L'ITeC ofereix als col·legiats descomptes en la subscripció a TCQ/TCQi i BEDEC
En el cas de la subscripció anual, s'ofereix un 20% de descompte sobre les tarifes de TCQ/TCQi (en qualsevol dels seus mòduls) i de BEDEC (en qualsevol de les seves modalitats). En el cas de la subscripció mensual, el descompte és del 50%.
El BEDEC és la base de dades de referència de l’ITeC, que conté informació sobre materials, productes i sistemes constructius. Aquesta base de dades proporciona preus, característiques tècniques, impacte ambiental, normativa associada i altres dades essencials per a la planificació i execució de projectes de construcció. El BEDEC es pot consultar en línia i s’actualitza regularment per estar sempre al dia.
Pel que fa al TCQ, es tracta d'un programari que facilita la gestió integral de projectes i obres de construcció. L'eina, desenvolupada per l'ITeC, es basa en la metodologia BIM i està especialment dissenyada per ajudar en la pressupostació, planificació, control de costos i seguiment de la qualitat en els projectes. A més de l'apliació d'escriptori, està disponible la versió TCQi, que permet la gestió al núvol.
Aprofita la promoció!
Per gaudir d'aquests descomptes, podeu sol·liciar el vostre cupó enviant un correu electrònic a marketing@coac.net indicant el vostre número de col·legiat/ada. Rebreu un codi promocional que podreu utilitzar a la pàgina web de l’ITeC en el moment de realitzar la compra.
Els cupons tenen una validesa limitada i s'aniran actualitzant periòdicament. Els codis de descompte que s'estan facilitant actualment seran vàlids fins al 30 de juny.
El Govern aprova mesures de simplificació administrativa en detriment de la qualitat arquitectònica
El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment dos Decrets llei que introdueixen mesures de simplificació administrativa amb un impacte directe en l'atorgament de llicències urbanístiques i en la contractació de serveis d'arquitectura i urbanisme.
Des del COAC estem totalment compromesos en treballar per buscar mesures clares i efectives per resoldre l’actual crisi d’habitatge, i posar-nos a disposició de l’administració per a tirar endavant amb el Pla dels 50.000 habitatges. No obstant, volem alertar sobre els riscos que poden derivar-se de les noves normatives.
D'una banda, el Decret Llei 2/2025 introdueix la figura de la "llicència bàsica", que permet iniciar les obres d'habitatge protegit sense la llicència definitiva. Aquesta mesura comporta una gran inseguretat jurídica per als promotors, constructors i professionals implicats.
De l'altra, el Decret Llei 3/2025 modifica molts articles de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, permetent que l'administració prescindeixi de procediments contemplats en aquesta Llei, com són els concursos de projectes i els convenis marc, per a la construcció d’habitatge de protecció pública.
Hem de seguir defensant que els processos es trobin dins de la Llei de Qualitat de l’Arquitectura, evidentment, millorant-los i perfeccionant-los.
L’avenç significatiu dels darrers anys entre els professionals del sector de l’arquitectura i els gestors públics d’habitatge pot quedar greument afectat si aquesta mesura “d’emergència” s’agafa com a referència: hi haurà menys control i menys vigilància. També es poden veure afectats els processos que ens hem proporcionat, com a societat, a favor d’un millor entorn urbà i de vigilància dels procediments d’adjudicació de concursos, així com la qualitat del nostre habitatge públic, un dels més ben valorats arreu del món per proposar solucions innovadores tant pel que fa a sostenibilitat com programàtiques.
Aquesta simplificació excessiva dels processos representa un greu perjudici per a la qualitat arquitectònica dels projectes i una vulneració dels drets dels professionals implicats.
Des del COAC estem fent accions polítiques amb el Govern i diferents grups parlamentaris, així com estudiant d’altres accions amb la finalitat que no es convalidin aquests decrets al Parlament.
Consulta el resum del COAC on es detallen tots els possibles riscos i les propostes de millora:
Prorrogat fins al 21 de març el termini d'inscripció al Premi Europeu AHI 2025
L'objectiu del Premi és distingir les intervencions de qualitat en el patrimoni construït en tota la seva dimensió i contribuir a la seva divulgació. Referent europeu en l’àmbit de la intervenció en el patrimoni, el certamen impulsa el debat sobre com s’ha d’intervenir i què s’ha de considerar patrimoni arquitectònic a les ciutats europees, davant dels reptes derivats de l’emergència climàtica i la descarbonització.
El Premi compta amb un jurat internacional format per experts amb una acreditada trajectòria, encarregats de seleccionar fins un màxim de 15 projectes a la Categoria de Patrimoni Construït, 10 a la Categoria d’Espais Exteriors i 6 projectes en les categories de Planejament i de Divulgació. Tots els projectes seleccionats es faran públics durant el mes de maig de 2025, i entre ells sorgiran el premiat i els finalistes de cada categoria.
