Exposició: La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà
Inauguració, dia i lloc: 19:30h l'1 de febrer de 2024 a la Sala d'Actes de la Demarcació, amb una xerrada a càrrec de Carles Rabadà.
Inauguració, dia i lloc: 19:30h l'1 de febrer de 2024 a la Sala d'Actes de la Demarcació, amb una xerrada a càrrec de Carles Rabadà.
Exposició, lloc i horari : Vestíbul del COAC Demarcació de Lleida, dilluns a divendres de 9:00h a 15:00h fins el 15 de març de 2024.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural del COAC, patrocinada per l’empresa Cosentino, en l’àmbit de tota Catalunya i que aplega totes les Demarcacions. Es tracta d’una mostra fotogràfica que uneix tot el territori de forma col·laborativa, de manera que cada Demarcació proposa a diferents fotògrafs aquestes ‘Mirades’ posant de manifest el paisatge i el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: L’AIGUA, LA TERRA, EL FOC I L’AIRE.
Cadascun dels elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i afegint les donacions dels registres fotogràfics que construiran les exposicions al llegat de l’Arxiu Històric del COAC.
Cadascun dels elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i afegint les donacions dels registres fotogràfics que construiran les exposicions al llegat de l’Arxiu Històric del COAC.
Iniciem doncs aquest cicle MIRADES a la Demarcació de Lleida, amb l’element AIGUA com a temàtica i amb les fotografies de Carles Rabadà.
Amb el títol “La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries” les imatges exposades ens permeten reflexionar sobre la sequera i la mancança d'aigua, amb fotografies aèries de tot el nostre territori de ponent, des de la muntanya passant per les diferents valls per on discorre aquesta aigua fins a la plana, posant també en relleu els paisatges i els elements patrimonials que configuren i defineixen aquests camins de l’aigua.
Carles Rabadà Garcés és vallenc de naixement i balaguerí d'adopció. Fotògraf i pilot professional de drons. Ha fet portades de La Vanguardia, Segre, La Manyana i La Mira. Les seves imatges en prestigioses plataformes d'internet tenen milions de visualitzacions i diferents mencions, com la de finalista a la millor fotografia amb dron el 2018 a Austràlia o la menció de DJI al resum de millors fotografies de l'any 2023. El seu treball recent es basa en el projecte de la sequera del 2022 i en el seguiment de volcans actius al continent europeu, entre ells a Islàndia i La Palma, amb fotografies per a exposicions itinerants, calendaris benèfics i reportatges audiovisuals.
Exposicions Mirades. Aigua:
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla. Tortosa
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas. Vic
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabadà. Lleida
L’aigua de mar, de Pep Escoda. Tarragona
Paisatges íntims, de Carles Sánchez. Girona
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d'Anna Mas. Barcelona
Patrocina:
L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació les dades del visat d’edificació a Catalunya del 2023. S'ha comptat amb la participació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el director de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen en la globalitat del territori i per demarcacions.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
16/01/2024
Presentació del llibre "Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera"
Imatge:
© "HERRAMIENTAS COLABORATIVAS PARA ARQUITECTOS DE CABECERA"
El dijous 30 de novembre a les 19:30 h, a la Sala d'actes del COAC Lleida, se celebrarà la presentació del llibre "Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera", on intervindran:
· Raül Avilla-Royo (Arquitectes de Capçalera)
· Jordi Mitjans (Arqbag)
· Ari Rodríguez Suñé (Coop. d'Era)
· Ricard Grau (laBoqueria Taller)
· Alejandra Mejón (MejonArquitectura)
"La forma en la qual es practica l'arquitectura està canviant, impulsada per un creixent interès en projectes col·laboratius i pràctiques comunitàries. Així, les institucions i els ajuntaments de diferents països inclouen cada vegada a més als usuaris en la presa de decisions sobre l'entorn urbà i els mateixos ciutadans reivindiquen cada cop més exercit aquest dret. Això implica un canvi en els rols dels i les arquitectes com mediadors i facilitadors de processos col·laboratius i interdisciplinaris. Aquest llibre, en format de caixa d'eines, presenta la metodologia per una arquitectura col·laborativa i redistributiva desenvolupada pel col·lectiu Arquitectos de Cabecera / Arquitectes de Capçalera (Barcelona), en la qual el projecte d'arquitectura esdevé una oportunitat per a la implicació ciutadana i, paral·lelament, la vinculació dels diferents agents i usuaris és una oportunitat de millora i investigació en el projecte.”
