Exposició 'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí'
El divendres 15 de novembre de 2024, a les 19 hores, l’Arxiu Comarcal d'Olot acull la presentació del llibre i inauguració de l'exposició d'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. L’acte començarà amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors del llibre Eduars Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.
El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.
Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
La mostra es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).
Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Fumarola de Lluèrnia. Deu anys fent fanalets, exercicis d'arquitectura per a infants
La captura del foc per aprofitar-ne la llum és una voluntat atàvica, mil·lenària que ens ha portat a confinar la flama indòmita i salvatge en gàbies o receptacles on poder servir-nos del seu poder il·luminador.
Així trobem les llànties dels temples per protegir-nos de les pors, els fanals dels camins per guiar als rodamons, les llanternes dels fars per orientar les naus... i també els fanalets d’anar a esperar els reis per catalitzar esperances i il·lusions.
Aquesta és la guspira motora que durant 10 anys ens ha empès a experimentar des de la poètica de la precarietat i de la mà dels infants, diferents llenguatges formals amb els quals expressar emocions a través de la llum.
Després de la conferència s'inaugurarà l'exposició 'Deu anys fent fanalets', que es podrà veure a la seu de la Delegació fins el 5 de gener de 2025.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Cicle Mobilitat. Urbanisme, mobilitat i salut, a càrrec de Marta Rofin
L’entorn urbà i la salut són dos conceptes estretament relacionats, però que, sovint, no es consideren conjuntament. La planificació de la mobilitat hi juga un paper fonamental, ja que pot fomentar la caminabilitat, la ciclabilitat, augmentar la disponibilitat de transport públic o promoure la reducció del trànsit motoritzat; tots aquests factors tenen un gran impacte en la salut física, mental i ambiental.
En aquesta conferència, que forma part del Cicle Mobilitat, l'arquitecta urbanista Marta Rofin Serrà parlarà sobre els espais on desenvolupem la nostra vida, que tenen un gran impacte en la salut física i mental, així com en els nostres estils de vida (activitat física, relacions socials, etc.) i en la qualitat del medi ambient (qualitat de l'aire, soroll, biodiversitat, etc.). L’acte tindrà lloc el dimecres 23 d’octubre de 2024, a les 18.30 h, a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC.
Marta Rofin Serrà
Arquitecta i urbanista, especialitzada en gestió de projectes urbans i espai públic. Fundadora i CEO de la consultoria d’urbanisme i salut Healthy Cities, directora del Postgrau Urbanisme i Salut (UPC) i professora del Màster de promoció de la salut comunitària a la Universitat del País Basc (UPV-EHU).
Té una àmplia experiència en planejament territorial, gestió urbanística i en la incorporació de la salut als projectes urbans mitjançant estratègies urbanes de salut, avaluacions d’impacte en salut, recerca i formació en urbanisme saludable. Al llarg dels darrers anys, ha liderat el desenvolupament de l’eina d’avaluació de l’impacte en salut Healthy Cities Generator.
Ha treballat tant en el sector públic com en el privat. Durant la seva etapa a l’Ajuntament de Vic, va ser membre de l’equip redactor del POUM (Premi Catalunya d’Urbanisme 2020), va liderar el projecte d’implementació d’indicadors de salut en el planejament urbà i va coordinar el projecte europeu URBACT Healthy Cities.
Ha col·laborat amb la Diputació de Barcelona, amb la Universitat de Vic, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i amb els Consorcis Urbanístics del Parc de l’Alba i de la Gran Via com a assessora per a la incorporació de la perspectiva de salut en el planejament urbanístic.
És autora de diverses publicacions, com la guia per incorporar la salut en el POUM, ciutat i salut o urban planning for healthy cities.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.