Criteri de caixa IVA: ampliat el termini fins el 31 de març
Imatge:
© http://www.flickr.com/commons
A partir del proper 1 de gener de 2014, els empresaris i professionals que iniciïn la seva activitat o que durant el 2013 no hagin superat 2 milions d’euros (IVA exclòs) en volum d’operacions, podran aplicar el nou criteri de caixa en l’IVA, regulat per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i el Reial Decret 828/2013, sempre i quan no hagin tingut cobraments en efectiu procedents d’un mateix pagador que superin els 100.000 euros.
Segons estableix la Diposició Addicional única del Reial Decret 1042/2013 del 27 de desembre, publicat al BOE el 30 de desembre, el termini perque les pymes i els professionals individuals en exercici puguin optar per aplicar el criteri de caixa s'ha ampliat fins el 31 de març de 2014 (inicialment, el termini finalitzava aquest mes de desembre.
Aquesta opció s'haurà de fer de forma expressa davant l'Agència Tributària. Aquells que comencin l'activitat, hauran de fer l'opció en presentar la declaració censal d’inici d’activitat (en tots dos casos mitjançant l'imprès 036).L’opció s’entendrà vàlida a partir del primer període de liquidació que s'iniciï després de fer l'opció, sempre i quan es mantinguin els límits abans esmentats, si bé l’interessat podrà renunciar a la mateixa.
L'aplicació del criteri de caixa de l’IVA permet retardar l'ingrés de l’IVA repercutit a un client fins que cobrem els honoraris, si bé cal tenir en compte que també haurem de retardar la deducció de l’IVA suportat fins que no paguem als proveïdors, sempre amb el límit del 31 de desembre de l’any immediatament posterior al de realització de les operacions, i tot això encara que a aquella data encara no s’hagi cobrat.
D'altra part, si un client deutor que sigui professional o empresari entra en concurs de creditors, la interlocutòria judicial que declari aquest produirà la meritació ("devengo") de l'IVA de les factures que no hem cobrat i per tant l'obligació d'ingressar-lo.
Per la seva part, el deutor podrà deduir-se aquest IVA.
El criteri de caixa no és aplicable a totes les operacions: pel que interessa als nostres col·legiats, l’autoconsum està exclòs, així com les operacions d’inversió de subjecte passiu, les vendes i adquisicions intracomunitàries de béns,o les exportacions i importacions.
El professional o empresari que s’aculli al criteri de caixa està obligat per les normes que hem esmentat a:
1.- Incloure a les factures que emeti l’esment “règim especial del criteri de caixa”. Els terminis legalment obligatoris per expedir les factures no varien, sigui quin sigui el criteri al que ens acollim.
2.- Incloure al llibre registre de factures emeses tant la data o dates de cobrament o pagament total o parcial de l’operació, amb els respectius imports i les dades del compte bancari o altre mitjà de cobrament emprat.
3.- Portar un llibre registre de factures rebudes amb les dates de pagament total o parcial de l’operació, indicant-hi a més per separat els imports i els mitjans de pagament emprats.
L'aplicació del criteri de caixa comportarà unes obligacions addicionals en la complimentació del model 347 (declaració d'operacions amb tercers), doncs segons el R. Decret 828/2013 haurem de consignar separadament les operacions subjectes a criteri de caixa, distingint a la vegada els imports als que efectivament se'ls aplica aquest criteri de caixa, d'aquells als quals se'ls ha d'aplicar el criteri general de meritació ("devengo").
Tot i que d'entrada sembla un criteri més just pel petit empresari o professional, i podria ajudar en el cas de treballar per administracions públiques en que els terminis de cobrament son llargs, tant empreses grans com autònoms han estant posant de relleu els inconvenients que pot generar la seva aplicació, sense que coneguem si aquestes observacions estant essent tingudes en compte per fer alguna millora en el mateix.
Aquests inconvenients son resumidament els següents:
- L'aplicació del criteri de caixa suposa més obligacions comptables i administratives, i lògicament pot comportar més despeses per aquest concepte.
- El criteri deixa de tenir efecte el 31 de desembre de l'any immediatament posterior a aquell en què s'hagi realitzat l'operació, s'hagi cobrat o no.
