4a jornada: Conferències ‘Arquitectura en públic’
El passat dimarts 11 de juny a les 18 h, la Delegació del Vallès va organitzar al Teatre Principal de Sabadell l’última jornada del cicle de conferències que, sota el títol ‘Arquitectura en públic’, ha permès donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.
Les tres últimes conferències han estat:
ARQUITECTURA I LLUM
L'eina que pot virtuar o desvirtuar un projecte arquitectònic
Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià
ARQUITECTURA I HABITATGE SOCIAL
L’habitatge, des de la planificació urbanística, fins al moment d’habitar
Paula Martí Comas
ARQUITECTURA EN PÚBLIC
Les arquitectures i els públics
Francesc Camps
S’han celebrat 11 conferències divulgatives i una de cloenda, al voltant d’onze temes quotidians aparentment desvinculats entre si però que, en realitat, tenen un fort vincle comú, i és l’exercici de l’arquitectura. Aquest temes han explicat els vincles entre l’arquitectura i l’escena, la participació ciutadana, l’experiència, les emergències, el cinema, el poder, la sostenibilitat, la planificació de la ciutat, els espais per a l’ensenyament, la llum i l’habitatge social.
Hi han participat arquitectes especialistes, majoritàriament sabadellencs, amb un alt nivell d’especialització i uns perfils professionals singulars vinculats a la universitat, la recerca i les àrees temàtiques corresponents, que han posat de manifest no només el grau de complexitat i riquesa que la disciplina comprèn, sinó també el talent que la ciutat aporta al conjunt del sector i del país.
El COAC se adhiere a la plataforma que pide el estudio por el desdoblamiento de la C-55, incorporando criterios ambientales y de descarbonización
También incorpora al manifiesto de la plataforma la necesidad de que el estudio de viabilidad del trazado 2+2 entre Manresa y Castellbell calcule la huella de carbono de la construcción y mantenimiento de la futura autovía y contemple medidas para reducirla o compensarla.
La Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos de Cataluña se adhiere a la plataforma ciudadana que pide el desdoblamiento de la C-55 entre Manresa y Castellbell i el Vilar. La adhesión es fruto del debate interno del COAC generado durante las últimas semanas y de un trabajo en que el colectivo de arquitectos ha hecho unas aportaciones que han sido incorporadas al manifiesto de la plataforma. El COAC defiende que el desdoblamiento de la vía tiene que formar parte del compromiso y una mejora compartidas para promover todas las infraestructuras de transporte público y de movilidad activa que hagan viable el logro de una verdadera movilidad sostenible y descarbonizada.
En cuanto a las aportaciones concretas, se plantea la necesidad DE que el estudio de viabilidad del trazado 2+2 calcule la huella de carbono, tanto de la construcción de la futura vía, como de su mantenimiento y funcionamiento diario, e incorpore en su diseño las medidas adecuadas para reducirla o compensarla.
El colectivo de arquitectos también ha incluido en el manifiesto la importancia que este estudio del trazado 2+2 tenga en cuenta la posible conexión con el nodo ferroviario que se proyecta en Sant Vicenç de Castellet a través del futuro intercambiador de referencia en las Comarcas Centrales para las líneas de RENFE y Ferrocarriles.
Estrategia integral
Finalmente, el COAC también ha incorporado una visión estratégica global en la que la movilidad sea integral, llegue a todos los sistemas de transporte público y articule una verdadera red de pueblos y ciudades sostenibles en el marco de una región competitiva y atractiva para vivir.
Descarga el comunicado del COAC (versión catalán)
Reconeixement internacional als 85 habitatges socials de Peris+Toral
El Royal Institute of British Architects (RIBA) ha fet públics els projectes guanyadors dels Premis Internacionals a l'Excel·lència RIBA 2024. L'arquitectura catalana ha estat reconeguda a través dels 85 habitatges socials de Cornellà de Llobregat, de l'estudi Peris+Toral arquitectes .
Premis Internacionals a l'Excel·lència RIBA
Enguany, les 22 obres premiades estan repartides per 14 països i representen un canvi cultural significatiu en la manera com l'arquitectura és construïda i dissenyada per a les generacions actuals i futures. Aquests projectes d'èxit demostren un pensament visionari i innovador, així com excel·lència en l'execució.
Els guardonats han estat seleccionats pel jurat, presidit per Simon Henley, i seran considerats per al Premi Internacional RIBA, que es farà públic el mes de novembre.
Consulta la llista completa de projectes guardonats.
85 habitatges socials de Cornellà
El projecte es troba al solar que havia ocupat l'emblemàtic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat. Es tracta d'un edifici de cinc plantes amb estructura de fusta, que es recolza sobre una planta baixa amb estructura de formigó armat. Els 85 habitatges s’organitzen al voltant d’un pati comunitari que actua com a petita plaça per als veïns i des del qual s’accedeix als diferents espais i plantes.
Aquest projecte es distingeix pel seu plantejament modular i la construcció prefabricada en fusta, destinada a proporcionar habitatges assequibles i de qualitat, amb un enfocament en la convivència comunitària i la sostenibilitat ecològica. Així, els beneficis clau de sostenibilitat ambiental, social i econòmica s'han recolzat en cada aspecte del disseny, i el resultat és un èxit arquitectònic estructurat i rigorós amb un pressupost molt ajustat.
Els 85 habitatges socials també han estat recentment reconeguts amb el Premi Construmat 2024.
Membres del jurat
Els guardonats han estat seleccionats pel Grup de Premis RIBA, presidit per Simon Henley (Henley Halebrown), amb l'assistència dels Ambaixadors Locals RIBA.
Entre els membres del Grup de Premis RIBA, a més de Simon Henley, hi ha Bob Allies (Allies and Morrison), Roz Barr (Roz Barr Architects), Dav Bansal (Howells), Hero Bennett (Max Fordham), Nana Biamah-Ofosu (YAA Projects), Edith Blennerhassett (Arup), Simon Branson (HONEY), John Darvill (David Bonnett Associates), Neil Gillespie (Reiach and Hall Architects), Andy Groarke (Carmody Groarke), Craig Hamilton (Craig Hamilton Architects), Phil Hamilton (Peter Barber Architects), Mina Hasman (SOM), David Leech (David Leech Architects), Anna Liu (Tonkin Liu), Chris Loyn (Loyn and Co Architects), Stephanie Macdonald (6a Architects), Jo McCafferty (Levitt Bernstein), Kieran McGonigle (McGonigle McGrath), Kate Murphy (Foster + Partners), Annalie Riches (Mikhail Riches), Liz Smith (Purcell), Sophy Twohig (Hopkins Architects), Brita von Schoenaich (Bradley-Hole Schoenaich Landscape) i Steve Webb (Webb Yates).
Intervenció en els plànols del Garatge Forné de Girona, obra de Joan Maria de Ribot
La intervenció, que en part es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, ha consistit en una neteja mecànica, separació de les tires de cartolina, eliminació de les cintes adhesives, consolidació dels estrips, reforçament de les zones amb pèrdues i, finalment, aplanat i instal·lació en material de conservació de pH neutre. Després d'aquesta restauració, s’ha digitalitzat cada plànol i retornat el conjunt a l’Arxiu per al tractament arxivístic corresponent, amb l'objectiu de fer-los accessibles als usuaris.
Els plànols van arribar a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes a través d’una donació de la família de l’arquitecte l’any 2004. Aquests es trobaven enrotllats amb paper de seda i cintes de cotó, alguns d’ells subjectats amb cartolina blanca i cintes adhesives, i presentaven arrugues, estrips, plecs i pèrdues del suport de paper vegetal.
Garatge Forné
El Garatge Forné, un edifici industrial destinat a la venda i aparcament de vehicles SEAT, va ser un encàrrec de Josep Forné Ponsa a l'arquitecte Joan Maria de Ribot. L’edifici, ubicat a la carretera Barcelona, compta amb una planta baixa i tres pisos situats en una parcel·la en cantonada. En la seva concepció, Ribot organitza l’accés dels cotxes per la cantonada, a través d’una rampa helicoïdal, suportada per un sistema octogonal de pilars que queden reflectits a la façana per mitjà d’un quart de cilindre de vidre, que es fon amb les tirades rectilínies dels pilars perimetrals. L’ordre de l’estructura reflecteix fidelment l’ordre de la circulació dels cotxes.
L’edifici es presenta al carrer com dos volums lleugers de vidre articulats pel cos cilíndric reforçat de la cantonada. A propòsit d’un programa atípic i que en el seu moment era un indret sense una identitat específica, Ribot fon l’argument racionalista i la sensibilitat modernista en un edifici sorprenent per a l’època. Els plànols del projecte inclouen plantes, alçats, perspectives i detalls d’instal·lacions i elements arquitectònics, destacant especialment una de les façanes amb franges horitzontals fetes amb forjats que sobresurten i emmarquen les obertures envidriades, reforçades pel ràfec de la coberta plana.