En aquest escrit intento explicar un fenomen arquitectònic relativament recent que s’està desenvolupant en aquestes terres andines de l’Estat plurinacional de Bolívia, els “Cholos”. Per a arribar-hi començaré parlant una mica de la capital .  

La Paz, és la seu del govern i ambaixades, la capital de l’estat Plurinacional és Sucre, la del poder judicial. La ubicació geogràfica de La Paz és de per si la més inadequada per una ciutat de més d’un milió d’habitants. La gran superfície horitzontal de l’altiplà, tancat per les serralades, té alguna sortida a nivell horitzontal és a dir algun lloc on la serralada s’interromp.  Actualment la vall de La Paz es una immensa torrentera recorreguda per més de 300 rius.

La  vall o torrentera gegant s’estén en més de 25km, com a valls adjacents que conflueixen cap a  la principal. La part més alta d’aquesta vall està a 3800m i la part més baixa a 3200. El sòl morfològicament és una morena glaciar a la part alta 15km, grava Miraflores de resistència 4kg/cm2, a la resta apareix l’estrat inferior que és el llit d’un antic  llac, de resistència 2kg/cm2, que són argiles molt consolidades. Així doncs, entendreu com han de a ser d’extensos aquí els estudis de sòls ja que la potència de l’estrat més resistent no és constant.

La urbanització de la ciutat és lineal seguint la vall, la qual cosa indica que hi ha pocs carrers, només tres. Un eix central recorre pràcticament els 25km, amb varis noms, Mariscal Santa Cruz, Paseo del Prado, Avda. del Arce i amb diversos noms arriba als 25km., i això provoca una congestió de trànsit important.  El sòl residencial està pràcticament esgotat, amb la qual cosa l’edificació en alçada, torres d’estructura de formigó de 25 o més plantes, cobreix tot aquest eix central y últimament s’estén pels espais lliures adjacents.

Als problemes de viabilitat de la ciutat es sumen un transport públic ineficaç i antiquat. Las línies de telefèric i el servei de taxis molt econòmics són l’alternativa. Freqüentment la ciutat queda col·lapsada doncs al ser la seu del govern les protestes o manifestacions són freqüents i és habitual bloquejar avingudes principals sense que la policia intervingui per llargs períodes o dies.

A la Paz, hi ha només dues estacions un hivern sec i fred de març a agost amb gelades  nocturnes i a l’hora del sol s’arriba als 15º.  Aquí ningú sap què és una caldera mixta, tampoc s’utilitza l’aïllament a les parets i les estufes es diu que són dolentes per la salut. Així que un entén que el confort depengui únicament del so, això condiciona que els habitatges estiguin orientats al nord,  façana solejada a l’hemisferi sud, i dotades de grans vidrieres. Que és una de las coses que marca l’estil o disseny aquí.

No fa massa temps que va néixer l’Estat Plurinacional de Bolívia amb una nova constitució. S’inicia la construcció d’un estat modern creant institucions reguladores com ASFI ( autoritat supervisora del sistema financer). El resultat d’aquesta política econòmica és un creixement sostingut que no baixa del 5%, que es basa en una inversió pública molt important com motor d’arrossegament. Sorprèn que l’FMI hagi beneït a la política econòmica actual. El govern està fent un esforç per crear indústries que donin un valor afegit a aquestes matèries primes bàsiques.

Actualment fruit d’aquesta bonança econòmica el sector de la construcció està en auge en totes les seves facetes, obra pública carreteres, ponts, trens, telefèrics, escoles, hospitals, habitatge social. A més d’habitatge en general. Els problemes de Bolívia actual són: La corrupció o prostitució generalitzades, l’alcoholisme i la violència a la dona. La violència fruit de la ineficàcia judicial i policial o que potser aquesta bonança no va arribar a tothom, tinc la sensació que el valor de la vida humana aquí està infravalorat.

Imagineu una bonança econòmica mai vista, fruit de la venda de terres del poble o Ayllu d’ origen, també de majoristes d’algun mercat, carnissers, forners i també del contraban o d’algun tripijoc amb les fulletes verdes. Economia irregular que en general no paga impostos. Aquesta puixança econòmica s'ha de mostrar a la comunitat i fer-la rentable. Els primers edificis d’aquesta classe solien ser una edificació de 5 o 6 plantes amb l'objectiu de vendre els habitatges o llogar-les i en la coberta el propietari es construeix un xalet, “cholet de chola”, aquest procés em recorda a las cases de renda de l’Eixample on el principal és l’equivalent al “cholet”.

Un arquitecte espavilat, Mamani,  construeix les primeres cases d’aquest tipus, les justifica amb arguments culturals com la cosmogonia andina la Cruz Andina.

www.elalto.org.bo/sociedad/la-arquitectura-de-freddy-mamani-silvestre-la-ciudad-a-todo-color

L’arquitectura Andina, amb la seva combinació de colors, dissenys andins i originalitat que aporta  cada propietari afegint-hi alguna cosa seva,  ja s’ha incorporat com a part de la identitat de la ciutat de El Alto. Aquesta activitat, tot i així, també té un potencial de ser una arquitectura que es torni una marca de Bolívia i inclús sigui un estil que es pugui exportar. “Aquesta arquitectura és "for export", a la gent li agrada i cada vegada s’expandeix més”, va comentar el creador d’aquestes edificacions. Mamani ha construït aquesta classe de cases a Perú, Xile i Brasil, que criden molt l’atenció no només pel seu colorit sinó  pel que representa cada edificació. “Jo m’he  inspirat en la cultura de Tiwanaku, per això poso dissenys com la creu andina y els cercles, també en l’ús de colors, tots són pigments que es troben a l’Aguayo”, va manifestar. Com podeu imaginar Freddy Mamani té ja més de 60 edificis a El Alto, hi ha alguns seguidors d’aquesta corrent arquitectònica i en total hi ha uns Des del meu punt de vita estem entrant en un barroquisme de la idea inicial.

Actualment els organismes oficials Ministeri de Cultura entre d’altres, estan beneint aquest estil, que podria ser un estil que s’identifiqui amb el canvi  polític que busca afirmar la seva  personalitat i diferència o cerca d’una identitat, s’està començant a dir que veurem escoles, hospitals etc. en l’estil Neo Andí o Emergent.

Actualment està en obres la casa del poble, Moncloa Boliviana, ja que el “Palacio Actual” o “Palacio Quemado”, nom popular que va adquirir després d’algun incident durant la moguda històrica d’aquest país, es va quedar petit.  Es tracta d’una torre de 20 plantes al costat de la   catedral neoclàssica de Santa Maria de La Paz i darrera del “Palacio Quemado”, he pogut veure el projecto i sembla que té trets Emergents.

Miquel Garcia Mora. Arquitecte. Corresponsal del COAC a La Paz, Bolivia