Exposició: "La Torre dels Ous"
Imatge:
La Torre dels Ous: Elisenda Domingo, Carme Ollé, Ei POiNT i Jordi Camprubí
Quatre fotògrafs amb quatre mirades particulars d'aquesta joia jujoliana, la torre Gibert de Sant Joan Despí. Elisenda Domingo, Carme Ollé, Ei POiNT i Jordi Camprubí ens presenten aquesta exposició, que es podrà veure del 23 de gener al 27 de març al Barhaus de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega el targetó
Per a qualsevol jove arquitecte disposar d’una tieta amb cert calaix és sempre quelcom d’agraïr i això fou el que li passà a aquell jove Jujol quan a l’ombra d’en Gaudí rebé l’encàrrec de fer una caseta per estiuejar que li formulà Na Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. Era una oportunitat única de donar-se a conèixer i també d’engegar la seva aventura arquitectònica en solitari. En aquell terreny a la vora de l’estació del ferrocarril a Sant Joan Despí, Jujol bastí aquesta torre configurada com una edificació aïllada per a dos habitatges que popularment es coneix com la Torre dels Ous degut al que als Santjoanencs els hi transmitia aquell espectacular terrat que la corona. Com sovinteja a moltes edificacions del patrimoni arquitectònic català, la Torre de la Creu, com tècnicament se la cita, ens ha arribat força atrotinada als nostres dies i després de la seva rehabilitació i encara que descontextualitzada, avui en dia podem gaudir d’aquesta petita joia jujoliana les traces principals de la qual encara resten força dempeus. A l’ombra dels grans Mestres del Modernisme, l’arquitectura jujoliana no es realitza amb gaire pressupost però el contrast entre elements emergents i els que li donen cos, ens palesa un elegant exercici d’estil no farragós que permet apreciar en aquesta obra molts elements que són expressats molt abans de que apareguin a la història de l’arquitectura i que el despreci que els gestors catalans apliquen a les innovacions que la gent de casa no mediàtica fa, ha provocat que aquestes petjades arquitectòniques no disposin del reconeixement que es mereixen. Amb motiu d’una visita realitzada per membres de la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts a aquest edifici, quatre fotògrafs de l’Agrupacío Fotogràfica de Catalunya hi varen poder transitar pel seu interior sense aparent destorb entre ells o com a mínim així ho sembla ja que ningú ha aixecat la veu vers a aquest fet, però i malgrat l’immediatesa de la descoberta, el que sí que han fet és cantar-nos les quaranta al deixar-nos aquesta mostra fotogràfica que en forma florida espera transitar vers el fruit.
Al·lean Olko, crític d’art
Descarrega el targetó
Per a qualsevol jove arquitecte disposar d’una tieta amb cert calaix és sempre quelcom d’agraïr i això fou el que li passà a aquell jove Jujol quan a l’ombra d’en Gaudí rebé l’encàrrec de fer una caseta per estiuejar que li formulà Na Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. Era una oportunitat única de donar-se a conèixer i també d’engegar la seva aventura arquitectònica en solitari. En aquell terreny a la vora de l’estació del ferrocarril a Sant Joan Despí, Jujol bastí aquesta torre configurada com una edificació aïllada per a dos habitatges que popularment es coneix com la Torre dels Ous degut al que als Santjoanencs els hi transmitia aquell espectacular terrat que la corona. Com sovinteja a moltes edificacions del patrimoni arquitectònic català, la Torre de la Creu, com tècnicament se la cita, ens ha arribat força atrotinada als nostres dies i després de la seva rehabilitació i encara que descontextualitzada, avui en dia podem gaudir d’aquesta petita joia jujoliana les traces principals de la qual encara resten força dempeus. A l’ombra dels grans Mestres del Modernisme, l’arquitectura jujoliana no es realitza amb gaire pressupost però el contrast entre elements emergents i els que li donen cos, ens palesa un elegant exercici d’estil no farragós que permet apreciar en aquesta obra molts elements que són expressats molt abans de que apareguin a la història de l’arquitectura i que el despreci que els gestors catalans apliquen a les innovacions que la gent de casa no mediàtica fa, ha provocat que aquestes petjades arquitectòniques no disposin del reconeixement que es mereixen. Amb motiu d’una visita realitzada per membres de la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts a aquest edifici, quatre fotògrafs de l’Agrupacío Fotogràfica de Catalunya hi varen poder transitar pel seu interior sense aparent destorb entre ells o com a mínim així ho sembla ja que ningú ha aixecat la veu vers a aquest fet, però i malgrat l’immediatesa de la descoberta, el que sí que han fet és cantar-nos les quaranta al deixar-nos aquesta mostra fotogràfica que en forma florida espera transitar vers el fruit.
