Exposició "L'Àlbum de l'Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament"
L'exposició del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament arriba a la ciutat d'Olot, a la Delegació Garrotxa-Ripollès, després d'inaugurar-se a Girona, on es podrà visitar fins al 14 de març de 2022. El muntatge expositiu mostra, a través de 10 fotografies de gran format, el deteriorament del Centre d’Alt Rendiment Esportiu ubicat al Balneari de Panticosa, obra d’Álvaro Siza, que el fotògraf Iñaki Bergera ha anat fotografiant des de l’any 2011.
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
Iñaki Bergera
És professor titular a la Universitat de Saragossa. Becat per la Fundació 'la Caixa', es va graduar amb premi extraordinari en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha estat investigador principal del projecte "Fotografía y arquitectura moderna en España" i comissari de dues exposicions sobre el tema al Museu ICO de Madrid (PHE 2014 i PHE 2016).
Autor i editor de més d'una vintena de llibres, té una àmplia producció científica d'articles i ponències internacionals. El 2001 va realitzar estudis de fotografia a la School of Visual Arts de Harvard i, des d'aleshores, ha desenvolupat un treball fotogràfic personal al voltant de les relacions entre fotografia, arquitectura i espai urbà i natural, plasmat en diverses exposicions individuals com América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 i MUN 2018) i Empty Parking Spaces (2019) i en col·lectives com La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venècia, 2016).
PATROCINI
El cicle L'Àlbum de l'Arquitecte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
MESURES COVID-19
L'exposició compleix totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
Trobada de Nadal 2021. L'arquitectura com a eina de salut
El 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. De tots aquests determinants, l'arquitectura (l'urbanisme i l'edificació) té un paper clau en la creació d'entorns saludables que millorin la qualitat de vida de les persones, on es puguin dur pautes de vida saludables i es tinguin en compte factors socioeconòmics per crear igualtat i equitat. L'arquitectura, per tant, ha d'apoderar-se i anar més enllà de la sostenibilitat mediambiental que fa front a l'emergència climàtica, essent també una eina de la salut pública. Veurem quins són els principals factors de salut que es poden incloure al disseny arquitectònic i exemples d'implementació.
De tots aquests aspectes ens en parlarà el pròxim 9 de desembre, a les 19.30 hores, l’arquitecta Sonia Hernández-Montaño Bou en el marc de la Trobada de Nadal 2021 de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, coordinada per l’arquitecte Francesc Baquer.
Sonia Hernández-Montaño Bou
Fundadora d’Arquitectura Sana, és arquitecta experta en Arquitectura Saludable i directora del postgrau Arquitectura i Salut de l'Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). També és la coordinadora de Salut i Arquitectura del COAC i tutora del Màster de Baubiologie de IEB-UDL.
De tots aquests aspectes ens en parla l’arquitecta Sonia Hernández-Montaño Bou en el marc de la Trobada de Nadal 2021 de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, coordinada per l’arquitecte Francesc Baquer.
Fumarola de Lluèrnia. Petita història de la llum en l’art, a càrrec de Montse Planella
En aquesta conferència, Planella rastrejarà alguns dels encontres que la llum ha tingut amb l'art al llarg de la seva història; encontres que han conduït, per un costat, a considerar la llum com a un material artístic i, de l'altre, a transformar des de la modernitat els imaginaris sobre les ciutats.
Montserrat Planella Serra
És Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Màster en Història, Art, Arquitectura i Ciutat per l'ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professora d'Història de l'Art a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Ha treballat al Servei de Recerca Educativa i al Servei de Currículum del Departament d'Educació. Ha estat docent d'educació secundària i formadora del professorat en l'àmbit artístic. Ha desenvolupat projectes sobre temàtiques de confluència entre l'educació, l'art i la ciència.
Taula rodona. PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?
La feina feta sobre les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot ha arribat a un punt d’inflexió, la pregunta de què cal fer i la resposta de cap a on s’estan dirigint les accions sobre aquestes àrees. A partir d’aquesta premissa s’ha organitzat a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el dijous 4 de novembre, a les 19.30 hores, la Taula rodona ‘PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?’ partint de tres ponències des del punt de vista olotí i de les experiències tècniques en matèria d’habitatge i d’anàlisis, diagnosis i intervencions en teixits de nucli antic d’altres indrets i d’altres escales que acabarà amb un diàleg obert amb els assistents a l’acte.
Per una banda, comptarem amb Jordi Güell Güell, regidor d’Urbanisme i d’Habitatge, el qual presentarà la situació actual de les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot i les accions que s’estan plantejant des del consistori i la seva àrea tècnica partint de la feina feta dels últims anys. D’altra banda, l’arquitecta Estel Jou Pi, sòcia fundadora d’undosarquitectura, explicarà diversos projectes que han desenvolupat i que han servit de punt de partida pel desenvolupament de polítiques d’habitatge en municipis de les comarques gironines, que han actuat per pal·liar la situació d’emergència habitacional en què es troben immersos. Alguns projectes han anat des d’una anàlisi profund de la situació actual fins a propostes més concretes; en d’altres s’ha començat per propostes concretes de mobilització d’immobles concrets; sempre, a través de models no especulatius d’accés a l’habitatge.
Finalment, Núria Colomé Montull, membre fundadora de la cooperativa Celobert arquitectura, enginyeria i urbanisme, que ha treballat en l’Estudi per a la rehabilitació, captació i mobilització d’habitatges i locals al Nucli Antic d’Olot, parlarà de com les polítiques de rehabilitació han de deixar de ser un element gentrificador, per esdevenir una veritable política d’implementació del dret a un habitatge digne i a la salut a partir d’unes premisses sostenibles que, alhora, amb l’arribada de fons a nivell català, estatal i europeu, poden significar un salt quantitatiu en la disposició de recursos econòmics i tècnics que fan necessari dissenyar polítiques municipals de rehabilitació. A la ponència farà un repàs dels punts de partida, aspectes clau de les experiències treballades i com en aquest recorregut veuen necessari enfocar un treball integral de rehabilitació en un entorn vulnerable.