El COAC i la Casa Batlló signen un conveni per crear sinergies i acostar l’arquitectura de Gaudí a professionals i ciutadania
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Casa Batlló han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en l’organització i promoció d’activitats que contribueixin a acostar l’arquitectura a la ciutadania i, concretament, l’obra d’Antoni Gaudí.
L’objectiu de la col·laboració és enfortir els vincles entre ambdues entitats i, d’aquesta manera, crear sinergies en l'àrea de l'arquitectura, el patrimoni i el desenvolupament sostenible.
La col·laboració es va oficialitzar el passat 20 de març amb la signatura del conveni per part de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, i Gary Gautier, director general de Casa Batlló.
D’aquesta inicitiva, Sandra Bestraten en destaca “l’oportunitat que suposa per a la difusió i apropament de l’arquitectura a la societat que ambdues entitats sumin esforços en aquesta línia”. Així mateix, remarca la “satisfacció de fer-ho de la mà d’una entitat que representa una obra tan emblemàtica d’un dels arquitectes referents a casa nostra, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO”.
En aquesta línia, Gary Gautier posa èmfasi en “la importància que té l’arquitectura de qualitat a la ciutat de Barcelona, sent aquesta un dels principals motius de visita de turistes nacionals i internacionals a la ciutat”.
Amb motiu de la nova col·laboració, el 21 de juny la Junta Directiva de Barcelona del COAC ha celebrat la seva reunió mensual a la Casa Batlló. La trobada ha servit també per anar teixint vincles entre ambdues institucions i realitzar una visita pels espais d’aquest edifici, un tast de l’experiència immersiva innovadora que milers de persones ja han pogut gaudir des del 2021.
Activitats conjuntes
Entre altres accions que recull el conveni, la Casa Batlló col·laborarà en el programa del COAC ‘Arquitectura a les Aules’, una sèrie de tallers i xerrades d’arquitectura que es duen a terme als centres educatius. A través d’aquest programa, iniciat el 2019, els alumnes dels centres educatius de primària i secundària aprenen a observar, pensar i actuar seguint el fil de l'arquitectura del seu entorn més immediat.
Per la seva banda, el COAC també participarà al programa educatiu de la Casa Batlló i organitzarà una conferència específica sobre la Casa que es durà a terme a la seu de Plaça Nova.
La Casa Batlló
L’edifici de la Casa Batlló, situat al número 43 del Passeig de Gràcia, va ser construït l’any 1877 per Emili Sala i Cortés, un dels professors d’arquitectura de Gaudí. L’any 1903 el va adquirir Josep Batlló i Casanovas, industrial tèxtil i destacat home de negocis. Josep Batlló va concedir total llibertat creativa a Antoni Gaudí, qui va dur a terme una reforma integral entre 1904 i 1906. A més del seu valor artístic, l’obra revesteix una enorme funcionalitat, més pròpia del nostre temps que del passat.
Actualment, la Casa Batlló és Patrimoni Mundial de la UNESCO i una icona de Barcelona, una parada imprescindible per conèixer l’obra de Gaudí i el modernisme en la seva màxima expressió. També és un dels atractius culturals i turístics millor valorats, amb 1 milió de visitants a l’any. El conveni de col·laboració entre ambdues entitats servirà per sumar sinergies i apropar encara més aquesta joia arquitectònica al públic català.
El COAC homenatja en un acte els arquitectes amb 50 anys de col·legiació i agraeix les donacions a la Biblioteca i l'Arxiu Històric
En la present edició de l'acte institucional, s'ha lliurat la Insígnia del Cinquantenari a: Jordi Aguiló i Folch, Josep Almirall i Bosch, Pepe Anza i Amusquibar, Josep Albert Arenas Guix, Joan M Asensi i Jiménez, Jaume Avellaneda i Díaz Grande, Francesc Bacardit i Segués, Xavier Baladía de Ferrater, Andreu Avel·lí Barbat i Hernández, Joan Antoni Boguñá i Fisas, Jordi Bosch i Genover, Manuel Briones i Devesa, Àngel Brugulat i Formenti, Bonaventura Cabedo i Navarro, Montserrat Castellà i Sarriera, Santiago Cervelló i Delgado, Antoni Maria Checa i Torres, Josep M Claret i Sala, Isabel Espiau Espiau, Narcís Ferrer i Cánovas, Xavier Franquesa i López, Carles Gamissans i Maciá, Eduard Giménez i Segura, Ricard Gómez i Cano, Josep Gómez i Serrano, Josep Lluís González i Moreno-Navarro, Juan A. Hernando i López, Lluís Jaumandreu i Anglada, Josep Lluís Liesa i Betrán, Jaume Llobet i Llobet, Jordi Manen i Folch, Jose Vicente Mañez Rocher, Santiago Marín Jiménez, Llorenç Marqués de la Riva, Josep Lluís Martínez i García, Antoni Mas i Comas, Josep Lluís Mateo i Martínez, Ferran Mayoral i Blay, Manuel Ricardo Mazo Sanféliz, Francesc-Josep de Mir del Pozo, Vicenç Miranda i Blanco, Miquel Morral i Barceló, Jordi Nadal i Estrada, Joan Antoni Niñerola i Xuclá, Attili Oliveras i Ley, Josep Frederic Ontiveros i Arandes, Tomás Osa i Farré, Joan Pascual i Argente, Salvador Pelfort i Prat, Pau Pérez i Jové, Antoni Pericó i Brú, Jaume Plana i Castells, Josep Puigdengoles i Palau, Josep M Pujol i Pous, Joaquim Pujol i Simón, Caterina Ramís i Llompart, Joan Miquel Riba de Palau, Estanislau Roca i Blanch, Enric Roca i Valls, Jordi Rogent i Albiol, Ramon Roger i Casamada, Lluís Sáez i Pérez, M del Carmen Sánchez Otero, Alfons Santamaría i Sors, Josep M Sarrate i Daurella, Ramon Sastre i Sastre, Maria Victòria Saura i Marqués, Víctor Seguí i Santana, Josefina Tena i Bellés, Andreu Terreros i Ceballos, Joan-Carles Theilacker i Pons, Manuel Vazquez i Bosch, Antoni Vázquez i Bosch, Maria-Àngels Vilarrasa i González, Josep M Vives i Jorba, Santiago Vives i Sanfeliu.
