Propers Actes
Dj, 28 novembre
a les 10h
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació dels...
Cicle Next Generation: Visita a...
Dj, 28 novembre
De 17 a 18.30 h
Jornada 'Tecnologies digitals i patrimoni...
Jornada 'Tecnologies...
Del Dm, 03 desembre fins Dg, 23 febrer
De dilluns a dissabte...
Exposició: Jocs a l'ombra. Manuel Valls Vergés
Exposició: Jocs a l'ombra....
Dc, 04 desembre
a les 18.30 h
Presentació de la re edició del llibre 'Barcelona&...
Presentació de la re edició del...
Dll, 09 desembre
16 a 19 h
Jornada sobre Accessibilitat amb motiu del Dia de les...
Jornada sobre Accessibilitat amb...
Inaugurada la nova façana del COAC amb una conversa sobre els edificis del Moviment Modern
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 22 de gener, el COAC va celebrar la inauguració de la renovada façana de la seu de plaça Nova.
L'acte va començar amb un reconeixement a les empreses patrocinadores i col·laboradores de les obres de rehabilitació de la façana. Seguidament, es va iniciar una Conversa sobre les intervencions en els edificis del Moviment Modern que, moderada pel vocal de la Junta de Govern Enric Mir, va comptar amb la participació dels arquitectes Rafael Moneo, Albert Cuchí, Celestino García Braña, Joan M. Viader i Lluís Comerón.
L'edifici del COAC, un exemple de conservació de l'arquitectura moderna
Durant el debat es va parlar sobre els reptes d'intervenir en edificis com la seu del Col·legi d'Arquitectes, un dels pocs exemples de l'arquitectura del Moviment Modern a la ciutat de Barcelona.
Rafael Moneo, que va formar part del jurat del concurs de rehabilitació de la façana, va voler felicitar el COAC per "un resultat molt satisfactori per a la professió en el seu conjunt i per a la ciutat". L'arquitecte navarrès va parlar sobre la proposta radical de Busquets en el seu moment, i va afirmar que "és bonic veure com arquitectes d'una generació que pot considerar-se filla de la de Busquets tracten amb tanta deferència el pare o la mare envellits".
Per la seva banda, el degà del COAC, Lluís Comerón, va voler subratllar l'experiència del concurs dut a terme l'any 2014, del qual va ser president del jurat, i en el qual van participar arquitectes amb currículums i experiències diferents. "Alguna cosa d'aquest concurs ha quedat reflectida a la Llei de l'Arquitectura", aprovada l'any passat amb l'impuls del Col·legi.
L'arquitecte Celestino García Braña, vicepresident de la Fundació DOCOMOMO Ibérico, va subratllar la força icònica de l'edifici. "Hi ha pocs edificis que tinguin el privilegi d'haver-se convertit en símbols de la ciutat. L'arquitectura dels 50 necessitava conquistar la plaça de la Catedral. Va ser un privilegi que aquella modernitat es pogués instal·lar al mateix lloc que ocupa la part més noble de la societat".
Joan M. Viader, coautor del projecte de rehabilitació juntament amb Josep Fuses, Jorge Perea i Jordi Mansilla, va explicar com van enfocar l'objecte del concurs. "La mínima intervenció per part nostra era un atribut: l'obra original havia de tenir la màxima presència i la nostra intervenció havia de ser reversible". Els autors de la restauració, sens dubte, han treballat des del respecte absolut a l'edifici. Van voler, voluntàriament, passar desapercebuts en la mesura que els fos possible, reforçant la neutralitat del pla de fons de l'edifici, i posant en valor els frisos de Picasso.
També es va parlar dels aspectes més tècnics, i de com la nova façana millora l'aïllament tèrmic i acústic, i integra plaques fotovoltaiques per generar energia. En aquest sentit, i en referència a les plaques fotovoltaiques, Enric Mir, vocal de la Junta de Govern del COAC, va assegurar que "aquesta és una façana industrialitzada però artesanal, la rehabilitació de la qual s'ha hagut de fer a mida". I és que el del COAC és un dels pocs exemples d'integració de plaques fotovoltaiques en façana que hi ha a Barcelona, ja que s'ha treballat a fons el cromatisme de la façana per tal que les plaques, de color negre, quedin dissimulades i completament integrades en el si de l'edifici.
Com va destacar Lluís Comerón, es tracta "d'un cas pilot de rehabilitació energètica". "Fem servir el nostre propi edifici per comunicar a la societat la necessitat d'un canvi de paradigma, d'una nova relació amb el medi", va dir Albert Cuchí.
En el transcurs de l’acte també es va presentar el web renovaciourbana.cat i el vídeo resum de la renovació de la façana. El web, que inclou un apartat sobre la rehabilitació de la façana del COAC, se centra, sobretot, en la necessitat i importància de conscienciar la població a l'hora d’impulsar la renovació de les nostres ciutats i el nostre entorn.
La inauguració de la façana il·lumina la plaça de la Catedral
Finalment, es va projectar un mapping sobre la façana. Amb el lema "Renovem la ciutat, construïm el futur", l'espectacle lumínic pretenia fer un repàs de la història de l’edifici i explicar els grans reptes als quals ens enfrontem els ciutadans del segle XXI: la lluita contra el canvi climàtic, el benestar i la millora de la salut de les persones, la necessitat d’implantar l’economia circular, l’eficiència energètica... i el compromís dels arquitectes en fer-los possibles. En acabar la projecció, els assistents es van desplaçar al vestíbul de plaça Nova, on es va inaugurar, acompanyats d'un pica-pica, l'exposició de l'Arxiu del COAC “La façana de plaça Nova: 1962-2018”.
Recupera la conversa sobre les intervencions en els edificis del Moviment Modern:
Torna a veure el mapping 'Renovem la ciutat, construïm el futur':
Impacte en premsa:
· "La nova pell de la casa dels arquitectes", Diari Ara
· "El Col·legi d'Arquitectes estrena façana", La Vanguardia
· "El Col·legi d’Arquitectes estrena una façana més sostenible", betevé
· "El COAC renova la seva pell", nuvol.com
· "Un nou vestit per al COAC", El País
L'acte va començar amb un reconeixement a les empreses patrocinadores i col·laboradores de les obres de rehabilitació de la façana. Seguidament, es va iniciar una Conversa sobre les intervencions en els edificis del Moviment Modern que, moderada pel vocal de la Junta de Govern Enric Mir, va comptar amb la participació dels arquitectes Rafael Moneo, Albert Cuchí, Celestino García Braña, Joan M. Viader i Lluís Comerón.
L'edifici del COAC, un exemple de conservació de l'arquitectura moderna
Durant el debat es va parlar sobre els reptes d'intervenir en edificis com la seu del Col·legi d'Arquitectes, un dels pocs exemples de l'arquitectura del Moviment Modern a la ciutat de Barcelona.
Rafael Moneo, que va formar part del jurat del concurs de rehabilitació de la façana, va voler felicitar el COAC per "un resultat molt satisfactori per a la professió en el seu conjunt i per a la ciutat". L'arquitecte navarrès va parlar sobre la proposta radical de Busquets en el seu moment, i va afirmar que "és bonic veure com arquitectes d'una generació que pot considerar-se filla de la de Busquets tracten amb tanta deferència el pare o la mare envellits".
Per la seva banda, el degà del COAC, Lluís Comerón, va voler subratllar l'experiència del concurs dut a terme l'any 2014, del qual va ser president del jurat, i en el qual van participar arquitectes amb currículums i experiències diferents. "Alguna cosa d'aquest concurs ha quedat reflectida a la Llei de l'Arquitectura", aprovada l'any passat amb l'impuls del Col·legi.
L'arquitecte Celestino García Braña, vicepresident de la Fundació DOCOMOMO Ibérico, va subratllar la força icònica de l'edifici. "Hi ha pocs edificis que tinguin el privilegi d'haver-se convertit en símbols de la ciutat. L'arquitectura dels 50 necessitava conquistar la plaça de la Catedral. Va ser un privilegi que aquella modernitat es pogués instal·lar al mateix lloc que ocupa la part més noble de la societat".
Joan M. Viader, coautor del projecte de rehabilitació juntament amb Josep Fuses, Jorge Perea i Jordi Mansilla, va explicar com van enfocar l'objecte del concurs. "La mínima intervenció per part nostra era un atribut: l'obra original havia de tenir la màxima presència i la nostra intervenció havia de ser reversible". Els autors de la restauració, sens dubte, han treballat des del respecte absolut a l'edifici. Van voler, voluntàriament, passar desapercebuts en la mesura que els fos possible, reforçant la neutralitat del pla de fons de l'edifici, i posant en valor els frisos de Picasso.
També es va parlar dels aspectes més tècnics, i de com la nova façana millora l'aïllament tèrmic i acústic, i integra plaques fotovoltaiques per generar energia. En aquest sentit, i en referència a les plaques fotovoltaiques, Enric Mir, vocal de la Junta de Govern del COAC, va assegurar que "aquesta és una façana industrialitzada però artesanal, la rehabilitació de la qual s'ha hagut de fer a mida". I és que el del COAC és un dels pocs exemples d'integració de plaques fotovoltaiques en façana que hi ha a Barcelona, ja que s'ha treballat a fons el cromatisme de la façana per tal que les plaques, de color negre, quedin dissimulades i completament integrades en el si de l'edifici.
Com va destacar Lluís Comerón, es tracta "d'un cas pilot de rehabilitació energètica". "Fem servir el nostre propi edifici per comunicar a la societat la necessitat d'un canvi de paradigma, d'una nova relació amb el medi", va dir Albert Cuchí.
En el transcurs de l’acte també es va presentar el web renovaciourbana.cat i el vídeo resum de la renovació de la façana. El web, que inclou un apartat sobre la rehabilitació de la façana del COAC, se centra, sobretot, en la necessitat i importància de conscienciar la població a l'hora d’impulsar la renovació de les nostres ciutats i el nostre entorn.
La inauguració de la façana il·lumina la plaça de la Catedral
Finalment, es va projectar un mapping sobre la façana. Amb el lema "Renovem la ciutat, construïm el futur", l'espectacle lumínic pretenia fer un repàs de la història de l’edifici i explicar els grans reptes als quals ens enfrontem els ciutadans del segle XXI: la lluita contra el canvi climàtic, el benestar i la millora de la salut de les persones, la necessitat d’implantar l’economia circular, l’eficiència energètica... i el compromís dels arquitectes en fer-los possibles. En acabar la projecció, els assistents es van desplaçar al vestíbul de plaça Nova, on es va inaugurar, acompanyats d'un pica-pica, l'exposició de l'Arxiu del COAC “La façana de plaça Nova: 1962-2018”.
Recupera la conversa sobre les intervencions en els edificis del Moviment Modern:
Torna a veure el mapping 'Renovem la ciutat, construïm el futur':
Impacte en premsa:
· "La nova pell de la casa dels arquitectes", Diari Ara
· "El Col·legi d'Arquitectes estrena façana", La Vanguardia
· "El Col·legi d’Arquitectes estrena una façana més sostenible", betevé
· "El COAC renova la seva pell", nuvol.com
· "Un nou vestit per al COAC", El País
29/01/2018