Al·lean Olko, crític d’art
Exposició: Concurs de La Savinosa
Imatge:
Fuses-Viader-Mansilla-Perea / Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa
La Demarcació de Tarragona del COAC i la Diputació de Tarragona us conviden a la conferència inaugural de l’exposició “LA SAVINOSA”, on l’equip guanyador del concurs, format pels arquitectes Fuses-Viader-Mansilla-Perea, ens explicarà la seva proposta.
La conferència es farà el dijous 19 de gener de 2017 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació i també comptarà amb intervenció del President de la Diputació, Josep Poblet.
Descarrega el targetó.
L’exposició, que es podrà veure fins al 12 d’abril, mostra un recull dels treballs presentats a les dues voltes del “Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa”. Serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà les diferents opcions que es van plantejar.
La mostra també es complementa amb els plànols originals del conjunt de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler, que daten de l’any 1928.
La conferència es farà el dijous 19 de gener de 2017 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació i també comptarà amb intervenció del President de la Diputació, Josep Poblet.
Descarrega el targetó.
L’exposició, que es podrà veure fins al 12 d’abril, mostra un recull dels treballs presentats a les dues voltes del “Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa”. Serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà les diferents opcions que es van plantejar.
La mostra també es complementa amb els plànols originals del conjunt de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler, que daten de l’any 1928.
Conferencia InTESIS: Análisis del proceso de construcción - deconstrucción de la Catedral de Tortosa
Imatge:
Catedral de Tortosa - Tesi doctoral Agustí Costa
El próximo jueves 22 de diciembre de 2016 a las 19:30 continuamos con una nueva conferencia del Ciclo Intesa. En esta ocasión el Dr. Arquitecto Agustín Costa Jover nos hablará de su tesis doctoral, que lleva por título "Análisis del proceso de construcción - deconstrucción de la Catedral de Tortosa". La presentación del acto irá a cargo del Dr. Josep Lluis i Ginovart, director de la School of Architecture Barcelona de la Universidad Internacional de Catalunya.
La charla se llevará a cabo en la Sede de la Demarcación de Tarragona del COAC y al finalizar el acto, se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir a la cena pedeu enviar un correo electrónico aquí. Precio 18 €.
La construcción de la Catedral de Santa María de Tortosa (1345-1757) supuso la sustitución progresiva de la sede románica preexistente, consagrada en el año 1178. Este proceso de construcción-deconstrucción duró varios siglos, coexistiendo ambos edificios hasta principios del siglo XVIII. El objetivo de la tesis es profundizar en el conocimiento sobre el proceso de construcción de la catedral de Tortosa a partir de la incorporación de técnicas y procedimientos que permiten ir más allá de los métodos tradicionales. Así, la metodología se basa en una toma de datos in situ sin precedentes, utilizando técnicas como el escáner láser terrestre y el georradar, y en el análisis mecánico por medio de la estática gràfica.La investigación ha permitido establecer un nuevo marco de referencia sobre el proceso de construcción de la catedral gótica de Tortosa, incorporando el proceso paralelo de la deconstrucción de la Sede románica.
Tesis dirigida por el Dr. José Luis y Ginovart y co-dirigida por el Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defendida el 10 de septiembre de 2015.
Universidad Rovira i Virgili, Unidad Predepartamental de Arquitectura. Grupo de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Tarjetón
Consulta el documento de la Tesi.
La charla se llevará a cabo en la Sede de la Demarcación de Tarragona del COAC y al finalizar el acto, se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir a la cena pedeu enviar un correo electrónico aquí. Precio 18 €.
