La història de les exposicions universals comença el 1851 quan l'Imperi Britànic estava en ple apogeu i va decidir organitzar una Expo que mostrés el seu poder industrial. Des de llavors el BIE (organisme internacional que supervisa l'Expo), ha reconegut 34 exposicions universals. Entre aquestes no apareix la de Roma el 1942, cancel·lada a causa de la Segona Guerra Mundial. Les primeres 22 exposicions, que es van celebrar fins a 1933, es defineixen com exposicions històriques.

Generalment cada govern de cada país ostenta una Expo que compleixi tots els objectius, sobretot en termes econòmics. El model d'Expo que estem acostumats a conèixer generalment mai arriba a les expectatives esperades. En la història recent el cas més significatiu és sens dubte el de Lisboa 1998, que va tenir menys visitants del que s'esperava (poc més de 10 milions en lloc de 15 milions) i es va tancar amb una pèrdua del voltant de 550 milions de dòlars per a la empresa de gestió. No obstant això, es considera un dels exemples més virtuosos en la història de les exposicions, no només per la qualitat del contingut, sinó sobretot pel seu llegat a la ciutat. Tot ha estat planejat per l'administració municipal, des del principi, pensant en l'esdeveniment posterior. Es va triar una àrea marginal i subdesenvolupada de la capital, que avui s'ha transformat en una zona residencial plena de vegetació i totalment integrada a la ciutat. En el pol oposat es troba Sevilla, que el 1992 va acollir una de les exhibicions més reeixides, amb més de 40 milions de visitants i ingressos per sobre dels costos. No obstant això, aquesta àrea no ha pogut donar respostes concretes durant molt de temps i només ara després de molts anys, es poden veure els primers senyals integradores que es consolidaran en relació amb la ciutat.

Després de les grans protestes sobretot a Europa sobre com es concep i es construeix l'exposició, en breu es descobrirà quin serà el futur de l'última exposició (Expo Milà 2015). L'empresa australiana Lend Lease va guanyar la cursa amb un pla mestre. La proposta se centra en un gran parc al centre que reemplaça i estén el decumanus, (el gran carrer sobre el qual es descuidaven els pavellons de l'Expo). El parc dividirà les àrees públiques, que s'ubicaran al nord de l'àrea verda, de les àrees privades situades al sud. Les facultats científiques de la Universitat de Milà es traslladaran a l'est de l'Arbre de la Vida, que es troben ara en les antigues oficines de la Città Studi. Human Technopole, un centre d'investigació de genoma i big data, serà albergat al Palazzo Itàlia. El centre serà administrat per l'Institut Italià de Tecnologia (IIT) en col·laboració amb tres universitats de Milà: Politecnico, Statale i Bicocca, al que s'agregaran altres instituts d'investigació. El govern invertirà 1.500 milions d'euros en el projecte durant els pròxims deu anys. El centre es concentrarà principalment en estudis del genoma humà i es dividirà en set unitats, com la de recerca en nutrició i la de nanotecnologia. Hauria d’albergar idealment un total de 1.500 persones, inclosos investigadors, tècnics i estudiants. El pla de desenvolupament per la seva mida s'ha dividit en diferents fases. El primer tindrà una durada de tres anys, després es durà a terme una avaluació inicial per part d'un comitè internacional. El personal que participi a Human Technopole es seleccionarà a través de trucades internacionals en camps com ara biologia, física, matemàtiques, química, enginyeria, biotecnologia i enginyeria.

La Cascina Triulza seguirà sent la llar d'associacions voluntàries, a més d'albergar la seu de Arexpo, l'empresa pública propietària de les àrees que ara desenvoluparan l'operació de béns arrels juntament amb Lend Lease. Finalment, al costat del Triulza, es construirà el nou hospital Galeazzi. Seran 24 mil metres quadrats de residència, al que s'agregaran 9 mil metres quadrats d’ "habitatge per a majors", residències del més alt nivell i 30 mil habitatges socials. Cinquanta-quatre mil metres quadrats seran residències estudiantils, a prop del campus universitari, 16 mil seran espais comercials, però sense distribució més gran, i 7 mil metres quadrats per a hotels.

En total seran 480.000 metres quadrats de construcció proposats pel projecte Lend Lease, que es convertiran en 510.000 amb 30 mil habitatges socials. El parc en el projecte ocupa 460 mil metres quadrats, 20 mil més del que era obligatori, i és un espai unitari i continu. Human Technopole ocuparà 35.000 metres quadrats al Palazzo Itàlia especialment salons de l'antiga Expo renovats.

El finançament per part de la societat Arexpo es dividirà de la següent manera: 39% Ministeri d'Economia, el 21% la Regió de Llombardia, ajuntament de Milà el 21% i 16% Fondazione Fiera Milano. Lend Lease amb els 671 milions que pagarà, tindrà la concessió durant 99 anys per millorar almenys 250 mil metres quadrats. Altres 230 mil metres quadrats seran valorats directament per Arexpo, que compta amb 130 milions d'euros, venent-los a Lend Lease o directament a particulars. Arexpo recollirà 25 milions d'euros de l'Hospital Galeazzi per 50 mil metres quadrats venuts per a l'hospital. Altres 140 milions podrien arribar en un termini de deu anys a partir dels càrrecs d'urbanització de l'àrea.

El Màster pla de Lend Lease serà aprovat pels ajuntaments de Milà i Rho (Programa integrat d'intervenció), posteriorment s'obriran els llocs de construcció. Mentrestant començarà la construcció de l'hospital Galeazzi a la primavera de 2018 i la constitució del Human Technopole que, al gener de 2018, veurà l'arribada dels primers 40 empleats i investigadors, que arribaran a ser un total de 400 a la fi de 2018. Es preveu que tots els edificis per al centre tecnològic estiguin acabats a finals de 2021 i serà plenament operatiu, amb 1.500 empleats el 2024. A la ciutat de Milà se li presenta un nou repte, per tant: Una regeneració que segons les previsions hauria de servir de model per a la post-exposició i també per a la construcció d'una identitat moderna italiana.

Alberto Collet, arquitecte. Corresponsal del COAC a Venècia, Itàlia. Desembre 2017