El San Francisco que ens ha quedat després de dos anys i mig de pandèmia és un San Francisco brut, mig buit i encara a mig camí de la recuperació.

Tot i que econòmicament la ciutat no ha patit cap davallada, encara són molt notables les seqüeles de la distòpia que hem viscut. En general, els joves són els que més han reprès la vida al carrer. Les famílies, professionals i treballadors d’altres sectors que tenen l’opció de treballar des de casa encara surten amb precaució i la vida de la ciutat no és el que era al 2019. 

Un dels problemes socials més grans que pateix la ciutat són els sense sostre. La manca d’una xarxa de suport continu que proveeixi de recursos a les persones amb malalties mentals o problemes d'addicció, provoca que hi hagi un gran nombre de persones sense sostre als carrers de la ciutat des de fa dècades, i que no ha fet més que empitjorar durant la pandèmia, fins a arribar a nivells intolerables durant el darrer any. Califòrnia i sobretot San Francisco són ben populars per les seves tendències progressistes i és en aquest marc que durant el 2020 es va decretar una llei d’emergència que obligava els hotels buits a allotjar a sense sostres per a poder mantenir els contagis sota control. Aquesta llei polèmica ha durat gairebé dos anys, fins que a principis de 2022 es van començar a desallotjar a aquestes persones amb tot tipus de problemes que han tornat al carrer sense cap mena de protecció. Aquest fet ha provocat una onada de robatoris i d’inseguretat i descontrol a tota la ciutat de la qual només fa unes setmanes que la ciutat se n’està sortint. Amb l’arribada de l’estiu es comencen a veure els primer turistes, però en general encara estem lluny de la normalitat. 

El sector de la construcció, contràriament, es va recuperar quasi immediatament. San Francisco és una ciutat de mitja-baixa densitat que encara té molt per créixer en la seva reivindicació de capital internacional. Arreu abunden projectes aprovats de gratacels, mançanes senceres d’habitatge plurifamiliar i altres projectes que continuen evadint tot tipus de contratemps - inclòs el 10% d’inflació actual- per arribar a la seva finalització. Curiosament, és un molt bon moment per trobar feina a la ciutat; un dels “side-effects” del covid va ser l’èxode de professionals qualificats en busca de lloguers més assequibles a altres estats creant un buit a la ciutat i fent que la necessitat de professionals qualificats sigui molt alta.

Finalment, un dels temes que continua avançant a Califòrnia i San Francisco són les polítiques de sostenibilitat. Els objectius marcats seguint la guia de les Nacions Unides els ha agrupat l’AIA (l’equivalent del COAC als Estat Units) amb el nom AIA 2030 i a San Francisco per exemple estableixen el requisit que tots els edificis de nova construcció siguin “Net Zero” (zero net) abans del 2030. El codi d'edificació californià incorpora tots els requisits per a acomplir amb aquests objectius, fent que construir a Califòrnia sigui un dels processos més restrictius i difícils d’arreu del país. Tot i així, Silicon Valley mai s’atura, i amb l’empenta que generen les “Big Tech” tot continua avançant.

Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, EUA. Juliol de 2022