La construcción de la Catedral de Santa María de Tortosa (1345-1757) supuso la sustitución progresiva de la sede románica preexistente, consagrada en el año 1178. Este proceso de construcción-deconstrucción duró varios siglos, coexistiendo ambos edificios hasta principios del siglo XVIII. El objetivo de la tesis es profundizar en el conocimiento sobre el proceso de construcción de la catedral de Tortosa a partir de la incorporación de técnicas y procedimientos que permiten ir más allá de los métodos tradicionales. Así, la metodología se basa en una toma de datos in situ sin precedentes, utilizando técnicas como el escáner láser terrestre y el georradar, y en el análisis mecánico por medio de la estática gràfica.La investigación ha permitido establecer un nuevo marco de referencia sobre el proceso de construcción de la catedral gótica de Tortosa, incorporando el proceso paralelo de la deconstrucción de la Sede románica.
Tesis dirigida por el Dr. José Luis y Ginovart y co-dirigida por el Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defendida el 10 de septiembre de 2015.
Universidad Rovira i Virgili, Unidad Predepartamental de Arquitectura. Grupo de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Tarjetón
Consulta el documento de la Tesi.
Conferència InTESIS: Anàlisi del procés de construcció - deconstrucció de la Catedral de Tortosa
Imatge:
Catedral de Tortosa - Tesi doctoral Agustí Costa
El pròxim dijous 22 de desembre de 2016 a les 19.30h continuem amb una nova conferència del Cicle InTESIS. En aquesta ocasió el Dr. Arquitecte Agustí Costa Jover ens parlarà de la seva tesi doctoral, que porta per títol “Anàlisis del procés de construcció - deconstrucció de la Catedral de Tortosa”. La presentació de l'acte anirà a càrrec del Dr. Josep Lluis i Ginovart, director de la School of Architecture Barcelona de la Universitat Internacional de Catalunya.
La xerrada es durà a terme a la Seu de la Demarcació de Tarragona del COAC i al finalitzar l'acte, es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir al sopar pedeu enviar un correu electrònic aquí. Preu 18€.
La construcció de la Catedral de Santa Maria de Tortosa (1345-1757) va suposar la substitució progressiva de la seu romànica preexistent, consagrada l’any 1178. Aquest procés de construcció-deconstrucció va durar diversos segles, coexistint ambdós edificis fins a principis del segle XVIII. L’objectiu de la tesi és aprofundir en el coneixement sobre el procés de construcció de la catedral de Tortosa a partir de la incorporació de tècniques i procediments que permeten anar més enllà dels mètodes tradicionals. Així, la metodologia es basa en una presa de dades in situ sense precedents, utilitzant tècniques com l’escàner làser terrestre i el georadar, i en l’anàlisi mecànic per mitjà de l’estàtica gràfica.La investigació ha permès establir un nou marc de referència sobre el procés de construcció de la catedral gòtica de Tortosa, incorporant el procés paral·lel de la deconstrucció de la Seu romànica.
Tesi dirigida pel Dr. Josep Lluis i Ginovart i co-dirigida pel Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defensada el 10 de setembre de 2015.
Universitat Rovira i Virgili, Unitat Predepartamental d’Arquitectura. Grup de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Targetó
Consulta el document de la Tesi.
La xerrada es durà a terme a la Seu de la Demarcació de Tarragona del COAC i al finalitzar l'acte, es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir al sopar pedeu enviar un correu electrònic aquí. Preu 18€.
La construcció de la Catedral de Santa Maria de Tortosa (1345-1757) va suposar la substitució progressiva de la seu romànica preexistent, consagrada l’any 1178. Aquest procés de construcció-deconstrucció va durar diversos segles, coexistint ambdós edificis fins a principis del segle XVIII. L’objectiu de la tesi és aprofundir en el coneixement sobre el procés de construcció de la catedral de Tortosa a partir de la incorporació de tècniques i procediments que permeten anar més enllà dels mètodes tradicionals. Així, la metodologia es basa en una presa de dades in situ sense precedents, utilitzant tècniques com l’escàner làser terrestre i el georadar, i en l’anàlisi mecànic per mitjà de l’estàtica gràfica.La investigació ha permès establir un nou marc de referència sobre el procés de construcció de la catedral gòtica de Tortosa, incorporant el procés paral·lel de la deconstrucció de la Seu romànica.
Tesi dirigida pel Dr. Josep Lluis i Ginovart i co-dirigida pel Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defensada el 10 de setembre de 2015.
Universitat Rovira i Virgili, Unitat Predepartamental d’Arquitectura. Grup de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Targetó
Consulta el document de la Tesi.