Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Renovació del conveni per a l'accés a les normes UNE

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha renovat el conveni de subscripció amb AENOR per a l’accés a la col·lecció completa de normes UNE.

En base al conveni entre ambdues entitats, el COAC posa a l'abast dels col·legiats amb Tram Complementari un visor en línia de les normes UNE. El servei permet consultar aquesta normativa directament des del web del COAC accedint a la pàgina específica d’AENOR.

Normes UNE per al correcte desenvolupament de projectes
Les normes UNE són documents tècnics que, amb caràcter general, són d’aplicació voluntària. Això no obstant, quan les disposicions legislatives hi fan referència, els seus continguts -en la seva totalitat o en part- es converteixen en obligatoris.

Actualment, gran part del marc reglamentari vigent fa esment a un ampli nombre de normes UNE. Per aquest motiu, és de gran rellevància que els tècnics hi tinguin un fàcil accés per a un correcte desenvolupament dels projectes i de la justificació de les exigències normatives.

Podeu accedir al visor de les normes UNE des de la pàgina de l’OCT.

El conveni dona accés a un nombre limitat de consultes de forma simultània. En aquest sentit, si en algun moment el sistema no permetés l’accés, es pot tornar a fer la consulta al cap d’uns minuts.


1/03/2024
Tornar
La Intel·ligència Artificial a l'Arquitectura. Noves eines per a noves mirades de futur

Cicle: La Intel·ligència Artificial a l'Arquitectura. Noves eines per a noves mirades de futur

Imatge: 
© Sergi Huerta (@sharquitectura.cat)
El COAC ha organitzat el cicle 'La intel·ligència artificial a l'arquitectura. Noves eines per a noves mirades de futur'. A través d'un conjunt de tres sessions, el cicle pretén obrir un debat al voltant de la intel·ligència artificial, ja que s'està projectant com el canvi tecnològic més important de la nostra realitat immediata i l'arquitectura no en queda al marge.

El 12 de març a les 16 h tindrà lloc a Barcelona la tercera i última sessió del cicle. La intel·ligència artificial es presenta com el canvi tecnològic més rellevant de la realitat immediata, amb un impacte transversal a totes les activitats i àmbits del coneixement, incloent l'arquitectura. La qüestió es presenta en una doble vessant: quines oportunitats i reptes comporta l’ús de la IA en l'arquitectura i quina contribució poden fer els arquitectes a la nova narrativa que s'està desenvolupant?


PROGRAMA:

16.00 h Benvinguda institucional

16.10 h Introducció de la jornada
Lluís Ortega, doctor arquitecte, llicenciat en Filosofia, cofundador i director de JL-Office i professor a l'ETSAV (UPC).

16.30 h El nou logocentrisme
Lluís Nacenta, comissari, escriptor, músic i investigador.

17.00 h Generative AI, creative imitation, and the eternal return of precedent / IA generativa, imitació creativa i l'etern retorn del precedent
Mario Carpo, historiador, crític d'arquitectura i professor a la Bartlett de Londres i la Universitat d'Arts Aplicades de Viena (ponència en anglès  en línia)


17.30 h Vida entre algoritmes
Mar Santamaría i Pablo Martínez, arquitectes i especialistes en planejament urbà i data science. Fundadors de l’estudi 300.000 Km/s i professors visitants a l'EPFL de Lausanne.

18.00 h Pausa

18.10 h La joiosa ciència de la hipercultura arquitectònica
Ciro Najle, arquitecte, director de GDB General Design Bureau i professor a la Universitat Torcuato Di Tella de Buenos Aires.

18.40 h Autors en sèrie: El cas de Publicplan
Julia Capomaggi, doctora arquitecta, cofundadora i directora de JL-Office i professora a la Universitat de Girona, i Nil Brullet, arquitecte, llicenciat en Filosofia i fundador de l'estudi Nil Brullet Arquitectura i soci i director de Brullet de Luna Arquitectes.

19.10 h Taula de debat:
Lluís Nacenta, comissari, escriptor, músic i investigador.
Mar Santamaria, arquitecta i especialista en planejament urbà i data science. Cofundadora de 300.000 Km/s i professora visitant a l'EPFL de Lausanne.
Pablo Martínez, arquitecte i especialista en planejament urbà i data science. Cofundador de 300.000 Km/s i professor visitant a l'EPFL de Lausanne.
Ciro Najle, arquitecte, director de GDB General Design Bureau i professor a la Universitat Torcuato Di Tella de Buenos Aires.
Julia Capomaggi, doctora arquitecta, cofundadora i directora de JL-Office i professora a la Universitat de Girona.
Nil Brullet, arquitecte, llicenciat en Filosofia i fundador de l'estudi Nil Brullet Arquitectura i soci i director de Brullet de Luna Arquitectes.
Modera: Lluís Ortega, doctor arquitecte, llicenciat en Filosofia, cofundador i director de JL-Office i professor a l'ETSAV (UPC).

20.00 h Tancament de la jornada

fila zero comptarem amb la participació de Roger Paez, Ramon Faura, Moisés Puente, Marta Domènech, Rosa Rull, Pere Fuertes, Amadeu Santacana, Tomeu Ramis, Pablo Ros, Inés Aquilue, Ricardo Devesa, Sergi Garriga, Enrique Romero i Roger Sauquet.

Més informació
Inscripcions tancades

Un cicle pioner en el món de l'arquitectura per debatre sobre intel·ligència artificial

Gràcies a les jornades que s'han celebrat a Girona i Vic i la que clourà el cicle a Barcelona, el cicle tracta qüestions disciplinàries que ens afecten: creativitat, cultura, metodologies i pedagogia de projectes i producció. 

Consulta el programa del cicle 

Si voleu podeu recuperar els vídeos, que compten amb l'opció d'activar subtítols:

DISSENY ASSISTIT PER INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

La primera sessió, que es va celebrar a Girona l'1 de febrer, va servir per situar la IA en l'actualitat i mostrar diferents eines aplicades tant al procés creatiu, com a l'anàlisi de dades. 
Més informació



PROJECTES D'ARQUITECTURA GENERATIVA 
La segona sessió, que es va celebrar a Vic el 15 de febrer, va contextualitzar la IA en l’àmbit professional i també va donar eines per realitzar projectes arquitectònics, a més a més de debare sobre com la IA pot infl­uir en el futur professional, i quins són actualment els límits legals.
Més informació



Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració de:
14/12/2023
Tornar
Decret sobre seguretat industrial d'establiments, instal·lacions i productes

El Col·legi d'Arquitectes en relació amb el nou Decret sobre seguretat industrial d'establiments, instal·lacions i productes

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Tal com es va informar al web del COAC, el passat 9 de novembre es va publicar al DOGC el Decret 192/2023, de 7 de novembre, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes, que va entrar en vigor el dia 29 de novembre.

El Decret es conforma d’una part general (83 articles) i 12 Instruccions Tècniques addicionals en les quals es tracten les diferents instal·lacions de seguretat industrial (electricitat, gas, ascensors, incendis, etc.)

Després d'estudiar el contingut del Decret, el COAC vol donar a conèixer les seves afectacions, així com les accions que ha emprès envers aquesta reglamentació, entenent que la Generalitat de Catalunya, en la seva funció reguladora, ha de vetllar perquè les normatives que promou tinguin una finalitat clara i siguin conegudes i fàcilment aplicables, aspectes als quals no s’adapten alguns dels continguts del Decret.

Aquesta reglamentació té la finalitat de desplegar la Llei 9/2014¹, on es fixen les característiques essencials del model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya, els requisits i les obligacions aplicables als agents de la seguretat industrial, així com les funcions de control de l’Administració (potestat inspectora i sancionadora). Tal com recull la nota de premsa del Govern, amb aquest Decret es regula el desplegament i es concreten les condicions generals per permetre la completa operativitat del model.

No obstant, més enllà dels aspectes de tramitació de les instal·lacions de seguretat industrial, el Decret es materialitza amb un ampli desplegament d’obligacions (documentals, de tramitació, d’incorporació de noves mesures de seguretat addicional, etc.) per a les instal·lacions habituals dels edificis, inclòs els edificis d’habitatges, amb un termini d’implementació massa curt. L’entrada en vigor de les noves obligacions es fixen, a partir de la data de publicació en el DOGC, en 20 dies, 3 mesos o 6 mesos en el millor dels casos, segons la instal·lació de què es tracti (consulteu la taula resum).

Tot i que el COAC pugui estar d’acord en implementar les mesures i procediments necessaris que afavoreixin i millorin la seguretat de les instal·lacions en els edificis, es considera que aquests terminis d’entrada en vigor són massa curts i comporten una impossibilitat d’aplicació degut a:

-  Manca de temps per a la difusió i coneixement de les obligacions per part dels titulars de les instal·lacions i la resta d’agents implicats.

- Manca de claredat dels nous requisits tècnics i discrepàncies amb altres normatives d’àmbit estatal o català (REBT, D.67/2015²)  provocant inseguretat jurídica, tant a la ciutadania com als tècnics que l’han d’aplicar.

- Els terminis fixats per a l’entrada en vigor estan mancats de concreció per als arquitectes en el seu exercici de la professió. S’ha obviat el funcionament legal del procés edificatori al no tenir en consideració que, en general en el procés de construcció, la normativa d’aplicació va associada a la data de la sol·licitud del corresponent permís administratiu i tampoc s’ha tingut en compte el temps necessari per a l’execució de l’obra.

Actuacions del Col·legi d'Arquitectes
Davant d’una normativa que deixa tant als tècnics com a la ciutadania amb inseguretat jurídica en alguns aspectes, el COAC està realitzant les següents accions per tal de sol·licitar una ampliació dels terminis d’aplicació per fer-ne la difusió necessària així com una revisió per introduir els aclariments que garanteixin la seva aplicació de forma segura.

- Reunió amb el Síndic de Greuges per tal de posar en coneixement la situació d’aquesta i altres reglamentacions que dificulten l’exercici de la professió en les condicions adequades.

- Interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquet Decret.

- Escrit al Subdirector General de Seguretat Industrial, sol·licitant  els aclariments necessaris per a la seva correcta aplicació.

Així mateix, i a l’espera de les corresponents respostes, s’ha optat per no incorporar el D.192/2023 al llistat de normativa de l’OCT.

27/02/2024
Tornar

Convocatòria d'ajuts per a obres d'arranjament en l'interior d’habitatges per a persones grans 2024

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

S'ha publicat al DOGC del 26 de febrer la Resolució TER/505/2024, de 19 de febrer, per la qual l'Agència de l'Habitatge de Catalunya obre la convocatòria per a la concessió de subvencions per a obres d'arranjament en l'interior dels habitatges per a persones grans per a l'any 2024, en els àmbits de Girona, Tarragona, Lleida i les Terres de l’Ebre (ref. BDNS 745240).

La convocatòria es regeix per les bases reguladores establertes a la Resolució TES/1095/2020 i l'import màxim inicial de la dotació pressupostària és d'1.160.000 euros.

Actuacions subvencionables
La convocatòria està destinada a obres d'arranjament en l'interior dels habitatges que tinguin com a objectiu l'adequació de les peces i dels elements que conformen l'habitatge amb les finalitats que s'especifiquen a continuació:

a) Assolir les condicions mínimes d'habitabilitat dins la superfície útil interior de l'habitatge destinades a aconseguir la salubritat i el confort, inclosa la reparació o substitució de les obertures exteriors deteriorades i l'adequació dels paviments per tal de millorar-ne la capacitat lliscant i que no impliquin perill per a les persones.

b) Adequar a la normativa vigent les instal·lacions d'aigua, gas, calefacció, electricitat i sanejament: instal·lació de mesures de seguretat per detectar o avisar de la manca d'estanqueïtat o de fuites en les instal·lacions, i instal·lació de sistemes automàtics destinats a facilitar l'obertura de persianes o similars.

c) Adaptar l'interior de l'habitatge per a la millora de l'accessibilitat:

c.1) Cambra higiènica. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de millorar l'accessibilitat per facilitar les activitats relacionades amb la higiene personal: substitució de la banyera per un plat de dutxa o adaptacions de banyera o dutxa, canvis d'aixetes, substitució o adaptació del WC o del lavabo, eliminació del bidet o d'altres elements per facilitar la mobilitat, tractament antilliscant de paviments, i col·locació d'ajudes tècniques.

c.2) Cuina. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de millorar les condicions de seguretat per facilitar les activitats de la vida diària a la cuina: substitució de les plaques de gas canalitzat o butà per plaques elèctriques; adaptació del taulell de cuina; tractament antilliscant de paviments o instal·lació d'ajudes tècniques.

c.3) Altres peces. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de fer adaptacions o proporcionar suports en l'entorn general del domicili per tal de facilitar la mobilitat general de la persona dins del seu habitatge: intervencions que es realitzen en zones comunes o de pas, com ara passadissos o rebedors, i que consisteixen en actuacions com per exemple l'ampliació d'una porta, el canvi de gir d'una porta, l'eliminació d'algun graó que dificulta l'accessibilitat o la instal·lació d'ajudes tècniques com ara barres o agafadors, entre d'altres.

Import i terminis
L'import de la subvenció és del 100% del pressupost protegible (base 5.1 Res. TES/1095/2020), amb un límit de 4.000€ per habitatge.

Pel càlcul dels ingressos de la unitat de convivència es pot consultar l’annex 2 de la Resolució.

El termini de presentació de sol·licituds s’inicia el 18 de març de 2024 i finalitzarà el 28 de juny de 2024 , ambdós inclosos.

27/02/2024
Tornar

Pàgines