- Si una persona inicia l'activitat o té poques factures emeses i aplica el criteri de caixa no es podrà deduir l'IVA de els factures rebudes fins que no les pagui, i això pot no resultar-li interessant.
L'Agència Estatal d'Administració Tributària ha publicat un apartat de preguntes i respostes freqüents sobre el nou criteri de caixa.
Us seguirem informant de qualsevol novetat que es produeixi.
D'altra banda, es manté per al 2014 la retenció del 21% a compte de l'IRPF. La Llei 22/2013 de 23 de desembre, de Pressupostos de l'Estat per al 2014 (BOE del 26 de desembre) manté per al 2014 la retenció del 21% a compte de l'IRPF sobre els ingressos d'activitats professionals prestades a d'altres professionals, a persones jurídiques o a comunitats de propietaris i d'altres entitats em règim d'atribució de rendes.
Segons estableix la Diposició Addicional única del Reial Decret 1042/2013 del 27 de desembre, publicat al BOE el 30 de desembre, el termini perque les pymes i els professionals individuals en exercici puguin optar per aplicar el criteri de caixa s'ha ampliat fins el 31 de març de 2014 (inicialment, el termini finalitzava aquest mes de desembre.
Aquesta opció s'haurà de fer de forma expressa davant l'Agència Tributària. Aquells que comencin l'activitat, hauran de fer l'opció en presentar la declaració censal d’inici d’activitat (en tots dos casos mitjançant l'imprès 036).L’opció s’entendrà vàlida a partir del primer període de liquidació que s'iniciï després de fer l'opció, sempre i quan es mantinguin els límits abans esmentats, si bé l’interessat podrà renunciar a la mateixa.
L'aplicació del criteri de caixa de l’IVA permet retardar l'ingrés de l’IVA repercutit a un client fins que cobrem els honoraris, si bé cal tenir en compte que també haurem de retardar la deducció de l’IVA suportat fins que no paguem als proveïdors, sempre amb el límit del 31 de desembre de l’any immediatament posterior al de realització de les operacions, i tot això encara que a aquella data encara no s’hagi cobrat.
D'altra part, si un client deutor que sigui professional o empresari entra en concurs de creditors, la interlocutòria judicial que declari aquest produirà la meritació ("devengo") de l'IVA de les factures que no hem cobrat i per tant l'obligació d'ingressar-lo.
Per la seva part, el deutor podrà deduir-se aquest IVA.
El criteri de caixa no és aplicable a totes les operacions: pel que interessa als nostres col·legiats, l’autoconsum està exclòs, així com les operacions d’inversió de subjecte passiu, les vendes i adquisicions intracomunitàries de béns,o les exportacions i importacions.
El professional o empresari que s’aculli al criteri de caixa està obligat per les normes que hem esmentat a:
1.- Incloure a les factures que emeti l’esment “règim especial del criteri de caixa”. Els terminis legalment obligatoris per expedir les factures no varien, sigui quin sigui el criteri al que ens acollim.
2.- Incloure al llibre registre de factures emeses tant la data o dates de cobrament o pagament total o parcial de l’operació, amb els respectius imports i les dades del compte bancari o altre mitjà de cobrament emprat.
3.- Portar un llibre registre de factures rebudes amb les dates de pagament total o parcial de l’operació, indicant-hi a més per separat els imports i els mitjans de pagament emprats.
L'aplicació del criteri de caixa comportarà unes obligacions addicionals en la complimentació del model 347 (declaració d'operacions amb tercers), doncs segons el R. Decret 828/2013 haurem de consignar separadament les operacions subjectes a criteri de caixa, distingint a la vegada els imports als que efectivament se'ls aplica aquest criteri de caixa, d'aquells als quals se'ls ha d'aplicar el criteri general de meritació ("devengo").
Tot i que d'entrada sembla un criteri més just pel petit empresari o professional, i podria ajudar en el cas de treballar per administracions públiques en que els terminis de cobrament son llargs, tant empreses grans com autònoms han estant posant de relleu els inconvenients que pot generar la seva aplicació, sense que coneguem si aquestes observacions estant essent tingudes en compte per fer alguna millora en el mateix.
Aquests inconvenients son resumidament els següents:
- L'aplicació del criteri de caixa suposa més obligacions comptables i administratives, i lògicament pot comportar més despeses per aquest concepte.
- El criteri deixa de tenir efecte el 31 de desembre de l'any immediatament posterior a aquell en què s'hagi realitzat l'operació, s'hagi cobrat o no.
- Si una persona inicia l'activitat o té poques factures emeses i aplica el criteri de caixa no es podrà deduir l'IVA de els factures rebudes fins que no les pagui, i això pot no resultar-li interessant.
L'Agència Estatal d'Administració Tributària ha publicat un apartat de preguntes i respostes freqüents sobre el nou criteri de caixa.
Us seguirem informant de qualsevol novetat que es produeixi.
D'altra banda, es manté per al 2014 la retenció del 21% a compte de l'IRPF. La Llei 22/2013 de 23 de desembre, de Pressupostos de l'Estat per al 2014 (BOE del 26 de desembre) manté per al 2014 la retenció del 21% a compte de l'IRPF sobre els ingressos d'activitats professionals prestades a d'altres professionals, a persones jurídiques o a comunitats de propietaris i d'altres entitats em règim d'atribució de rendes.
30/12/2013
Xavier Cornejo ganador del Concurso del Vímet
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El arquitecto Xavier Cornejo , con la propuesta " Procosit " gana la primera edición del Concurso para la construcción de una barraca de huerta en Salt convocado por la Demarcación de Girona del Colegio Arquitectos de Catalunya (COAC) y el Laboratorio de Pensamiento y Cultura Contemporáneas de "Les Bernardes" de Salt.
La propuesta era aparentemente sencilla: realizar un prototipo de barraca pensado para las huertas de Salt que tuviera en cuenta un material autóctono y ecológico como es el mimbre. Sin embargo, la mayoría de participantes en seguida se dieron cuenta (como destacan en la memoria de sus trabajos) del reto que suponía plantear una alternativa arquitectónica a una tipología de construcción esencialmente intuitiva y tan heterodoxa como pueden serlo los materiales de rechazo.
El resultado es un pequeño módulo constructivo de planta cuadrangular que sirviéndose del símil pianístico de la variación, "propone un sistema que no tiene otra meta que sirvió de base para que se pueda poner en valor la cautivadora improvisación que permita seguir trabajando para resolver las necesidades de cada uno de los hortelanos que tejen el paisaje de las huertas". Se trata, en última instancia," de un sistema que debe permitir evolucionar el proceso cooperativo que se ha venido desarrollando desde tiempos inmemoriales" y adaptarlos a una contemporaneidad que debe hacer convivir materiales tradicionales, como el mimbre, con elementos que garanticen la solidez estructural mucho más modernos como puede ser el acero.
Por eso el de Xavier Cornejo es, en esencia, "una caja torcida con pasamanos de acero que permite conformar una estructura secundaria que sirve de base para tejer las fibras naturales que delimitarán los espacios de almacenamiento". El autor justifica el carácter híbrido de su propuesta sirviéndose de criterios funcionales y de durabilidad que el jurado del concurso ha tenido especialmente en cuenta: "La introducción de elementos metálicos como base los tejidos naturales garantizarán la durabilidad de las construcciones a la vez que permitirán hacer un pequeño paso adelante en la evolución del arte de la cestería". La estructura servirá de apoyo a todo tipo de mallas , mientras que los módulos entrarán" de puntillas al terreno fangoso de las huertas para agruparse en formas dispares que podrán dar respuesta a múltiples necesidades".
Los participantes
Proyectos como Interacción Múltiple de Fernando Valls, o Sota una col de Arnau Vergés, por ejemplo, fueron especialmente valorados por su capacidad de adecuación al entorno y su racionalidad constructiva, aunque su funcionalidad fue considerada menor que la de la barraca premiada. Trabajos como Hypar de José Ubasart (que proponía la transmutación de la barraca más tradicional en una especie de hiperboloide indio) , el Salix Vivo del equipo Prats - Navarro- Valls (uno de los pocos que contemplaba la posibilidad de mantener la planta de mimbre viva) o la sugerente Zväzky (capaz de combinar el mimbre trenzado con el deshilachado o el convertido en celosía vegetal), proyectos todos ellos que demuestran hasta qué punto la imaginación proyectiva no está reñida con el rigor constructivo.
Además de todos estos trabajos, la exposición que se podrá ver a partir del mes de marzo en Las Bernardas, también contará con la Barraca 7.0 de Marta Barragan (muy atractiva pero demasiado costosa a nivel material) , la Medio negra 4 Cañas Antes de Arriba de Carmen Riu (un cubo mucho más sobrio que el título que lo define), Cofa de Antoni Aguilar (inspirada en el lecho de los animales), el Jardín de Eduard Callís, Guillem Moliner y F. Xavier Monteys (la barraca más singular y cromática con diferencia o, cerrando la selección, el proyecto que Albert Jané y Carina Ibañez titulan irónicamente Bienvenidos a la República independiente de mi barraca.
La propuesta era aparentemente sencilla: realizar un prototipo de barraca pensado para las huertas de Salt que tuviera en cuenta un material autóctono y ecológico como es el mimbre. Sin embargo, la mayoría de participantes en seguida se dieron cuenta (como destacan en la memoria de sus trabajos) del reto que suponía plantear una alternativa arquitectónica a una tipología de construcción esencialmente intuitiva y tan heterodoxa como pueden serlo los materiales de rechazo.
El resultado es un pequeño módulo constructivo de planta cuadrangular que sirviéndose del símil pianístico de la variación, "propone un sistema que no tiene otra meta que sirvió de base para que se pueda poner en valor la cautivadora improvisación que permita seguir trabajando para resolver las necesidades de cada uno de los hortelanos que tejen el paisaje de las huertas". Se trata, en última instancia," de un sistema que debe permitir evolucionar el proceso cooperativo que se ha venido desarrollando desde tiempos inmemoriales" y adaptarlos a una contemporaneidad que debe hacer convivir materiales tradicionales, como el mimbre, con elementos que garanticen la solidez estructural mucho más modernos como puede ser el acero.
Por eso el de Xavier Cornejo es, en esencia, "una caja torcida con pasamanos de acero que permite conformar una estructura secundaria que sirve de base para tejer las fibras naturales que delimitarán los espacios de almacenamiento". El autor justifica el carácter híbrido de su propuesta sirviéndose de criterios funcionales y de durabilidad que el jurado del concurso ha tenido especialmente en cuenta: "La introducción de elementos metálicos como base los tejidos naturales garantizarán la durabilidad de las construcciones a la vez que permitirán hacer un pequeño paso adelante en la evolución del arte de la cestería". La estructura servirá de apoyo a todo tipo de mallas , mientras que los módulos entrarán" de puntillas al terreno fangoso de las huertas para agruparse en formas dispares que podrán dar respuesta a múltiples necesidades".
Los participantes
Proyectos como Interacción Múltiple de Fernando Valls, o Sota una col de Arnau Vergés, por ejemplo, fueron especialmente valorados por su capacidad de adecuación al entorno y su racionalidad constructiva, aunque su funcionalidad fue considerada menor que la de la barraca premiada. Trabajos como Hypar de José Ubasart (que proponía la transmutación de la barraca más tradicional en una especie de hiperboloide indio) , el Salix Vivo del equipo Prats - Navarro- Valls (uno de los pocos que contemplaba la posibilidad de mantener la planta de mimbre viva) o la sugerente Zväzky (capaz de combinar el mimbre trenzado con el deshilachado o el convertido en celosía vegetal), proyectos todos ellos que demuestran hasta qué punto la imaginación proyectiva no está reñida con el rigor constructivo.
Además de todos estos trabajos, la exposición que se podrá ver a partir del mes de marzo en Las Bernardas, también contará con la Barraca 7.0 de Marta Barragan (muy atractiva pero demasiado costosa a nivel material) , la Medio negra 4 Cañas Antes de Arriba de Carmen Riu (un cubo mucho más sobrio que el título que lo define), Cofa de Antoni Aguilar (inspirada en el lecho de los animales), el Jardín de Eduard Callís, Guillem Moliner y F. Xavier Monteys (la barraca más singular y cromática con diferencia o, cerrando la selección, el proyecto que Albert Jané y Carina Ibañez titulan irónicamente Bienvenidos a la República independiente de mi barraca.
20/12/2013
Xavier Cornejo guanya el Concurs del Vímet
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’arquitecte Xavier Cornejo, amb la proposta “Procosit” guanya la primera edició del Concurs per a la construcció d’una barraca d’horta a Salt convocat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Laboratori de Pensament i Cultura Contemporànies de “Les Bernardes” de Salt.
La proposta era aparentment senzilla: realitzar un prototip de barraca pensat per a les hortes de Salt que tingués en compte, de cara a la seva construcció, un material autòcton i ecològic com és el vímet. No obstant això, la majoria de participants de seguida van adonar-se (com destaquen a la memòria dels seus treballs) del repte que suposava plantejar una alternativa arquitectònica a una tipologia de construcció essencialment intuïtiva i tan heterodoxa com poden ser-ho els materials de rebuig.
El resultat és un petit mòdul constructiu de planta quadrangular que, servint-se del símil pianístic de la variació, “proposa un sistema que no té altra fita que servir de base per a què es pugui posar en valor la captivadora improvisació que permeti seguir treballant per a resoldre les necessitats de cadascun dels hortolans que teixeixen el paisatge de les hortes”. Es tracta, en darrera instància, “d’un sistema que ha de permetre evolucionar el procés cooperatiu que s’ha vingut desenvolupant des de temps immemorials” i adaptar-los a una contemporaneïtat que ha de fer conviure materials tradicionals, com ara el vímet, amb elements que garanteixin la solidesa estructural molt més moderns com pot ser l’acer.
Per això el de Xavier Cornejo és, en essència, “una caixa torta amb passamans d’acer que permet conformar una estructura secundària que serveix de base per a teixir les fibres naturals que delimitaran els espais d’emmagatzematge”. L’autor justifica el caràcter híbrid de la seva proposta servint-se de criteris funcionals i de durabilitat que el jurat del concurs ha tingut especialment en compte: “La introducció d’elements metàl·lics com a base dels teixits naturals garantiran la durabilitat de les construccions alhora que permetran fer un petit pas endavant en l’evolució de l’art de la cistelleria”. L’estructura servirà de suport a tot tipus de malles, mentre que els mòduls entraran “de puntetes al terreny fangós de les hortes per agrupar-se en formes dispars que podran donar resposta a múltiples necessitats”.
Els participantsbr>Projectes com Interacció Múltiple de Ferran Valls, o Sota una cold’Arnau Vergés, per exemple, van ser especialment valorades per la seva capacitat d’adequació a l’entorn i la seva racionalitat constructiva, tot i que la seva funcionalitat va ser considerada menor que la de la barraca premiada. O treballs com Hypar de José Ubasart (que proposava la transmutació de la barraca més tradicional en una mena d’hiperboloide indi), el Salix Viu de l’equip Prats-Navarro-Valls (un dels pocs que contemplava la possibilitat de mantenir la planta de vímet viva) o la suggeridora Zväzky(capaç de combinar el vímet trenat amb l’esfilagarsat o el convertit en gelosia vegetal), projectes tots ells que demostren fins a quin punt la imaginació projectiva no està renyida amb el rigor constructiu.
A banda de tots aquests treballs, l’exposició que es podrà veure a partir del mes de març a Les Bernardes, també comptarà amb la Barraca 7.0 de Marta Barragan (molt atractiva, però massa costosa a nivell material), la Medio Negra 4 Cañas Antes de Arriba de Carme Riu (un cub molt més sobri que el títol que el defineix), la Cofa d’Antoni Aguilar (inspirada en el jaç dels animals), el Jardíd’Eduard Callís, Guillem Moliner i F. Xavier Monteys (la barraca més singular i cromàtica amb diferència) o, tancant la selecció, el projecte que Albert Jané i Carina Ibañez titulen irònicament Benvinguts a la República independent de la meva barraca.
La proposta era aparentment senzilla: realitzar un prototip de barraca pensat per a les hortes de Salt que tingués en compte, de cara a la seva construcció, un material autòcton i ecològic com és el vímet. No obstant això, la majoria de participants de seguida van adonar-se (com destaquen a la memòria dels seus treballs) del repte que suposava plantejar una alternativa arquitectònica a una tipologia de construcció essencialment intuïtiva i tan heterodoxa com poden ser-ho els materials de rebuig.
