EL COAC COMARQUES CENTRALS VISITA LES OBRES DE LA PARADA, LA FUTURA RESIDÈNCIA D’AMPANS
Aranda ha guiat els arquitectes, sota una intensa pluja, explicant amb tot detall el concepte arquitectònic de l’equipament. L’arquitectura de La Parada destaca per la seva integració amb l’entorn natural i el paisatge: més de cent arbres autòctons envoltaran l’edifici, formant part de la façana i creant un espai verd de gran valor per a la comunitat i els residents. Precisament els arquitectes del COAC han estat els primers de poder observar el resultats dels primers 10 arbres que s’han plantat i que formen part de l’estructura pròpia de l’edificació. Aquest projecte d’infraestructura verda pretén millorar tant el benestar personal com la sostenibilitat de la zona, convertint-se en un espai de referència pel barri de la Carretera de Santpedor.
Amb l’estructura de l’edifici ja completada, les obres estan ara centrades en els interiors, els revestiments i els tancaments. La inauguració de la residència està prevista per a la primavera de 2025, moment en què aquest espai inclusiu i de qualitat arquitectònica obrirà les seves portes als seus primers residents, aportant una solució de vida digna i adaptada a les necessitats d’aquest col·lectiu.
El projecte La Parada dona resposta a una necessitat urgent de la comarca: AMPANS treballa amb una llista d’espera de més de 130 persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen un espai residencial en menys d’un any. Aquesta residència, situada en terrenys cedits per l’Ajuntament de Manresa, acollirà 60 persones, de les quals 48 s’organitzaran en unitats de convivència de 2, 4 i 6 persones, a més d’apartaments dobles i individuals. Cada unitat disposa d’espais comunitaris amb terrasses o balcons i accés directe des de l’exterior, pensats per fomentar l’autonomia i la qualitat de vida dels residents.
Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà
Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.
Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.
La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...
Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...
L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés. En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució). Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...
Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.
Joan Falgueras
101 anys de la visita a Tortosa de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.
ArquiVolta Lleida 2024 al barri de la Bordeta
Unes 110 persones han participat en la desena edició de l’ArquiVolta Lleida 2024, les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania que organitza la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’activitat, gratuïta i oberta a tota la ciutadania, s’ha centrat en descobrir l’arquitectura de cinc edificis emblemàtics del barri de La Bordeta.
La ruta ha començat al Molí de Sant Anastasi, un edifici industrial d’origen medieval rehabilitat, que és l’únic record que queda de l’antic poble de la Vilanoveta de Fontanet (ara La Bordeta). Ha continuat per l’Institut Maria Rúbies, un equipament de l’arquitectura contemporània amb un clar esquema funcional i constructiu; i seguidament, ha fet parada a l’Església de Sant Agustí, caracteritzada per la seva singular geometria. També s’han visitat els 56 Habitatges VPO de l’avinguda d’Artesa, construïts entre 1977 i 1980, i l’edifici polivalent d’equipaments de l’avinguda de Fontanet, un edifici contemporani que alberga diverses instal·lacions públiques, on l'activitat ha finalitzat.
La jornada, de 9.30 a 13.30 hores, ha ofert l’oportunitat als participants d’endinsar-se en aspectes tècnics, històrics i arquitectònics de cada obra. Per a la Demarcació de Lleida del COAC, és una activitat que permet difondre el valor de l’arquitectura i per apropar-la al públic de forma pràctica i pedagògica, i que, a més, compta amb un públic molt fidel. Cal destacar que en aquesta edició s’ha obert un nou fil conductor de les visites, que posa la mirada en l’arquitectura dels barris de Lleida.
L’activitat, precedida per l’ArquiVolta Debat, ha tancat una nova edició amb èxit i amb la voluntat de continuar descobrint la riquesa arquitectònica de Lleida en futures convocatòries.