EL COAC COLABORA CON LA FERIA DE LA ENERGIA Y LA CONSTRUCCIÓN SOSTENIBLE
Imatge:
© Fecs
La Demarcación de las Comarcas Centrales del Colegio de Arquitectos colabora con la Feria de la Energia y la Construcción Sostenible (FECS), que se celebra en el Recinto firal El Sucre de Vic los días 15, 16 y 17 de febrero de 2024.
La fira FECS llega a la tercera edición consolidándose como el punto de referencia para conocer las últimas novedades de las empresas y los proyectos en el sector de la bioconstrucción y las energias renovables.
El objectivo principal de la feria es promocionar el uso de energias renovables, así como la utilización de técnicas de construcción y rehabilitación sostenibles. En esta línea, esta edición pone el acento a las comunidades energéticas y a la rehabilitación sostenible, ya que la forma como construimos va ligada a los requerimientos energéticos de las edificaciones y, por lo tanta, al diseño de las instalaciones de producción de energia sostenible para ser el máximo de eficientes y respetuosos con el medio ambiente.
Además del espacio expositivo, contará con diferentes actividades paralelas como encuentros profesionales, conferencias, proyecciones audiovisuales, demostraciones y concursos. Entre estas actividades, destacamos la jornada del jueves 15 de febrero a las 10h en el edificio El Sucre de Vic, sobre Proyectos de arquitectura generativa emarcada en el ciclo: La Inteligencia artificial en la arquitectura, nuevas herramientas para nuevas miradas de futuro. La otra jornada a destacar es la prevista para el día 17 de febrero a les 11h en el Recinto Firal El Sucre, bajo el título La descarbonitzación y la gestión energética de los edificios.
EL COAC COL·LABORA AMB LA FIRA DE L'ENERGIA I LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE
Imatge:
© Fecs
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes col·labora amb la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible (FECS), que es celebra al Recinte firal El Sucre de Vic els dies 15, 16 i 17 de febrer de 2023.
La fira FECS arriba a la tercera edició consolidant-se com el punt de referència per conèixer les darreres novetats de les empreses i els projectes que hi ha en el sector de la bioconstrucció i les energies renovables.
L'objectiu principal de la fira és promocionar l’ús d’energies renovables, així com la utilització de tècniques de construcció i rehabilitació sostenibles. En aquesta línia, aquesta edició es posa l'accent a les comunitats energètiques i a la rehabilitació sostenible, ja que la manera com construïm va lligada als requeriments energètics de les edificacions i, per tant, al disseny de les instal·lacions de producció d'energia sostenible per ser el màxim d'eficients i respectuosos amb el medi ambient.
A banda de l’espai expositiu, comptarà amb diferents activitats paral·leles com trobades professionals, conferències, projeccions audiovisuals, demostracions i concursos. Entre aquestes activitats, destaquem la jornada del dijous 15 de febrer a les 10h a l’edifici El Sucre de Vic, sobre Projectes d'arquitectura generativa emmarcada al cicle: La Intel·ligència artificial a l’arquitectura, noves eines per a noves mirades de futur. L’altra jornada a destacar és la prevista pel dia 17 de febrer a les 11h al Recinte Firal El Sucre, sota el títol La descarbonització i la gestió energètica dels edificis.
L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació les dades del visat d’edificació a Catalunya del 2023. S'ha comptat amb la participació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el director de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen en la globalitat del territori i per demarcacions.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
16/01/2024
MIRADES: Indústries Fluvials. L'aigua com a energia.
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La segona exposició del cicle MIRADES, dedicat enguany a l'Aigua, presenta a la seu de Manresa de la Demarcació de les Comarques Centrals una vintena d'imatges de la fotògrafa Judith Casas, que mostren un recorregut per les indústries fluvials i com l'aigua ha portat i porta identitat al territori.
L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
L'exposició es podrà visitar entre l'1 i el 16 de desembre (a excepció dels dies 6 i 8, que romandrà tancada per festivitat), i el divendres 15 de desembre de 18 a 19 h, se celebrarà l'acte de cloenda amb una xerrada amb l'artista.
Aquesta exposició és itinerant i l'11 de gener de l'any 2024 estarà present a la seu COAC de Vic (Plaça Bisbe Oliba, 2) i també comptarà amb la presència de la fotògrafa Judith Casas.
Judith Casas Sayós (Sant Pere de Torelló, Barcelona, 1992) va estudiar Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Grau 2010-2015 i Màster 2015-2016). El seu interès per la fotografia d’arquitectura comença a inicis de la carrera i es consolida durant els viatges d’estudis a Roma, Amsterdam i Copenhaguen. El primer curs de fotografia d’arquitectura que realitza és a la pròpia universitat, de la mà del fotògraf i professor Ricardo Santonja, l’any 2011. El 2013 guanya el segon premi del “XIV Fotoconcurs del Carnet Jove” amb una fotografia zenital de la Biblioteca Universitària d’Utrecht de l’arquitecte Wiel Arets. El 2014 assisteix a l’Escola Sert (Centre Formatiu del COAC) per fer el segon curs de fotografia d’arquitectura amb el fotògraf Adrià Goula. La seva passió per la fotografia sorgeix, però, als disset anys, quan el seu pare li deixa per primera vegada la seva càmera rèflex i indaga en el mètode de postproducció fotogràfica “High Dynamic Range”. S’introdueix al món de la fotografia de paisatge i retrat, i durant els anys de la carrera realitza reportatges de promoció musical, fotografia de concerts, esdeveniments i fotografia d’estudi. Des del 2015 fins al 2021 col·labora amb l’estudi Flores i Prats, amb qui va tenir l’oportunitat de registrar el procés de construcció de la Nova Sala Beckett a Barcelona i les seves dues intervencions a la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2018 “Liquid Light” i “The Morning Chapel” entre altres projectes. El 2018 comença a treballar amb l’Adrià Goula com a segona fotògrafa fins al juny del 2021, quan inicia el seu propi projecte personal com a fotògrafa d’arquitectura.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col.laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.
Amb el patrocini de:
