Presentació dels concursos de projectes de la Direcció de Serveis d’Espai Públic de l’AMB
Imatge:
© Àrea Metropolitana de Barcelona
El proper dijous 18 de novembre a les 18 h, es presentaran al COAC els concursos de projectes de la Direcció de Serveis d'Espai Públic de l'AMB.
Amb la voluntat de seguir desenvolupant i promovent actuacions de qualitat, sostenibles i innovadores, l’Àrea Metropolitana de Barcelona vol donar a conèixer als col·lectius professionals els projectes que està previst que surtin a concurs fins a final del primer semestre del 2022. Durant l'acte s’explicarà el caràcter de les diferents actuacions, així com els tipus de concursos a què donen lloc, els criteris de presentació i avaluació i el calendari previst.
Programa de l'acte
· Benvinguda i presentació a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
· Conferència de Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i Albert Gassull, director de Serveis d'Espai Públic de l’AMB
· Cloenda a càrrec de Sergi Saurí, vocal de la Junta Rectora del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Inscripcions
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia:
· Inscriu-te per assistir-hi presencialment (aforament limitat)
· Inscriu-te per seguir l'acte en línia
Amb la voluntat de seguir desenvolupant i promovent actuacions de qualitat, sostenibles i innovadores, l’Àrea Metropolitana de Barcelona vol donar a conèixer als col·lectius professionals els projectes que està previst que surtin a concurs fins a final del primer semestre del 2022. Durant l'acte s’explicarà el caràcter de les diferents actuacions, així com els tipus de concursos a què donen lloc, els criteris de presentació i avaluació i el calendari previst.
Programa de l'acte
· Benvinguda i presentació a càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
· Conferència de Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i Albert Gassull, director de Serveis d'Espai Públic de l’AMB
· Cloenda a càrrec de Sergi Saurí, vocal de la Junta Rectora del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Inscripcions
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia:
· Inscriu-te per assistir-hi presencialment (aforament limitat)
· Inscriu-te per seguir l'acte en línia
Presentació del llibre "Miradas sobre la ciudad"
El proper 9 de novembre a les 19.30 h tindrà lloc la presentació del llibre “Miradas sobre la ciudad” de Manuel de Solà-Morales, organitzada pel LUB, Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, la Cooperativa Jordi Capell, l’editorial Acantilado i el Centre Obert d’Arquitectura, en la qual comptarem amb els arquitectes Eulàlia Gómez, Jorge Perea, Josep Parcerisa i Orol Clos, editor també de la publicació.
Els textos reunits a la present obra, escrits entre 1969 i 2011, ofereixen una visió de conjunto de la trajectòria intel·lectual de Manuel de Solà-Morales. El reconegut arquitecte i urbanista va cultivar una fèrtil obra assagística en la que proposà noves aproximacions a qüestions aparentment superades, sovint inclús acríticament depreciades, discriminant els diferents usos, concepcions, materials, sistemes i valors que conformen la ciutat. En els seus diversos articles, contribucions a volums antològics, pròlegs, conferències, notes i altres textos de diversa índole, Solà-Morales forjà una interpretació del fenomen urbà oberta i fragmentaria, sensible als temps i usos de l’espai i atenta a la diversitat d’actors que intervenen en el seu desenvolupament; un llegat extraordinari que Acantilado es complau d’acostar als lectors gràcies a aquesta amplia selecció realitzada per Oriol Clos.
*Entrada lliure fins a completar l'aforament.
També es podrà seguir la presentació a través del canal d'Instagram de La Capell. Clica aquí per seguir l'acte.