El resultat és un petit mòdul constructiu de planta quadrangular que, servint-se del símil pianístic de la variació, “proposa un sistema que no té altra fita que servir de base per a què es pugui posar en valor la captivadora improvisació que permeti seguir treballant per a resoldre les necessitats de cadascun dels hortolans que teixeixen el paisatge de les hortes”. Es tracta, en darrera instància, “d’un sistema que ha de permetre evolucionar el procés cooperatiu que s’ha vingut desenvolupant des de temps immemorials” i adaptar-los a una contemporaneïtat que ha de fer conviure materials tradicionals, com ara el vímet, amb elements que garanteixin la solidesa estructural molt més moderns com pot ser l’acer.
Per això el de Xavier Cornejo és, en essència, “una caixa torta amb passamans d’acer que permet conformar una estructura secundària que serveix de base per a teixir les fibres naturals que delimitaran els espais d’emmagatzematge”. L’autor justifica el caràcter híbrid de la seva proposta servint-se de criteris funcionals i de durabilitat que el jurat del concurs ha tingut especialment en compte: “La introducció d’elements metàl·lics com a base dels teixits naturals garantiran la durabilitat de les construccions alhora que permetran fer un petit pas endavant en l’evolució de l’art de la cistelleria”. L’estructura servirà de suport a tot tipus de malles, mentre que els mòduls entraran “de puntetes al terreny fangós de les hortes per agrupar-se en formes dispars que podran donar resposta a múltiples necessitats”.
Els participantsbr>Projectes com Interacció Múltiple de Ferran Valls, o Sota una cold’Arnau Vergés, per exemple, van ser especialment valorades per la seva capacitat d’adequació a l’entorn i la seva racionalitat constructiva, tot i que la seva funcionalitat va ser considerada menor que la de la barraca premiada. O treballs com Hypar de José Ubasart (que proposava la transmutació de la barraca més tradicional en una mena d’hiperboloide indi), el Salix Viu de l’equip Prats-Navarro-Valls (un dels pocs que contemplava la possibilitat de mantenir la planta de vímet viva) o la suggeridora Zväzky(capaç de combinar el vímet trenat amb l’esfilagarsat o el convertit en gelosia vegetal), projectes tots ells que demostren fins a quin punt la imaginació projectiva no està renyida amb el rigor constructiu.
A banda de tots aquests treballs, l’exposició que es podrà veure a partir del mes de març a Les Bernardes, també comptarà amb la Barraca 7.0 de Marta Barragan (molt atractiva, però massa costosa a nivell material), la Medio Negra 4 Cañas Antes de Arriba de Carme Riu (un cub molt més sobri que el títol que el defineix), la Cofa d’Antoni Aguilar (inspirada en el jaç dels animals), el Jardíd’Eduard Callís, Guillem Moliner i F. Xavier Monteys (la barraca més singular i cromàtica amb diferència) o, tancant la selecció, el projecte que Albert Jané i Carina Ibañez titulen irònicament Benvinguts a la República independent de la meva barraca.
20/12/2013
¿Quieres saber qué es ser arquitecto?
Imatge:
© Jordi Pareto/Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Colegio trabaja desde hace meses en contenidos y acciones que nos permitan posicionarnos frente la LCSP y, al mismo tiempo, divulgar el papel social de los arquitectos y la arquitectura.
En este sentido, una de las iniciativas más exitosas ha sido la elaboración de dos videos que se distribuyen desde hace semanas por la red.
El primero de ellos, con el título "¿Qué es ser arquitecto?", es una adaptación al catalán de una producción original del American Institute of Architects (AIA). Desde el pasado 18 de junio, cuando fue presentado con motivo del acto organizado por el Colegio en favor de la arquitectura, el video está teniendo una gran acogida en las redes sociales y ya cuenta con cerca de 3.000 reproducciones en el canal COAC de Youtube.
El otro es el vídeo que resume la movilización "SÍ a la Arquitectura", llevada a cabo en dicha fecha del pasado mes de junio.
Seguiremos elaborando nuevos mensajes, que podrá seguir en nuestra cuenta de twitter @ COACatalunya.
18/12/2013