Propers Actes
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació dels...
Cicle Next Generation: Visita a...
Jornada 'Tecnologies digitals i patrimoni...
Jornada 'Tecnologies...
Presentació de l'Agrupació d'Arquitectes Sènior...
Presentació de l'Agrupació...
Exposició: Jocs a l'ombra. Manuel Valls Vergés
Exposició: Jocs a l'ombra....
REVISTA DE CORRESPONSALS: L'EDIFICI VORTEX A LAUSANA
L'edifici Vortex, situat al Campus Universitari de Lausana, emergeix com un símbol arquitectònic d’avantguarda, fusionant funcionalitat amb estètica i sostenibilitat. Aquest article explorarà el disseny innovador, l'impacte social i ambiental de l'edifici.
El concurs d'arquitectura. L'origen de Vortex remunta als primers esbossos plasmats per als arquitectes visionaris que van concebre aquest projecte. La seva inspiració, les influències artístiques i les aspiracions per crear un espai únic al Campus Universitari de Lausana són plenament explorades. Des dels primers conceptes fins a la realització, la història de l'edifici destaca el compromís amb la innovació i la funcionalitat. El nom llatí Vortex, que fa referència a un espiral de gran diàmetre, és el nom escollit per al projecte del concurs guanyat per l'estudi d'arquitectura Dürig AG, amb seu a Zürich, l’any 2015.
Els habitatges rectangulars es juxtaposen com caixes d'habitatge al llarg d'una rampa curvilínia de 2,8 km de llarg i es desplacen a mesura que pugem. Les clarianes resultants de les formes ortogonals inserides en un cercle permeten col·locar sales comunes o crear jocs espacials. Tots els habitatges estan orientats cap a vidrieres en un passadís perifèric que afavoreix la vinculació amb l'exterior i el contacte humà. La forma de l'edifici, el cercle, també convida els residents a mostrar-se més solidaris i a compartir un sentiment de pertinença a un tot.
Des d'un punt de vista morfològic, el concepte aposta per un cercle, erigit a tal escala, que pot induir un sentiment de comunitat entre 1000 cohabitants que no necessàriament es coneixen. Aquesta propensió ha estat explotada en molts contextos, des de noves ciutats i centres turístics fins a habitatges socials i seus de grans empreses.
Per tant, aquest règim s'aplica idealment a una comunitat estudiantil, els individus de la qual són tant volàtils com intercanviables. Més enllà del simbolisme, la geometria situa els subjectes situats al voltant de la seva circumferència en relacions equitatives (vistes- situació).
Amb un diàmetre exterior d'uns 137m. (diàmetre interior de 105 m.), l'espiral de formigó s'eleva constantment un 1% en gairebé vuit rotacions, arribant a una alçada total d'uns 27 m. L'àrea desocupada al voltant de les caixes d'habitatges està dissenyada com dos carrers del poble que giren dins i al voltant del vast cilindre.
Si bé la descripció dels volums i espais dissenyats pels arquitectes és bastant senzilla, no es podria dir el mateix de la seva construcció. L'objectiu era garantir que els terminis de construcció fossin compatibles amb el YOG (Youth Olimpic Games 2020) el gener de 2020 i mantenir els costos dins dels límits acceptables per al client, tot assegurant-se que es respectessin les idees sòlides del projecte guanyador.
La principal dificultat per construir el Vortex rau en la seva principal originalitat: encaixar 712 apartaments (incloent-hi 829 habitacions per a estudiants i 76 apartaments per a clients acadèmics) en un sol edifici en forma d'espiral. Una figura amb una geometria fàcilment definible –un radi i un pendent– però la concreció de la qual com a estructura de formigó és complexa, sobretot perquè les caixes d'habitatge estan totes disposades ortogonalment en espiral, en direccions nord-sud o oest-est. Encara que aquestes diverses formes es caracteritzen per una gran simplicitat conceptual, la seva combinació implica problemes de geometria.
El Vortex reuneix un tros sencer de la ciutat en un sol edifici. Amb la seva forma d'anell, es converteix en una fita del paisatge cap a la qual tot convergeix. Per la seva extensió, marca el territori i esdevé un nexe d'unió entre la ciutat i les universitats. Finalment, els seus habitatges es disposen al llarg d'una rampa helicoidal de 2,8 km. que serpenteja en 10 nivells.
Aquest edifici circular és un lloc únic i comunicatiu dins del campus i la seva rampa, element fundacional d'aquesta nova unitat social, fomenta un sentiment únic de pertinença, contactes socials, intercanvis i una forma de solidaritat.
Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa. Febrer 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español