· Raül Avilla-Royo (Arquitectes de Capçalera)
· Jordi Mitjans (Arqbag)
· Ari Rodríguez Suñé (Coop. d'Era)
· Ricard Grau (laBoqueria Taller)
· Alejandra Mejón (MejonArquitectura)
"La forma en la qual es practica l'arquitectura està canviant, impulsada per un creixent interès en projectes col·laboratius i pràctiques comunitàries. Així, les institucions i els ajuntaments de diferents països inclouen cada vegada a més als usuaris en la presa de decisions sobre l'entorn urbà i els mateixos ciutadans reivindiquen cada cop més exercit aquest dret. Això implica un canvi en els rols dels i les arquitectes com mediadors i facilitadors de processos col·laboratius i interdisciplinaris. Aquest llibre, en format de caixa d'eines, presenta la metodologia per una arquitectura col·laborativa i redistributiva desenvolupada pel col·lectiu Arquitectos de Cabecera / Arquitectes de Capçalera (Barcelona), en la qual el projecte d'arquitectura esdevé una oportunitat per a la implicació ciutadana i, paral·lelament, la vinculació dels diferents agents i usuaris és una oportunitat de millora i investigació en el projecte.”
Exposició + Conferència: "Arquitectures sense pedigrí" Francesc Català-Roca
Imatge:
© Francesca Català-Roca
El dijous 9 de novembre a les 19:30h tindrà lloc la conferència “Arquitectures sense pedigrí”, a càrrec del comissari de l’exposició Moisés Puente. L’exposició es podrà visitar al Vestíbul de la Demarcació de Lleida del COAC fins el dia 11 de desembre.
En el marc dels actes de l’Any Català-Roca, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que conserva l’arxiu del fotògraf, ret homenatge a Català-Roca amb una mostra que pretén donar a conèixer una part de la seva obra gairebé inèdita. Per això, en lloc d’exposar les seves fotografies d’arquitectura més famoses, aquelles que retraten l’arquitectura moderna des dels anys 50 fins als 80, ‘Arquitectures sense pedigrí’ s’endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial.Es tracta d’imatges que Català-Roca va fer durant els seus nombrosos viatges per Espanya i que van servir també per il·lustrar guies regionals. Es tracta de documents d’alt valor històric perquè capten “una Espanya endarrerida, preindustrial, allunyada de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura”, en paraules del comissari de l’exposició, Moisés Puente.
A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
Un arxiu únic conservat al COAC
Des de l’any 2007, el fons fotogràfic de Català-Roca, un dels més importants del país, es conserva a l’Arxiu Històric del COAC, gràcies a la cessió en dipòsit que van fer-ne els seus fills. El conjunt del patrimoni consta de 200.000 negatius, 17.000 fulls de contacte, 200 publicacions a les quals va participar a més a més de milers de positius, maquetes de llibres, així com documentació administrativa i objectes personals i de treball. Per tal de poder conservar en les condicions requerides tot el material, el COAC va habilitar ambientalment un espai per conservar de forma idònia totes les imatges i prevenir-ne així el desgast pel pas del temps.
Des d’aleshores, s’han digitalitzat milers de fulls de contacte i catalogat milers de fotografies que permeten ordenar, entendre, estudiar i divulgar l’obra de Francesc Català-Roca i la seva figura, cabdal per entendre la història de la segona meitat del segle XX.