Debat: El futur de la plaça dels Països Catalans i els entorns de l'estació de Sants
El proper 5 de març a les 12.30 h organitzem, juntament amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, una jornada de debat, que es podrà seguir en directe per Microsoft Teams. Durant la sessió es parlarà sobre l'estació i la seva relació amb l'entorn, tenint en compte qüestions com la connectivitat amb els barris, els usos i la vida en l'espai públic, fent especial atenció a la plaça dels Països Catalans, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, referent urbà i Premi FAD d'Arquitectura de 1983.
Des d'aleshores, els diferents canvis que ha anat patint l'estació han desvirtuat tant la pròpia plaça com la resta dels seus entorns tal com havien estat inicialment concebuts, posant en evidència la fragilitat que sovint pateix l’espai públic no edificat a l’hora de ser reconegut pel seu valor patrimonial. El debat posarà en relleu doncs l’oportunitat que ara es té de recuperar i posar en valor els elements identitaris originals de la plaça.
Programa:
Benvinguda a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
Xavier Matilla, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona
Estratègies urbanes de l’entorn de l’Estació de Sants
RCR Arquitectes. Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta
Avenços de l'avantprojecte de l'entorn de l'Estació de Sants
David Viaplana, arquitecte
Presentació dels elements identitaris a recuperar de la Plaça dels Països Catalans
Antoni Vilanova, president de l'AADIPA
La Plaça dels Països Catalans com a exemple de l’inventari de l’arquitectura moderna en l’espai públic
Torn obert de paraules de les persones convidades a fila zero i del públic.
A fila zero comptarem amb la participació dels enginyers Jordi Julià i Andreu Ulied i els arquitectes Marta Bordas, Carles Casamor, Ricard Ferigcla, Josep M. Montaner, Lara Pérez, Maria Rubert, Mar Santamaria i Sílvia Sasot.
Per seguir l'acte en directe, clica aquí.
Acte organitzat conjuntament amb:
El reto del chaflán: una selección de imágenes de Rosa Feliu para redescubrir Barcelona
'El reto del chaflán' es la nueva exposición de la serie 'Colecciones' del Archivo Histórico, que se podrá ver en el Altell de plaça Nova a partir del 19 de febrero. La selección presenta cerca de 50 imágenes de la fotógrafa Rosa Feliu y se retrata la complejidad de los chaflanes barceloneses, una de las características urbanísticas más destacadas de la capital catalana.
La exposición, que está concebida como un paseo por las calles del Ensanche, busca redescubrir estos rincones que configuran parte de la estética de Barcelona y por los que los barceloneses transitan diariamente, a menudo sin prestarles la atención que merecen.
Hay chamflanes inconfusibles como el de la Pedrera o el de la Casa Serra, pero también otros de menos conocidos como el del cruce del Paseo de Sant Joan con la calle Diputació. Así, Feliu nos acompaña por todos los barrios para conocer chaflanes de todas las épocas y tipologías, organizados en seis bloques temáticos: el chaflán mimetizado, la celebración del chaflán, la singularización del chaflán, el chaflán doblado, el chaflán partido y el acento del chaflán.
Las fotografías, que pasarán a formar parte del fondo del Archivo Histórico, son un testimoni valuoso de la Barcelona de los últimos años: tienen la arquitectura como elemento central y han sido hechas teniendo en cuenta la luz, el momento del día y la época del año, pero también muestran la vida del Ensanche.
La exposición se podrá visitar entre el 19 de febrero y el 3 de abril siguiendo todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente. También se habilitará un espacio online para visualizar las fotografías para aquellas personas que no puedan desplazarse como consecuencia del confinamiento comarcal.
Muere Joan Margarit, un puente entre la arquitectura y la poesía
El pasado 16 de febrero murió, a los 82 años, el arquitecto y poeta Joan Margarit, uno de los máximos referentes de la cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX, que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de sus versos.
Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla en sus versos, como muestran poemas como 'Càlcul d'estructures' y 'Última lliçó' o el libro 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC el 2019, en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro.
La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Familia. También cuenta con obra propia, entra la que destacan distintos edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
En 2019 recibió el Premio Cervantes, el último reconocimiento a una extensa obra poética que ha sido traducida a distintos idiomas y que acumula más de 20 premios y distinciones.
El Colegio de Arquitectos, en nombre de todo el colectivo, expresa su más sentido pésame a familiares y amigos. Descanse en paz.
Podéis recuperar el acto 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':
Dimecres Tecnològic: Termografia per a no termògrafs
La termografia és una tècnica que permet el registre gràfic del calor emès per la superfície dels cossos en forma de radiacions infrarroges. Cada cop s'aplica més sovint en la diagnosi d’anomalies tècniques en els edificis, però la seva interpretació no és fàcil i pot portar a errors importants si s'utilitza sense la formació adequada.
La jornada anirà a càrrec de l'arquitecte Israel Brioso, Màster en peritatge, reparació i intervenció en edificis per la Universitat de Sevilla i Termògraf Nivell II acreditat per l'Infrared Training Center. Presentarà l'acte Anna Fabregat, presidenta de l'AAEPFMC, i el clourà Pere Castelltort, secretari de la Junta de Govern del COAC.
En aquesta sessió monogràfica aprendrem el següent:
· Què puc llegir de forma ràpida i immediata en una termografia
· Les diferències de colors vistoses, mostren sempre grans problemes?
· Quines conclusions no puc obtenir si no tinc una formació completa
· Quan veig una termografia en un dictamen d'un company, com puc detectar si les conclusions que treu són en base a un coneixement profund o són precipitades?
· Si llogo una càmara termogràfica i no tinc formació, què puc aconseguir amb ella amb la seguretat de treballar correctament?
Cal inscripció prèvia. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb les instruccions per seguir en directe la jornada.
Acte organitzat conjuntament amb:
