Propers Actes
Taller formatiu: Arquitectes a les xarxes
Taller formatiu: Arquitectes a...
Caravana E-tron drive. Conducció vehicle elèctric AUDI
Caravana E-tron drive. Conducció...
Xerrada: Projecte de rehabilitació de la fàbrica de l...
Xerrada: Projecte de...
Coproducció ciutadana del projecte del Pla de barris 2026-30 pel Nucli Antic d’Olot
La nova llei de Barris Llei 11/2022 del 29 de desembre de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles subratlla la importància de redactar el projecte de barris amb la participació del màxim d’agents tècnics i socials del mateix municipi. Per tal de mirar d’explicar els àmbits de la proposta (Urbanisme, Transició ecològica i Acció comunitària) i els criteris d’elaboració del projecte i els agents implicats fins al moment, la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC organitza una presentació amb l'arquitecta Itziar González el dijous 24 d'abril de 2025, a les 19 hores.
En la mateixa sessió es donarà compte de les feines en curs pel que fa a la redacció de diversos documents urbanístics (Pla especial d’usos; Delimitació d’una Àrea de Conservació i Rehabilitació i els ARES en algunes de les Illes del Nucli Antic; Modificació del POUM al Nucli Antic, etc.). La sessió acabarà amb un torn de preguntes i aportacions a la proposta.
Itziar González Virós
Arquitecta i urbanista social. Treballa en decreixement urbà, optimització d'habitatges públics, rehabilitació de centres històrics urbans i d'edificacions al medi rural. Des del 2002, experta en processos de mediació i resolució de conflictes a l'espai públic, participació i cooperació entre ciutadania i administració. Exregidora de Ciutat Vella de Barcelona (2007-2010). Amb la UTE km ZERO, va guanyar el 2017, el concurs internacional per a la transformació integral de la Rambla de Barcelona. El 2022-2023 Activista i promotora del ParlaMent Ciutadà i presidenta de l'Observatori Ciutadà Contra la Corrupció. Actualment, dirigeix la regeneració integral del nucli antic de la ciutat d'Olot.

Cinc equips opten a la redacció del projecte del futur Campus de Salut de Girona
Els projectes presentats en aquesta primera fase promoguda pel Servei Català de la Salut, que en van ser nou en total, han estat valorats en els darrers mesos per un jurat format per representants dels Ajuntaments de Girona i Salt, de la Universitat de Girona, d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.
Aquest va valorar i examinar totes les propostes gràfiques presentades pels licitadors sota lema, d'acord amb els criteris de valoració continguts en el plec de bases: la implantació de l’edifici i la seva relació amb l’entorn existent així com la idea de Campus Integrat; la qualitat arquitectònica; la funcionalitat de l’esquema general, la ubicació de les grans àrees i la seva interrelació, així com les estratègies de flexibilitat i polivalència per a canvis futurs i la capacitat quantitativa i qualitativa de creixement i ampliació; l’organització de les produccions i distribucions energètiques i la sostenibilitat i eficiència energètica de la proposta.
A partir d’ara, els cinc equips que han obtingut una millor puntuació en aquesta fase hauran de presentar tota la documentació que acrediti que compleixen els requisits necessaris per participar a la licitació.
A la segona fase, que anirà a càrrec d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, es convidarà a les cinc propostes més ben valorades a participar en un procediment negociat, en el hauran de presentar les seves proposicions per a l’adjudicació del contracte, que escollirà un jurat eminentment tècnic. El guanyador de la redacció del projecte i la direcció d’obra de la part assistencial del futur Campus de Salut, un contracte valorat en 25,37 milions d’euros, es preveu que es pugui donar a conèixer durant el segon semestre de 2025. Un cop formalitzada l’adjudicació, s’establirà un termini de 24 mesos per a la redacció dels projectes bàsic i executiu, mentre que el termini de direcció d’obra dependrà del projecte aprovat.
SAC. Projecció de la pel·lícula Blade Runner
L’acció transcorre en una versió distòpica de la ciutat de Los Angeles, als Estats Units, durant el mes de novembre de 2019. Descriu un futur en què, mitjançant la bioenginyeria, es fabriquen humans artificials anomenats replicants, que són utilitzats per a treballs perillosos i com a esclaus a les «colònies de l’exterior» de la Terra. Fabricats per la Tyrell Corporation per ser «més humans que els humans» —especialment el model Nexus-6—, són físicament indistingibles d’un ésser humà, tot i que tenen una agilitat i força física superior i, teòricament, no desenvolupen la mateixa resposta emocional ni empàtica.
Després d’un motí violent en una colònia exterior, els replicants van ser declarats il·legals a la Terra. Un cos especial de la policia, els blade runners, s’encarrega d’identificar, rastrejar i eliminar —o «retirar», segons la terminologia policial— els replicants fugitius que es troben al planeta. Amb un grup de replicants en llibertat per Los Angeles, Rick Deckard, un blade runner veterà, és tret del seu semi-retir per eliminar-los.

Conferència "Ricard Giralt i Casadesús i l'urbanisme a Girona i Figueres"
La figura de Ricard Giralt és clau per entendre molts dels espais urbans de la Girona actual. Darrere els seus projectes hi havia una clara voluntat de millorar les condicions de vida dels ciutadans. Aquesta concepció social de l’arquitectura i l’urbanisme és a la base de les escoles, zones de lleure i esport, mercats i altres equipaments i infraestructures que dissenyà i també en els nombrosos articles que va publicar a la premsa i en revistes especialitzades.
Atesa la seva rellevància i amb l’objectiu de difondre la seva figura i obra, s'organitza aquest cicle coordinat per Rosa M. Gil i Tort, historiadora especialitzada en arquitectura i autora d’una tesi doctoral sobre Giralt.
Programa de conferències
Dijous 3 d'abril a les 19 h
"Ricard Giralt i Casadesús i l'urbanisme a Girona i Figueres"
Taula rodona amb la participació de Joan Falgueras i Font, arquitecte municipal de Figueres, Joaquim Nadal i Farreras, historiador.
Moderació a càrrec de Rosa Maria Gil, historiadora.
Accés lliure i gratuït, però les places són limitades. Cal confirmar assistència al correu electrònic arxiumunicipal@ajgirona.cat o telèfon 972 22 15 45.
Amb el suport de la Demarcació de Girona del COAC.