Els textos reunits a la present obra, escrits entre 1969 i 2011, ofereixen una visió de conjunto de la trajectòria intel·lectual de Manuel de Solà-Morales. El reconegut arquitecte i urbanista va cultivar una fèrtil obra assagística en la que proposà noves aproximacions a qüestions aparentment superades, sovint inclús acríticament depreciades, discriminant els diferents usos, concepcions, materials, sistemes i valors que conformen la ciutat. En els seus diversos articles, contribucions a volums antològics, pròlegs, conferències, notes i altres textos de diversa índole, Solà-Morales forjà una interpretació del fenomen urbà oberta i fragmentaria, sensible als temps i usos de l’espai i atenta a la diversitat d’actors que intervenen en el seu desenvolupament; un llegat extraordinari que Acantilado es complau d’acostar als lectors gràcies a aquesta amplia selecció realitzada per Oriol Clos.
*Entrada lliure fins a completar l'aforament.
També es podrà seguir la presentació a través del canal d'Instagram de La Capell. Clica aquí per seguir l'acte.
En marxa la restauració dels frisos de Picasso de la seu del COAC a Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha iniciat la restauració dels frisos de Pablo Picasso, element emblemàtic i distintiu de la seva seu a Barcelona, amb la voluntat de reparar-ne els danys soferts pel pas del temps i mantenir així el seu valor patrimonial.
Tècnics experts s’encarreguen de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de la brutícia acumulada al llarg dels anys per l'ús i la contaminació, hi ha un problema de corrosió en l'estructura metàl·lica interior que ha provocat fissures superficials. L'objectiu de la intervenció és, doncs, netejar-ne la superfície i restaurar les zones lesionades, d'una banda, i aturar el procés de corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica, de l'altra.
Recupera l'entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell, responsable de la restauració dels frisos, on explica tots els detalls de la rehabilitació.
Un patrimoni únic
El 1960, Pablo Picasso va dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu de Barcelona del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs. A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar va procedir al gravat esgrafiat sobre formigó.
Els esgrafiats i l’arquitectura de Busquets doten d’una singularitat única l’edifici de plaça Nova ja que els dos elements no es poden entendre per separat.
La restauració dels frisos s’està fent en el marc de les obres de renovació de l’edifici barceloní, que es transformaran en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d’Arquitectura, fent-los més accessibles i oberts a la ciutadania.
Tècnics experts s’encarreguen de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de la brutícia acumulada al llarg dels anys per l'ús i la contaminació, hi ha un problema de corrosió en l'estructura metàl·lica interior que ha provocat fissures superficials. L'objectiu de la intervenció és, doncs, netejar-ne la superfície i restaurar les zones lesionades, d'una banda, i aturar el procés de corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica, de l'altra.
Recupera l'entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell, responsable de la restauració dels frisos, on explica tots els detalls de la rehabilitació.
Un patrimoni únic
El 1960, Pablo Picasso va dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu de Barcelona del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs. A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar va procedir al gravat esgrafiat sobre formigó.
Els esgrafiats i l’arquitectura de Busquets doten d’una singularitat única l’edifici de plaça Nova ja que els dos elements no es poden entendre per separat.
La restauració dels frisos s’està fent en el marc de les obres de renovació de l’edifici barceloní, que es transformaran en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d’Arquitectura, fent-los més accessibles i oberts a la ciutadania.
29/10/2021
En marcha la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona 2026
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 25 d'octubre, el Ayuntamiento de Barcelona, el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, la Generalidad de Cataluña, el CSCAE y el COAC han presentado en el Pabellón Mies van der Rohe la Capitalidad Mundial de la Arquitectura UIA-UNESCO de Barcelona 2026.
Las cinco instituciones impulsoras trabajan conjuntamente con el compromiso de que la ciudad aproveche el potencial del evento para convertirse en el epicentro mundial de la arquitectura desde hoy y en el futuro. Así, están avanzando en la concreción de las actuaciones para desempeñar e intensificar el papel de Barcelona como referente internacional desde ahora y más allá del 2026, cuando se celebrará el Congreso de la Unión internacional de Arquitectos (UIA) y la ciudad asumirá la Capitalidad Mundial del Arquitectura.
El objetivo es poner de relieve el importante papel que asumen la arquitectura, el urbanismo y el paisaje como instrumento eficaz para afrontar los retos contemporáneos y mejorar la vida de las personas, siendo este trabajo coordinado un ejemplo de cómo la arquitectura puede crear importantes vínculos y puntos de encuentro.
La capitalidad reconoce la calidad arquitectónica y urbanística de Barcelona, el cambio de modelo urbano que se está impulsando y el ecosistema del sector de la arquitectura existente en la ciudad. En este sentido, el programa de actividades y acciones que se desarrollarán desde ya será el reflejo de estos tres valores y del ejercicio diario que realizan la ciudad, las entidades y los vecinos para preservar y mejorar la calidad arquitectónica.
En su intervención, la decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado el "papel de la arquitectura como instrumento transformador", así como el papel de "Barcelona como referente en arquitectura, siendo una ciudad cívica con un modelo de espacio público que teje y potencia la inclusividad".
Primera actividad, festival de referencia internacional
El primer hito tendrá lugar en 2022 con la celebración del Festival de Arquitectura de Barcelona, que hará evolucionar la actual Semana de Arquitectura con perspectiva internacional y apelará a la ciudadanía, ámbito profesional y sectores como la cultura, la educación, el pensamiento y la ecología.
Además, cada año se incorporará una ciudad invitada de referencia para conocer e intercambiar conocimiento, experiencias e iniciativas y reflexionar y trabajar conjuntamente sobre nuevos retos arquitectónicos y urbanísticos.
En relación al programa de actividades, las administraciones ya están definiendo el proceso de organización y celebración de la capitalidad, que será colectivo y cooperativo y contará con el centenar de instituciones y entidades que forman parte del ecosistema de la arquitectura de Barcelona.
Las cinco instituciones impulsoras trabajan conjuntamente con el compromiso de que la ciudad aproveche el potencial del evento para convertirse en el epicentro mundial de la arquitectura desde hoy y en el futuro. Así, están avanzando en la concreción de las actuaciones para desempeñar e intensificar el papel de Barcelona como referente internacional desde ahora y más allá del 2026, cuando se celebrará el Congreso de la Unión internacional de Arquitectos (UIA) y la ciudad asumirá la Capitalidad Mundial del Arquitectura.
El objetivo es poner de relieve el importante papel que asumen la arquitectura, el urbanismo y el paisaje como instrumento eficaz para afrontar los retos contemporáneos y mejorar la vida de las personas, siendo este trabajo coordinado un ejemplo de cómo la arquitectura puede crear importantes vínculos y puntos de encuentro.
La capitalidad reconoce la calidad arquitectónica y urbanística de Barcelona, el cambio de modelo urbano que se está impulsando y el ecosistema del sector de la arquitectura existente en la ciudad. En este sentido, el programa de actividades y acciones que se desarrollarán desde ya será el reflejo de estos tres valores y del ejercicio diario que realizan la ciudad, las entidades y los vecinos para preservar y mejorar la calidad arquitectónica.
En su intervención, la decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado el "papel de la arquitectura como instrumento transformador", así como el papel de "Barcelona como referente en arquitectura, siendo una ciudad cívica con un modelo de espacio público que teje y potencia la inclusividad".
Primera actividad, festival de referencia internacional
El primer hito tendrá lugar en 2022 con la celebración del Festival de Arquitectura de Barcelona, que hará evolucionar la actual Semana de Arquitectura con perspectiva internacional y apelará a la ciudadanía, ámbito profesional y sectores como la cultura, la educación, el pensamiento y la ecología.
Además, cada año se incorporará una ciudad invitada de referencia para conocer e intercambiar conocimiento, experiencias e iniciativas y reflexionar y trabajar conjuntamente sobre nuevos retos arquitectónicos y urbanísticos.
En relación al programa de actividades, las administraciones ya están definiendo el proceso de organización y celebración de la capitalidad, que será colectivo y cooperativo y contará con el centenar de instituciones y entidades que forman parte del ecosistema de la arquitectura de Barcelona.
25/10/2021