Ciclo Movilidad. Calles para convivir
La segunda sesión del Ciclo Movilidad, programada para el jueves 20 de octubre de 2022, a las 19 horas, en la sede de la Delegación Garrotxa-Ripollès, se desarrollará bajo el título 'Calles para convivir'.
La jornada comenzará con la conferencia que da nombre a la jornada, "Calles para convivir", a cargo del geógrafo Màrius Navazo. La intervención estará centrada en el monopolio que la movilidad ostenta en pueblos y ciudades, considerando que las necesidades de desplazamiento no deben poner en riesgo el gran objetivo de nuestras calles: la vitalidad urbana. Es decir, garantizar que las calles sean el escenario cotidiano del juego, el encuentro, la crianza, el ocio, el consumo, la movilidad, la reivindicación, el paseo, etc.
Acto seguido, se hará una mesa redonda con representantes de asociaciones y entidades de la comarca, donde se podrán expresar las diferentes opiniones y puntos de vista respecto al tema, su situación actual y qué futuro se avecina.
Con el Ciclo Movilidad, promovido por la Delegación Garrotxa – Ripollès del COAC, quiere favorecer y enriquecer el debate del proyecto de movilidad en La Garrotxa, uno de los temas más trascendentales a escala comarcal en la actualidad.
Màrius Navazo
Desde hace 20 años trabaja en cuestiones relacionadas con la movilidad y las infraestructuras de transporte. Participó en la redacción del Plan de infraestructuras del transporte de Cataluña y el Plan territorial metropolitano de Barcelona. Actualmente, es consultor y se dedica a elaborar planes de movilidad urbana, carriles bici, zonas de pacificación del tráfico, manzanas peatonales, proyectos de caminos escolares, etc.
Cicle Mobilitat. Carrers per conviure
La jornada començarà amb la conferència que dona nom a la jornada, "Carrers per conviure", a càrrec del geògraf Màrius Navazo. La intervenció estarà centrada en el monopoli que la mobilitat ostenta a pobles i ciutats, tot considerant que les necessitats de desplaçament no han de posar en risc el gran objectiu dels nostres carrers: la vitalitat urbana. És a dir, garantir que els carrers siguin l'escenari quotidià del joc, la trobada, la criança, l'oci, el consum, la mobilitat, la reivindicació, el passeig, etc.
Tot seguit, es farà una taula rodona amb representants d'associacions i entitats de la comarca, on es podran expressar les diferents opinions i punts de vista respecte al tema, la seva situació actual i quin futur s'hi albira.
Amb el Cicle Mobilitat, promogut per la Delegació Garrotxa – Ripollès del COAC, es vol afavorir i enriquir el debat del projecte de mobilitat a la Garrotxa, un dels temes més transcendentals a escala comarcal en l'actualitat.
Màrius Navazo
Des de fa 20 anys treballa en qüestions relacionades amb la mobilitat i les infraestructures de transport. Va participar en la redacció del Pla d'infraestructures del transport de Catalunya i el Pla territorial metropolità de Barcelona. Actualment, és consultor i es dedica a elaborar plans de mobilitat urbana, carrils bici, zones de pacificació del trànsit, illes de vianants, projectes de camins escolars, etc.
L'edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer semestre consecutiu
Superfície visada i nombre d'expedients visats
La superfície total visada durant el primer semestre de 2022 és de 372.048 m², un 17,58% superior al primer semestre del 2021 (316.409 m²). Si comparem aquesta dada amb les anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 22,75% per sobre respecte el primer semestre de 2019. Aquesta xifra representa el 15,76% de la superfície visada a tot Catalunya (2.378.435 m2).
A escala comarcal, el Baix Empordà (99.538 m²), el Gironès (76.241 m²) i la Selva (66.822 m²) són les que han visat més m². Cal remarcar que el Gironès és l’única comarca que mostra un comportament negatiu comparat amb el mateix període de l’any passat. L’any passat, en aquest mateix període de temps, s’identificava un augment de projectes d’habitatges plurifamiliars, sobretot, al voltant de la ciutat de Girona, segurament derivat de la crisi sanitària, la qual va potenciar els espais menys densificats al voltant de grans ciutats.
Quant a municipis, cal destacar la capital, Girona, amb 26.449 m² corresponents a 49 expedients, dos dels quals són habitatges plurifamiliars de més de 5.000 m²; Platja d’Aro amb 19.065 m² i 12 expedients, un dels quals és de més de 10.000 m² d’ús hoteler; Vidreres amb 14.699 m² i 17 expedients, un d’ells d’ús industrial de més de 10.000 m²; i Begur amb 12.823 m² i 38 expedients, la gran part dels quals són projectes de menys de 500 m². Cal incidir que la capital de comarca amb m² visats, a part de Girona, és Olot (10.906 m² i 29 expedients).
Projectes d'obra nova i gran rehabilitació
La rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 32,57% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 112.745 m², augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 31% - al primer semestre de 2021 era només del 13%. Aquesta xifra representa el 21% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (535.715 m²).
Territorialment, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (34.770 m²), el Gironès (18.011 m²) i l’Alt Empordà (17.885 m²). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m² en projectes de rehabilitació són Sant Antoni de Calonge amb 8.133 m² i 5 expedients, un dels quals correspon a la rehabilitació de façanes (5.600 m²); Girona amb 6.847 m² i 22 expedients; i Begur amb 6.417 m² i 10 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Girona, Lloret de Mar (18) i Olot (16).
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament continua essent positiu i representant el gran pes de la construcció a la província. Així, el primer semestre de 2022 s’ha visat el 14,53% més d’obra nova que el mateix semestre que l’any passat, i el 36,14% més respecte del primer semestre de 2019. En xifres absolutes són 251.420 m², el 13,94% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (63.859 m²), el Gironès (57.026 m²), la Selva (46.694 m²) i l’Alt Empordà (35.337 m²) són les que tenen més m² d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Platja d’Aro, Vidreres i Vilablareix són els que tenen més m² d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar (30), Calonge (29), Begur (25) i Girona (25) són les ciutats amb més expedients d’obra nova visats.
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Tant l’habitatge com el no habitatge augmenten respecte del primer semestre de 2021.
La superfície total visada d’habitatge durant el primer semestre d’enguany és un 12,12% superior al mateix període de l’any anterior, i un 39,25% per sobre de 2019. Així, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 250.123 m² d’habitatges – inclou obra nova i rehabilitació -. Aquesta xifra representa el 14,9% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.668.944 m²).
Pel que fa als habitatges de nova creació visats a la província de Girona han augmentat gradualment, situant-se aquest primer semestre de 2022 en 987, un 11,27% més que el mateix període de l’any passat (887), i un 43,25% més que el primer semestre de 2019 (689).
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 281, el Baix Empordà amb 190, i la Selva amb 154 habitatges. Per contra, el Ripollès amb 39 habitatges i el Pla de l’Estany amb 41, són les que han visat menys habitatges en el conjunt de les comarques gironines.
Amb relació al no habitatge, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 54.451 m², un 53,78% més que el 2021. Aquesta xifra representa el 8,13% de la superfície total visada de no habitatge a tot Catalunya (669.732 m²).
Per comarques, l’Alt Empordà (16.983 m²), el Gironès (13.398 m²) i el Baix Empordà (9.702 m²) són les que han visat més m² de no habitatge. Per tipologies, destaca l’augment de superfície corresponent a hostaleria, amb 19 projectes en el conjunt de la demarcació, un dels quals és un expedient de gran envergadura a Platja d’Aro (16.600 m²).
Participa en el proyecto 'Fent Arquitectura'
Desde hace unos años, la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC colabora con el Área de Cultura y Educación del Ayuntamiento de Olot para dar a conocer la profesión del arquitecto. Durante este tiempo, algunos colegiados han colaborado con la delegación y han visitado diferentes centros de Olot como, por ejemplo, la Escuela Volcà Bisaroques, la Escuela Pia o el CEE Joan XXIII a partir de la actividad "Fent Ciutat", impulsada por Neus Roca y Cesc Baquer, anteriormente delegada y vicedelegado, respectivamente, de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC.
Con el objetivo de seguir incidiendo en la educación primaria y dar visibilidad al colectivo, especialmente tras el éxito de la exposición "L'Olot del siglo XVII" de maquetas realizadas por alumnos la Escuela Petit Plançó de Olot con la colaboración del arquitecto Xevi Bayona, os animamos a participar en el proyecto para poder continuar con él.
Por este motivo, queremos crear una bolsa con arquitectos que estéis en disposición de abrir vuestro despacho durante el próximo curso a visitas de escuelas, con el fin de dar a conocer vuestra obra y cómo desarrolléis vuestros proyectos.
Si quieres participar en el proyecto educativo durante el curso 2022 y 2023, inscríbete en la bolsa de interesados.