Prop de 200 professionals descobreixen les oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial a l’arquitectura
La sala petita del Teatre Kursaal acull amb èxit la segona edició d’un cicle que continuarà les pròximes setmanes a Terrassa i a Palma de Mallorca i que permet als professionals de l’arquitectura de les Comarques Centrals conèixer casos d’èxit de l’ús de la IA i conèixer les possibilitats d’unes eines que suposen una autèntica revolució per al sector
La intel·ligència artificial multiplica les capacitats dels arquitectes. Aquest ha estat el punt de partida de la jornada corresponent al cicle La intel·ligència artificial i l’arquitectura. Noves eines per a noves maneres d’exercir la professió que s’ha celebrat aquest matí a Manresa, organitzada per la Demarcació de Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Prop de 200 professionals han omplert la sala petita del Teatre Kursaal en un matí d’aprenentatge, en què s’han compartit experiències, coneixements i casos d’èxit d’ús d’aquesta tecnologia. Els arquitectes manresans Sergi Huerta, Jordi Tomasa i Carles Pastor han estat els comissaris d’aquesta sessió formativa.
La presidenta de la Demarcació de Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Claudina Relat, ha destacat l’interès dels professionals i ha assegurat que “jornades com les d’avui ajuden els nostres arquitectes a tenir coneixements, confiança i determinació per utilitzar la IA com a eina de suport”. Relat ha assegurat que “els arquitectes estem acostumats al canvi i, ara, estem en un nou paradigma que hem de conèixer, entrenar i treure’n profit”.
Casos d’èxit
En el marc de la jornada, han intervingut diferents professionals que han posat en comú els casos d’èxit d’ús de les noves tecnologies en la gestió i disseny de projectes d’arquitectura i d’enginyeria. L’arquitecte German Otto Bodenbender, membre del prestigiós despatx internacional BIG, ha explicat la importància d’utilitzar la IA per crear eines pròpies que faciliten la presa de decisions de disseny complexes ja en etapes inicials, però alhora permetent garantir el control dels projectistes sobre els paràmetres essencials de l’arquitectura: la geometria, els espais, els espais, els sistemes constructius, etc.
Guillem Baraut, enginyer de camins i CEO de Socotec Spain, ha ensenyat com han integrat un assistent virtual d’IA a l’empresa que guia els tècnics en tota mena de procediments i comprovacions dins l’àmbit de l’enginyeria de la construcció tot responent a preguntes que els mateixos treballadors i treballadores formulen.
Finalment, ha intervingut l’arquitecte Vicente Molina que ha exposat en directe i a temps real una sèrie de casos pràctics habituals als despatxos d’arquitectura que, amb l’ajuda de l’assistent de ChatGPT, escurcen temps i recursos i, fins i tot, corregeixen possibles errades que amb els procediments habituals podrien passar desapercebudes.
Les jornades continuen
El cicle La intel·ligència artificial i l’arquitectura. Noves eines per a noves maneres d’exercir la professió continuarà la setmana vinent a Terrassa (20 de febrer) i Palma de Mallorca, (13 de març). Aquesta segona edició del cicle està comissariada pels arquitectes Sergi Huerta, Miquel Àngel Julià Hierro, Carles Pastor i Jordi Tomasa i posiciona la intel·ligència artificial com una aliada dins el sector de l’arquitectura i la construcció.
Tota la informació del cicle "Intel·ligència artificial i arquitectura. Noves eines per a noves maneres d'exercic la professió"aquí
El COAC ensenya a Manresa les eines principals d’intel·ligència artificial de suport per a l’arquitectura i la construcció
El 13 de febrer el Teatre Kursaal serà l’escenari de la segona edició del cicle ‘La intel·ligència artificial i l’arquitectura. Noves eines per a noves maneres d’exercir la professió’ que també es programarà a Girona, Terrassa i Palma, a Mallorca, aquest hivern
La segona edició del cicle La intel·ligència artificial i l’arquitectura. Noves eines per a noves maneres d’exercir la professió que promou el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, s’aturarà a Manresa aquest mes de febrer. La jornada, adreçada al col·lectiu d’arquitectes, enginyers i altres professionals del sector del territori, tindrà lloc el 13 de febrer a la sala petita del Teatre Kursaal i ara mateix ja suma més de 130 professionals inscrits.
Els arquitectes Sergi Huerta, Jordi Tomasa i Carles Pastor són els comissaris d’una sessió formativa a través de la qual s’explicaran de manera pràctica i didàctica les eines principals d’IA a l’abast dels professionals de l’arquitectura i la construcció que fan més fàcil i senzills determinats processos de la seva feina.
Sergi Huerta assegura que “ara mateix la intel·ligència artificial ja és capaç d’optimitzar processos que ens ajuden a agilitzar tasques mecàniques i repetitives i també a prendre millors decisions en el nostre dia a dia”. La jornada se centra en tres ponències: la primera parlarà de com integrar noves tecnologies que multipliquen les capacitats creatives; la segona s’enfocarà en el potencial de la IA en àmbits com el càlcul d’estructures i l’enginyeria d’instal·lacions dels edificis; la tercera abordarà l’ús de la IA com a assistent tècnic per a tasques bàsiques i primordials com la redacció de memòries tècniques o la confecció dels amidaments d’un projecte. “Serà una jornada amb un enfoc molt transversal i d’interès per a tots els professionals de l’arquitectura i la construcció que tindran l’oportunitat de participar en una sessió amb ponents reconeguts internacionalment”, afegeix Huerta.
Ponents de nivell
Intervindran al Kursaal German Otto Bodenbender, arquitecte, Design technology manager del conegut despatx internacional BIG (Bjarke Ingels Group); Guillem Baraut, enginyer de camins, CEO a espanya de l’empresa internacional SOCOTEC; i Vicente Molina, arquitecte i arquitecte tècnic, Director de l’European School
Inscripcions obertes
Les inscripcions per assistir a la jornada de Manresa es tancaran divendres i es poden formalitzar a través d’aquest enllaç. El cicle La intel·ligència artificial i l’arquitectura. Noves eines per a noves maneres d’exercir la professió programarà la resta de sessions a Girona (6 de febrer), Terrassa (20 de febrer) i Palma de Mallorca, (13 de març) amb les inscripcions disponibles també a la pàgina web del COAC. Aquesta segona edició del cicle està comissariada pels arquitectes Sergi Huerta, Miquel Àngel Julià Hierro, Carles Pastor i Jordi Tomasa i posiciona la intel·ligència artificial com una aliada dins el sector de l’arquitectura i la construcció.
Exposició del 8è Concurs de Fotografia COAC-CC
Des del 5 al 28 de febrer, la seu de Manresa del COAC acull l’exposició d’una selecció de les millors fotografies presentades al 8è Concurs de Fotografia COAC-Comarques Centrals.
Amb el lema “Geometria i forma en l’arquitectura”, la convocatòria ha comptat amb unes 140 fotografies presentades per 19 participants.
El jurat ha estat format per Ferran Blancafort, Judith Casas i Marc Ballús, que el passat día 20 de desembre van fer públic el veredicte del jurat, que podeu consultar aquí.
Ara es mostren les propostes presentades a la seu de Manresa, on el públic podrà gaudir de les diferents visions que han presentant els classificats.
Col·labora:
1r Premi, per @janarifabernardino, Jana Rifà
2n Premi, per @spaces.explorer, Paolo Calarso
Premi popular per @jmbxm, Josp Ma Buxó
L'edificació a les Comarques Centrals augmenta un 10,5% el 2024
• Tant l’obra nova com la rehabilitació tenen presenten dades positives: s’ha visat un 11,7% més d’obra nova i un 10,3% més de rehabilitació
• Al total de Catalunya, la superfície total visada arriba als 4.714.594 m², amb nivells similars als del 2019 –abans de la pandèmia– i un descens de només l’1,2% respecte al 2023, que va ser un any atípic motivat pel visat de projectes de gran envergadura
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2024 al territori. El 2024 es van visar un total de 296.517 m2 a les Comarques Centrals, un 10,5% més que l’any anterior, una xifra positiva que esdevé la segona més alta registrada des de la creació de la Demarcació l’any 2019 (la dada més alta es va registrar el 2022 amb 306.095 m2). La superfície visada a la Demarcació representa un 6,3% del total de superfície visada a Catalunya (4.714.280 m2).
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades també indiquen que s’han tramitat un total de 762 expedients, un 5,8% menys que l’any 2023, fet que assenyala que els expedients actuals tenen més superfície que en anys anteriors i són de major envergadura.
Osona, referent en superfície visada
Osona suma un total de 137.751 m2 de superfície visada, representa el 46,45% del total de la Demarcació, i destaca en aquestes bones xifres gràcies al projecte de construcció de la residència universitària de Vic i d’una nau industrial de grans dimensions. El Bages suma 96.049 m2 (32,39%), l’Anoia 38.100 m2 (12,84%), el Berguedà 15.944 m2 (5,37%), i el Moianès 8.673 m2 (2,92%).
Per municipis, la majoria de superfície visada el 2024 a la Demarcació també es concentra a Vic, que amb 83.238 m2 representa un 28,1% del total de la Demarcació. També és destacable el visat a Manresa, que amb 47.417 m2 engloba el 16% del total de la superfície visada a la Demarcació. Amb menor pes hi ha Igualada (2,9%), Capellades (2%) i Torelló (2%).
Manresa aposta per a la rehabilitació
La rehabilitació també ha crescut un 10,3% respecte l’any 2023 i se situa en 94.950 m2 al conjunt de la Demarcació. Destaquen les dades de Manresa amb una aposta clara per a la rehabilitació d’edificis en què la capital del Bages arriba a la xifra rècord del 15,7% del total de rehabilitació de la demarcació. Les dades són destacables i també s’expliquen per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation. Pel que fa als expedients tramitats a l’Oficina des de la seva posada en marxa, les Comarques Centrals engloben el 18% de les sol·licituds per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%), mentre que Barcelona concentra el 45% dels tràmits.
La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia. La majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari i, per tant, hi ha una part d’activitat que no queda recollida en les dades finals. El COAC continua treballant per potenciar la rehabilitació com a eina de renovació i millora dels edificis per avançar en aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, elements fonamentals en el context actual.
Pel que fa a dades globals de rehabilitació, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 m2).
Més obra nova a Vic
L’obra nova també presenta dades positives. Així, els 196.512 m2 visats d’obra nova de 2024 representen un augment de l’11,7%. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. Vic és el municipi on s’ha visat més obra nova, 69.570 m2, que suposen el 35,4% del total de la Demarcació. Manresa, per la seva part, suma 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).
Anàlisi per usos, habitatge i no habitatge
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 17,7% i amb 936 habitatges de nova creació visats representa la segona millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019. La millor dada va ser el 2022 amb 940 habitatges visats (4 més que el 2024). Per municipis, novament Vic (266) i Manresa (177) concentren el major nombre d’habitatges nous visats a la Demarcació. Del total de 936 habitatges nous visats a la Demarcació, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). En paral·lel, hi ha en marxa les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, la xifra d’habitatges de protecció oficial és superior. Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 visats a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i representen el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat, l’educació ho fa un 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica d'Odontologia Universitària de Manresa com a obres de referència, i la indústria creix un 73,8% (ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). Per contra, el comerç és un dels sectors que baixa en una tendència que s’explica per l’augment continuat del comerç electrònic davant les botigues físiques.