A l'extrem est de Croàcia, en les proximitats de la ciutat de Vukovar i sobre una plataforma de 20 metres d'elevació que domina el marge dret del Danubi està ubicat un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa.

En l'edat de bronze, entre els anys 3300 i 2500 AC aquest lloc va ser el centre de la cultura de Vučedol, una civilització prehistòrica que va néixer després de l'arribada de les poblacions indoeuropees, coetània de les civilitzacions egípcia, mesopotàmica i xinesa i que és equiparable amb les anteriors pel seu grau de desenvolupament. En el seu moment més àlgid aquesta cultura va arribar a establir-se en 14 països de l'actual sud-est d'Europa com són la República Txeca, Eslovàquia, Àustria, Hongria, Romania, Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Albània i fins i tot amb un assentament registrat a l'est de Grècia.

Inaugurat el 2015, com a resultat de les excavacions sistemàtiques dutes a terme des de 1984, El muzej vučedolske kulture (Museu de la cultura de Vučedol) mostra magistralment els aspectes més importants d'aquesta civilització i d'aquest, el seu centre, on van arribar a habitar més de 3000 persones i que en el que segurament es va convertir, en aquest període, l'assentament més gran d'Europa.

L'equip compost per l'arqueòleg cap prof. Aleksandar Durman, els arquitectes radiònica arhitekture i l'arquitecta Vanja Ilić, responsable de l'interior i la museografia, són l'exemple d'una col·laboració multidisciplinària d'altíssim nivell.

El museu disposa de 19 sales destinades d'exposició permanent amb uns 1.200m2 de superfície on es recorren els aspectes de la vida quotidiana, els avenços tecnològics, els coneixements i l'espiritualitat d'aquesta civilització.

L'edifici que alberga el museu s'integra en el vessant que separa el riu Danubi i la plataforma elevada amb la voluntat de minimitzar el seu impacte visual. Amb un sol traç zigzaguejant l'arquitecte connecta aquests dos nivells física i conceptualment.

Per l'exterior el recorregut es fa a través de la coberta - rampa que ens va proporcionant una vista canviant del Danubi i la seva vall fins que vam arribar a la posició superior dominant, on se situava l'assentament palissada i d'on procedeixen els valuosos troballes exposats en l'interior.

La seva única façana visible la componen una cinta de maó vermellós amb una inclinació ascendent contínua i un ordre vertical de protectors solars per davant de les superfícies de vidre.

L'interior és fosc i elegant, igual que la museografia. Sembla clara la intenció de donar protagonisme únicament als continguts. El recorregut s'inicia a la part baixa. Les sales del museu es van succeint esglaonadament mentre anem progressant en alçada i ens anem amarant de nous coneixements, sent conscients poc a poc del significat, de l'autenticitat i de l'espiritualitat d'aquest lloc i d'aquesta cultura. La part de l'edifici encastada en el terreny, més fosca, està de tant en tant il·luminada pels patis interiors mentre que, cap al costat oposat, la façana ens va oferint visuals del bell paisatge circumdant. 

Entre les fites i els èxits més importants de la cultura de Vucedol cal destacar els següents:

- Precursors de la casa de tipus Indoeuropea, amb planta sense cantonades formada per troncs disposats cada 25-30cm units amb fibres horitzontals (similar al teixit d’un cistell de vímet) i posteriorment recoberts amb argila (fins a un gruix d'uns 20 cm) i emblanquinats . Coberta a dues aigües amb llums de fins a 4 m i fibres vegetals per aconseguir la impermeabilització.

- La fosa en sèrie de metall més antiga, així com la producció del primer bronze del món.

- Primera evidència de carro (prehistòric) de transport amb quatre rodes.

- El calendari indoeuropeu més antic basat en el coneixement de les constel·lacions.

- La primera serra coneguda en el món.

- El seu peculiar vessant artístic per les formes i decoració geomètrica de la seva ceràmica de color negre

- Les primeres sabates amb disseny diferenciat per al peu esquerre i peu dret.

- Enterraments rituals relacionats amb el coneixement astronòmic.

Fins ara s'han realitzat excavacions arqueològiques únicament en un 15% del jaciment de manera que encara queden molts aspectes per descobrir d'aquesta fascinant cultura, de la qual, de ben segur, se’n parlarà molt després d'haver estat en silenci gairebé 5000 anys.

Fco. Javier Luri Sant Vicent, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia

Agraïments:

Muzej vučedolske kulture