Amb motiu del cinquantenari, el COAC ha organitzat, per sisè any consecutiu, l'exposició fotogràfica "50 anys d'arquitectura. 1973-2023", una exposició digital en homenatge aels arquitectes que enguany celebren els seus 50 anys de col·legiació.
En el transcurs de l'acte també s'han agraït les donacions de fons documentals realitzades a l'Arxiu Històric i a la Biblioteca. Les aportacions d’entitats i particulars (siguin arquitectes o no) fan possible que l'Arxiu Històric del COAC custodiï actualment el fons professional de més de 180 arquitectes i, per la seva banda, que la Biblioteca sigui la segona d'Europa en nombre de volums d'arquitectura. És per aquest motiu que, ja el 1984, el COAC va instituir la condecoració a entitats i persones en agraïment a la dotació que fan a la institució de fons documentals o bibliogràfics d’interès per a l’Arquitectura i l’Urbanisme.
L'acte ha finalitzat amb una actuació de la Coral dels Arquitectes de Catalunya.
Borsa d'arquitectes voluntaris pel dret a l'habitatge de Girona
En aquesta línia, des de l’any 2014 té activa una Borsa d’Arquitectes Voluntaris pel dret a l’habitatge per dur a terme cèdules d’habitabilitat, certificats de segona ocupació, certificats d’eficiència energètica, informes referents a l’estat dels habitatges i les edificacions o similars. Són uns treballs on el COAC subvenciona directament totes les taxes dels drets de visat i les persones arquitectes desenvolupen amb caràcter voluntari les tasques, a excepció d’aquelles que requereixin un projecte específic o proves i/o assajos a realitzar per tercers, que haurà de ser acordada la seva remuneració integra o parcial.
Com a contraprestació dels serveis, el COAC, una vegada determinat el valor de la feina feta, subvenciona la matrícula en les formacions de l’Escola Sert a Girona, les quals es poden realitzar durant els següents 4 trimestres.
Si esteu interessats a formar part de la Borsa d’Arquitectes Voluntaris, cal que ompliu aquest formulari.
Els estudis Batlleiroig i MICHELE&MIQUEL, guardonats als LILA 2023 Awards
Batlleiroig Arquitectura, dirigit per Enric Batlle i Joan Roig, ha estat nomenat 'LILA 2023 Office of the Year'. Els editors de Landezine han destacat el seu enfocament multidisciplinari, amb projectes que "desafien les normes, troben respostes intel·ligents i es materialitzen en creacions estèticament convincents i adequades al seu temps i context". També han reconegut que "hi ha una qualitat omnipresent evident en el llenguatge de disseny del seu treball: una combinació subtil però alegre de joc, juntament amb una serena sobrietat que aporta solucions enginyoses".
A més, el seu projecte per a la Restauració paisatgística de l’abocador de residus controlats del Garraf ha estat el guanyador de la categoria 'Revisited Projects'. D'aquest projecte, que vol recuperar progressivament la vida a l’antic abocador, el jurat n'ha valorat "el paper del disseny en aquest complex projecte de rehabilitació paisatgística, ja que tot el programa de clausura de l’abocador es va basar en una idea paisatgística inicial". El Camí del Bosc en el Cementiri de Roques Blanques, també de Batlleiroig, ha obtingut una menció especial a la categoria de 'Public Landscape'.
D'altra banda, l'obra The Dark Line, de MICHELE&MIQUEL –dirigit per Michèle Orliac i Miquel Batlle– i dA VISION DESIGN, ha estat seleccionada com a 'LILA 2023 Project of the Year'. The Dark Line és un antic ferrocarril a l'est de Taiwan que, durant la major part del segle XX, va servir com a via de transport de carbó als ports propers. El projecte consisteix en la creació d'una ruta ecohistòrica que uneix els antics camins i les infraestructures abandonades per descobrir el patrimoni industrial, posar en valor el paisatge i revitalitzar una comarca afectada per la desaparició de la indústria.
El jurat ha valorat la materialització del projecte, amb un sistema de barres corrugades d'acer col·locades paral·lelament, així com "la maestria amb què els dissenyadors van abraçar i van respondre a fets senzills que sovint són ignorats en l'arquitectura del paisatge: les condicions canviants de la llum, la vegetació circumdant, la morfologia i la memòria cultural". Així, considera que és una "intervenció sublim que respecta l'ecologia local i enriqueix enormement les dimensions funcionals, històriques i estètiques del lloc amb carisma i gràcia".
Landezine International Landscape Awards
El jurat de l'edició d'enguany ha estat format per Ana Kučan, Hannah Schubert, Luigi Latini, Marti Franch i Zaš Brezar. Per a més informació i per conèixer els projectes guardonats en la resta de categories, podeu visitar el web de LILA.