Toronto, el motor financer de Canadà, amb el 50% de la població nascuda en un altre país, és considerada la setena ciutat del món més activa pel que fa a la construcció ₁.

Des de principis del segle XIX fins a gran part del segle passat, Toronto es particularitzava pel seu perfil victorià degut a la influència britànica. Amb l’arribada d’immigrants a causa de la Segona Guerra Mundial, Toronto va començar a obrir-se a altres cultures i altres maneres de fer, va començar a desenvolupar-se com a una de les ciutats més internacionals. Es podria dir que Toronto s’ha transformat en una ciutat cosmopolita durant les darreres dècades, que és quan s’han aixecat més gratacels i més població s’ha traslladat a la metròpoli. El creixement de la ciutat, però, no va seguir cap planejament urbà. Es van anar agrupant assentaments a diverses àrees on hi havia més activitat.

Durant els darrers anys s’han anat omplint els buits entre els nodes cèntrics amb gratacels als carrers principals i habitatges unifamiliars a les zones intermèdies. Quan Mies Van der Rohe ja havia construït el seu edifici icònic a Nova York, l’edifici Seagram, li van encarregar un projecte al centre de la ciutat de Toronto, signe del desig de posar-se a la altura d’altres ciutats pioneres en construcció moderna. Sis torres i un podi que Mies mai va poder veure acabats i que avui en dia formen part dels gratacels més reconeguts i a la vegada més antics de l’skyline de Toronto ₂.

En els últims anys s’està posant molt d’èmfasi per estar a l’avantguarda tant pel que fa al planejament urbà com a les noves tecnologies. A l’aeroport internacional de Toronto Pearson, ThyssenKrup hi va instal·lar les cintes transportadores pioneres Accel, tapissos rodants d'última generació on els usuaris poden recórrer 270m en tan sols 2 minuts i 20 segons, 3 vegades menys que les andanes mòbils estàndards, on es trigaria 7 minuts en recórrer la mateixa distància ₃.

La visió radical i avantguardista de Bjarke Ingels també ha trobat cabuda a Toronto. De la mà de la promotora WestBank i inspirat per l’Habitat 67 de Montreal de l’arquitecte Moshe Safdie, Ingels ha proposat una sèrie de caixes apilades a mode de muntanya (o iceberg com ell també descriu) amb la idea de crear l'atmosfera d’un petit poble construït a sobre d’edificis de maó considerats patrimoni de la ciutat ₄. L’estiu passat, BIG va traslladar des de Londres fins al cor de Toronto el seu Serpentine Pavilion anomenat Unzipped per tal d’acabar de convèncer del seu projecte als ciutadans més conservadors ₅. Després de dos anys i mig de negociacions amb el Departament d’Urbanisme i Arquitectura de la ciutat de Toronto, el projecte ha estat finalment aprovat.

D'altra banda, Sidewalk Labs, companyia filial de Google, està en boca de tots els habitants de Toronto. La gran companyia està proposant un pla urbà per transformar una part del front marítim de la ciutat en el barri del futur, en la primera Smart City, que pretén ser un model a nivell mundial. Una ciutat intel·ligent dissenyada només amb fusta que vol promoure la sostenibilitat, amb altres innovadores característiques com carreteres que poden fondre la neu, edificis que s’adapten a les condicions climatològiques, un sistema d’entrega subterrània i una gran quantitat de sensors de recollida de dades les quals Sidewalk Labs es compromet a no vendre a tercers ₆. Sens dubte una proposta innovadora que mira cap al futur, un futur que sembla llunyà però potser està més a la vora del que tothom pensa.

Fonts

1 https://www.theb1m.com/video/the-10-cities-leading...
2 https://www.blogto.com/city/2011/12/when_the_toronto_skyline...
3 https://www.thyssenkrupp-elevator.com/es/productos/accel/
https://www.hoy.es/tecnologia/empresas/201410/23/evolucion-pasillo...
4 https://www.architecturaldigest.com/story/bjarke-ingels-group...
5 http://unzippedtoronto.com/
6 https://www.dezeen.com/2019/06/28/toronto-tomorrow-sidewalk...
https://www.forbes.com/sites/jilliandonfro/2019/06/24/alphabet...

Eva Sanllehi Ortin, arquitecta. Corresponsal del COAC a Toronto, Canadà. Setembre 2019