Presentació del llibre "Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge”
La sessió comptarà amb la presència i intervenció de Joaquim Tremoleda i Trilla, vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, i Adela Geli, autora del llibre.
L'acte, organitzat per la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per E. Antoni Vilanova Brugués, delegat de l’Alt Empordà del COAC.
Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge
El llibre recull les investigacions sobre la línia fortificada de búnquers construïda durant els anys 1944-1950, coneguda com a Línia Pirineus. Una estratègia de protecció del límit nord de la península Ibèrica que es materialitzà en aproximadament 6.000 búnquers, la meitat dels quals a Catalunya, i concretament més d’una quarta part en territori empordanès.
El propòsit de l’estudi és entendre aquestes obres de fortificació contemporània a través de la història que les ha portat al nostre territori, de l’estratègia militar que condiciona la seva ubicació i, especialment, a través de les formes de la seva arquitectura, que es deuen a la funció que havien de desenvolupar en el combat i a les característiques del paisatge que les envolten.
Es pren de referència el territori de Garriguella ja que n’és un emplaçament significatiu per la gran quantitat que se’n varen construir, un total de 380 búnquers; per la diversitat de la seva geografia i del seu paisatge, que es tradueix en unes tècniques de camuflatge molt variades, i per context cronològic, per ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya.
Adela Geli i Anticó
És arquitecta per la Universitat de Girona el febrer de 2015. Ha efectuat estades de formació a França i Portugal i ha realitzat diferents cursos de restauració i rehabilitació en tècniques constructives tradicionals.
S’inicia en el món laboral treballant en un despatx d’enginyeria i, posteriorment, en l’etapa universitària, realitzant pràctiques al despatx Fortià Arquitectes. Actualment com a professional col·labora amb el mateix despatx d’arquitectura en planejament urbanístic i intervenció en patrimoni arquitectònic. Un dels projectes destacats en els quals ha intervingut és la Museïtzació de l’Estoa de la ciutat grega del recinte arqueològic d’Empúries. També han format part de l’equip organitzador del XXXVIIIè Curset, de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), amb el títol: Arquitectura tradicional: essència o forma. Un debat obert al voltant de la intervenció a l’arquitectura vernacla.
Per altra banda, en col·laboració amb altres professionals ha redactat el Projecte Executiu de consolidació estructural del Mas de la Mata, un dels masos del Parc Natural de Cap de Creus.
Conferencia "La Cámara de Azemar y la transformación arquitectónica de la Figueras del siglo XX"
Recientemente Brau Edicions ha editado el libro "Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat", en el cual Joan Falgueras firma el capítulo "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX".
El capítulo está dedicado al edificio que construyó el arquitecto modernista Josep Azemar Pont para la entidad en 1901, y que sobrevivió a su desaparición en 1939. También nos presenta el contexto cultural y arquitectónico del país en los años 1950-60 para explicar cuáles son los paradigmas de modernidad en el franquismo.
Joan Falgueras Fuente
Arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Barcelona, ha combinado la práctica profesional, el servicio al Colegio de Arquitectos de Catalunya y a la Administración con el estudio de los cambios del siglo XIX al XX, el ferrocarril y la figura de Azemar. También ha estudiado a otros arquitectos de la misma época, como Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra.
"Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat"
El libro explica la vida de una institución creada por los sectores más dinámicos y modernos de la burguesía agraria ampurdanesa a principios del siglo XX y que respondía a las necesidades económicas y al proyecto político de una ciudad y de una comarca en plena expansión.
El libro también identifica las personalidades involucradas en el proyecto y nos permite observar su transversalidad ideológica y profesional, que incluye desde grandes hacendados terratenientes hasta varios profesionales del sector, desde conservadores hasta republicanos.
Y, finalmente, el libro analiza la construcción del interesante edificio modernista que le hizo de sede, de indudable interés y valor arquitectónico, que sobrevivió al fin de la Cámara en 1939, pero que acabó siendo derribado en 1968.
Conferència "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX"
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
Joan Falgueras Font
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.
Conferencia "Proyectando paisajes" con Xevi Bayona
El dimarts 20 de diciembre del arquitecto Xevi Bayona ofrecerá la conferencia "Proyectando paisajes", en el salón de Actos de la Delegación del Alt Empordà del COAC.
En el transcurso del acto, Xevi Bayona hará un recorrido por diferentes proyectos con propósitos muy diversos de implantación, de uso, de permanencia. Proyectos con intención de generar paisajes y atmósferas. Desde pequeñas intervenciones efímeras hasta proyectos perdurables en el espacio público.
Tras la conferencia celebraremos la Navidad con la tradicional turronada.