso. Soy un poco de barro sucio y roto. Pero soy el muro de tu jardín. Soy la casa donde vives y la oficina o la fábrica en la que trabajas. Soy tantas cosas y no te habías dado cuenta. No es arrogancia. Soy el ladrillo y ahora soy también un poema".
Exposició: "Tribute to the brick"
Imatge:
"Tribute to the brick", de Xavi Duarte
A partir del proper 3 d’abril i fins al 27 d’abril, la Delegació del Vallès del Col·legi d'Arquitectes acull l'exposició "Tribute to the brick", de Xavi Duarte.
“Si fos una paraula seria un poema. Si fos una cèl·lula seria un ésser viu. Si fos una gota d'aigua seria un riu, potser un oceà.
No sóc res d'això. Sóc una mica de fang brut i foradat. Però sóc el mur del teu jardí. Sóc la casa on vius i l'oficina o la fàbrica en la qual treballes. Sóc tantes coses i no t'havies adonat. No és arrogància. Sóc el maó i ara sóc també un poema".
“Si fos una paraula seria un poema. Si fos una cèl·lula seria un ésser viu. Si fos una gota d'aigua seria un riu, potser un oceà.
No sóc res d'això. Sóc una mica de fang brut i foradat. Però sóc el mur del teu jardí. Sóc la casa on vius i l'oficina o la fàbrica en la qual treballes. Sóc tantes coses i no t'havies adonat. No és arrogància. Sóc el maó i ara sóc també un poema".
Exposición "Coderch a Roses. Casa Rozes, 1962"
Imatge:
© Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La exposición tiene como protagonista la Casa Rozes de Roses, obra del arquitecto José Antonio Coderch de Sentmenat, con la voluntad de enfatizar el valor del patrimonio arquitectónico catalán. La casa tiene una arquitectura moderna y a la vez arraigada a la tradición constructiva mediterránea, con un gran respeto por el territorio, construida en un solar excepcional situado en la punta de la Almadraba.
La muestra invita a descubrir, a través de la mirada personal del fotógrafo Francesc Català Roca, una de las casas más emblemáticas de la arquitectura moderna catalana de los años sesenta en la Costa Brava, que ha acontecido icono internacional. A la vez, la exposición se complementa con una Mesa Redonda para reflexionar alrededor del mantenimiento, el uso y la protección del patrimonio arquitectónico del Movimiento Moderno.
Comisariado:
Dana Palmada, arquitecta
Organiza:
Con la colaboración de:
La muestra invita a descubrir, a través de la mirada personal del fotógrafo Francesc Català Roca, una de las casas más emblemáticas de la arquitectura moderna catalana de los años sesenta en la Costa Brava, que ha acontecido icono internacional. A la vez, la exposición se complementa con una Mesa Redonda para reflexionar alrededor del mantenimiento, el uso y la protección del patrimonio arquitectónico del Movimiento Moderno.
Comisariado:
Dana Palmada, arquitecta
Organiza:
Con la colaboración de: