A Suïssa els estudis d'Arquitectura es poden realitzar a dos tipus d'escoles, les Escoles Politècniques que són 3, Lausana, Zürich o Mendrisio o bé a les HES-FN (Hautes Ecoles Spécialisées -Fachhochschule), aquestes últimes són escoles de formació tècnica que tenen per objectiu formar arquitectes sobretot en l'àmbit de la construcció però amb els mateixos drets d'exercici que els arquitectes politècnics. Les escoles politècniques, tenen més prestigi però a efectes d'exercici de la professió no es diferencia.

L'exercici de la professió en l'àmbit de la construcció, el regula la fundació REG, El seu nom: Fundació de registres dels professionals de l'enginyeria, de l'arquitectura i del medi de Suïssa amb seu a Berna. Aquesta fundació té per objectiu segons el títol d'estudis, definir clarament els àmbits de responsabilitat del professionals i també atorga i reconeix els títols obtinguts a l'estranger. Per exemple els arquitectes estrangers que volen presentar-se a concursos públics a Suïssa, han d'assolir generalment el REG-B, un títol provisional que reconeix l'equivalència del títol estranger a Suïssa. Els arquitectes estrangers residents a suïssa tenen l’obligació d’obtenir el REG-A.

Suïssa és una Federació de cantons, cada cantó, disposa de la llibertat de regular les professions en l'àmbit de la construcció, si bé tots els cantons estan adherits a les convencions col·lectives del treball, l'exercici dels arquitectes, per exemple, difereix segons cantons.

Des de l'adhesió de Suïssa a l'espai Schengen el 2008 i segons els acords bilaterals UE-Suïssa, el títol d'arquitectes Europeu és reconegut a efectes de la directiva 2005/33/CE a Suïssa, tot i que aquest ha de ser validat per la  Secretaria  d'Estat a la Formació i la recerca amb seu a Berna,   organisme d'Estat que reconeix les formacions.

Com que l'exercici de la professió d'arquitecte és competència dels cantons, alguns d’aquests com el de Vaud, Ginebra, Luzerna, Fribourg, Neuchâtel i Ticino, reclamen el reconeixement del títol i la inscripció al REG. Mentre que els altres, majoritàriament cantons alemanys, no posen cap condició a l'exercici de la professió d'arquitecte.

Cada cantó disposa de legislació diferent en matèria de sol·licitud de permisos d'obra: de manera general cada cantó és lliure de reclamar el reconeixement de títol i  demana la inscripció de l'arquitecte a les plataformes de sol·licitud de llicència d'obres.

Els honoraris a Suïssa, de base legal, es considera un contracte entre client i el prestatari de serveis, així doncs com tot contracte privat no està sotmès a regulació sinó que s'estableix lliurement. Dit això els organismes oficials d'estat, cantons i ajuntaments, utilitzen un sistema de càlcul i de contracte que s'anomena SIA 102.

La SIA, és la Societat Suïssa d'Arquitectes i Enginyers, un organisme privat de caràcter públic, dividit en seccions cantonals, que té per objectiu regular i normativitzar l'exercici de tots els oficis en l'àmbit de la construcció. La SIA estableix recomanacions de caràcter no vinculant però en quasi tots els casos són base legal en cas de litigi.

L'Adhesió a la SIA no és obligatòria ni pels arquitectes ni pels enginyers a fi i efecte d’exercir lliurement les dues professions, així i tot, la normativa SIA 102 regula els honoraris i estableix un contracte tipus, tant per institucions públiques com privades.

El contracte es basa en diferents fases del projecte i la remuneració que li correspon segons la fase. Dividit en els següents blocs:  avantprojecte, projecte,  sol·licitud de llicència, pre-executiu, executiu i entrega d'obra. Defineix també les responsabilitats i obligacions dels arquitectes.
Quasi tots els organismes públics s’adhereixen a aquesta norma en matèria de remuneració en els procediments públics amb algunes excepcions.

La SIA, no estableix un mínim ni màxim de remuneració, però sí que proposa una fórmula de càlcul, basada en dos sistemes, per càlcul de temps o bé per cost material d'obra. Aquest barem es pot ponderar segons el projecte. La fórmula de càlcul, introdueix també, paràmetres de dificultat d'obra a fi i efecte d'ajustar els honoraris en funció del tipus d'obra.

Els arquitectes i clients són lliures de negociar la seva prestació, la seva tarifació horària així com el sistema de càlcul, però davant del dubte entre les parts s'estableix els criteris de càlcul de remuneració d'acord amb els contractes SIA.

La SIA, té per objectiu, com he mencionat anteriorment, de regular les professions lligades a l'àmbit de la construcció així com estableix recomanacions per a cada ofici d'obra, des de com s'ha de realitzar un contracte fins a com s'ha de recepcionar cada treball realitzat per cada ofici a l'obra.

En el moment que l'arquitecte firma un contracte SIA, reconeix el coneixement de les normes SIA en matèria de construcció que són pròpies i especifiques a Suïssa, però que són idèntiques a tots els cantons sense excepció. Si la normativa no està regulada específicament per la SIA, és la normativa SN que és l'Europea que s'estableix en prioritat, aquesta característica és pròpia als productes d'importació d'origen europeu.

El sistema suís no és proteccionista a favor dels seus arquitectes nacionals, però per exercir d'arquitecte a Suïssa s'ha de tenir un bon coneixement de la regulació de la construcció i de les normatives i recomanacions imposades.

Així doncs, en matèria de remuneració un arquitecte suís o estranger no estan regulats  oficialment, però sí que els hi recomanen que s’adhereixin al contracte SIA 102. Pels procediments públics en matèria de construcció, cada institució pública és lliure de sol·licitar a l'arquitecte les justificacions fiscals necessàries per exercir.

Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa. Març 2023