Després de la deliberació del Jurat, que tindrà lloc a Barcelona, les obres premiades es donaran a conèixer el 5 de juny de 2025, en una cerimònia oberta al públic que es realitzarà per primer cop al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, obra emblemàtica del modernisme català, propietat de la Diputació de Barcelona.
Entre totes les obres presentades, per quart any consecutiu, s'atorgarà una Menció Especial de Restauració a aquella intervenció que, des del punt de vista tècnic i metodològic, destaqui per la seva qualitat, precisió i respecte. A més, i per segon any consecutiu, s’atorgarà també la Menció Especial Nova Bauhaus Europea. Un premi al qual també optaran tots els treballs presentats i que, d’acord amb la iniciativa que, en 2020 i sota el mateix nom, va posar en marxa la Unió Europea, reconeixerà aquella obra que, en la seva aproximació al patrimoni, proposi intervencions que donin prioritat a valors com la sostenibilitat, l'estètica o la inclusió.
Consulta les bases de la convocatòria i inscriu-t'hi!
El Decret Llei 2/2025 introdueix la llicència bàsica prèvia en obres d'habitatge públic
El passat 27/02/2025 va entrar en vigor el Decret Llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme (DOGC de 26/02/2025).
Una de les novetats més significatives del Decret Llei és la incorporació d’un nou apartat 3 ter a l’article 188 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, que introdueix la figura de l’anomenada “llicència bàsica”, en els següents termes:
«3 ter. En el procediment de sol·licitud de llicència urbanística es pot sol·licitar una llicència bàsica prèvia quan es tracti d'obres de nova planta, de substitució o de rehabilitació, en qualsevol cas amb la finalitat de promoure i construir habitatge de protecció pública.
»L'obtenció d'aquesta llicència bàsica habilita la persona interessada a executar les obres que empara aquesta llicència, sens perjudici que, durant l'execució, el procediment de llicència ha de continuar fins que s'obtingui la validació de la resta de paràmetres urbanístics necessaris a través de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística i les autoritzacions que escaiguin. El termini màxim de resolució de la llicència bàsica és d'un mes.
»L'inici de l'actuació amb llicència bàsica es produeix sota la responsabilitat solidària de la persona promotora, la constructora i la persona o persones tècniques que integrin la direcció de l'obra. Aquesta responsabilitat abasta la conformitat de les obres amb l'ordenació urbanística aplicable i l'adequació al projecte presentat.
»La documentació que ha d'acompanyar la sol·licitud de llicència bàsica, que en tot cas ha d'incloure un projecte bàsic, així com el procediment d'atorgament i denegació, s'ha de regular en les ordenances municipals.
»El termini de resolució de la llicència urbanística és d'un mes des de la concessió de la llicència bàsica. En cas de denegació de la llicència urbanística, la construcció executada queda sense possibilitat d'ús ni funcionament, sens perjudici de les mesures de restabliment de la legalitat i sancionadora que corresponguin. La concessió de la llicència urbanística habilita per a la realització de la totalitat de l'execució en els termes sol·licitats en aquesta.»
Restringida a la promoció i construcció d’habitatge públic, la redacció del referit apartat 3 ter genera un seguit de dubtes en la seva aplicació:
- Tota vegada que la norma no concreta quins són els paràmetres urbanístics que es controlaran amb la llicència bàsica, no es pot saber quines actuacions es podran executar emparades amb aquesta i quines necessitaran de la posterior llicència urbanística.
- La remissió a les ordenances municipals, sens perjudici de la inseguretat jurídica que poden suposar regulacions diferents en cada municipi, no solucionarà la concreció de les actuacions que es poden emparar en la llicència bàsica, tota vegada que les ordenances només poden regular (i) la documentació a requerir i (ii) el procediment de concessió o denegació.
- La manca de regulació clara de les conseqüències del silenci administratiu manté la inseguretat jurídica sobre les conseqüències de que l’Administració no resolgui dins de termini, ni la llicència bàsica, ni la posterior llicència urbanística.
- Malgrat aquesta manca de concreció, la norma preveu que, en cas de denegació de la llicència urbanística, la construcció executada queda sense possibilitat d'ús ni funcionament, podent-se aplicar les mesures de restabliment de la legalitat i sancionadora, fent l’arquitecte responsable solidari. Aquesta previsió pot generar un problema de cobertura del risc de l’obra per part de la companyia asseguradora de RC.
Accions proposades pel COAC
Des del Col·legi s'estan duent a terme accions polítiques amb el Govern i diferents grups parlamentaris, així com estudiant d’altres accions amb la finalitat que no es convalidin al Parlament els Decrets Llei 2/2025 i 3/2025.
Consulta el resum del COAC on es detallen tots els possibles riscos i les propostes de millora.
