Fira d’Alternatives per a l’accés a l’habitatge
El passat dia 8 es va desenvolupar a plaça Nova la Fira d'Alternatives per a l'accés a l'habitatge, organitzada per l’agrupació AuS del COAC per tal de presentar tot un seguit d’alternatives per tenir accés a un habitatge digne. Es tracta d’alternatives que prioritzen el benestar de les persones i el medi ambient en lloc dels interessos econòmics.
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
11/03/2013
Sobre el futur dels arquitectes
Ser capaços de definir un nou model professional per a l’arquitecte, vàlid per a un escenari econòmic, social i polític com l’actual, completament diferent al que havíem conegut fins ara. Aquest és el gran repte i alhora la gran oportunitat que defineix el futur de l’exercici de l’arquitectura i, per extensió, de la universitat que forma els professionals. Aquest va ser un dels arguments centrals de la conferència que el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, va dur a terme el dimecres 13 de març a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC) sota el títol Cap a on va la professió? I la Universitat?.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
14/03/2013
Una mirada crítica sobre el regnat urbà de l'automòbil
El cicle Ecumenòpolis inicia la seva programació de 2013 el dilluns 28 de gener a les 19 h a la sala d'actes de plaça Nova, amb la projecció del documental Sobre ruedas, el sueño del automóvil, d'Oscar Clemente. El film pretén contribuir, a través de la ironia i el sentit de l’humor, a invertir la dependència del cotxe com a forma de transport habitual en les grans ciutats.
Sobre ruedas, el sueño del automóvil (La Balanza Producciones, 2011 V.O. Castellà 56’), reflexiona sobre els mecanismes socials que han col·locat el cotxe en la seva privilegiada posició. El documental analitza l’impacte de l’expansió de la cultura del vehicle privat i dona veu a les propostes més interessants entorn a una nova cultura de la mobilitat.
Està prevista la participació via skype del director del film, Oscar Clemente, en el col·loqui posterior a la projecció.
El cicle de cinema Ecumenòpolis, que forma part de la programació dels Dilluns de Cultura al COAC, compta amb el patrocini de Moritz i la col·laboració d'EPSON.
Sobre ruedas, el sueño del automóvil (La Balanza Producciones, 2011 V.O. Castellà 56’), reflexiona sobre els mecanismes socials que han col·locat el cotxe en la seva privilegiada posició. El documental analitza l’impacte de l’expansió de la cultura del vehicle privat i dona veu a les propostes més interessants entorn a una nova cultura de la mobilitat.
Està prevista la participació via skype del director del film, Oscar Clemente, en el col·loqui posterior a la projecció.
El cicle de cinema Ecumenòpolis, que forma part de la programació dels Dilluns de Cultura al COAC, compta amb el patrocini de Moritz i la col·laboració d'EPSON.
24/01/2013
Restaurem Montjuïc!
Seria impossible pensar Barcelona sense la visió de Montjuïc i sense els rastres que la mà de l'home ha deixat sobre la muntanya. Pedrera, fortificació, exposició, passeig, jardí.
Montjuïc ens ofereix molts punts de vista per veure el que la ciutat va ser i el que la ciutat podria ser.
L'exposició presenta una selecció del material gràfic elaborat per estudiar i recuperar espais i edificis pertanyents a un variat patrimoni que va des d'algunes dependències del Castell fins al Pavelló de la Premsa, passant pel Poble Espanyol.
Col·labora:
