SAC. Visita al Showroom de Brecor + El noucentisme als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
En el marc de la Setmana de l’Arquitectura i la Construcció - SAC de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, el dilluns 4 de novembre de 2024, de 9 a 14 hores, la Demarcació de Girona del COAC organitza la visita al Showroom de Brecor + El noucentisme als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar.
La visita començarà amb una visita al Showroom que l'empresa Brecor té a Blanes. Aquesta empresa, fundada el 1980 com a distribuïdora de materials de construcció, s’ha distingit per la innovació orientada a les necessitats dels clients. Amb els anys, ha ampliat les seves activitats amb noves seccions com ferreteria, logística, interiors i, recentment, un taller de mecanització de ceràmica. Entre 2015 i 2016, va obrir un centre d’interiors a Girona i un de materials a Vilablareix. Per celebrar els 40 anys, el 2019, va inaugurar una sala d’exposició de ceràmica de gran format, i el 2020 va renovar la nau d’interiors i ferreteria a Blanes.
Tot seguit, es visitaran els Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. El Marquès de Roviralta, inspirat pels jardins renaixentistes italians, va encarregar la construcció d’uns jardins a Lloret de Mar per al seu gaudi personal entrant, així, a formar part del moviment noucentista de Catalunya. Amb l’ajuda de l’arquitecte paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí, els treballs es van iniciar el 1919 en un espai on anteriorment hi havia set vinyes, però es van interrompre per la mort prematura de la seva esposa Clotilde, a qui després dedicaria els jardins. Després de reprendre les obres amb la seva segona esposa, Odile, els jardins es van completar després de la Guerra Civil Espanyola. Els jardins van pertànyer a la família Roviralta fins que en 1997 l’Ajuntament va decidir adquirir-los, reformar-los i convertir-los en patrimoni municipal. En 1994 van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Punt de trobada
Amb autocar: 9 h, parada d'autobús de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.
A Brecor: 9.45 h, a Brecor Blanes. Av. Europa, 48.
Inscripcions tancades
Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria. Places limitades per rigorós ordre. Hi haurà servei d'autocar.
IMPORTANT > Si ets estudiant de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, t’has d’inscriure a través del formulari que t’ha fet arribar la universitat.
FORMULARI TANCAT
La visita començarà amb una visita al Showroom que l'empresa Brecor té a Blanes. Aquesta empresa, fundada el 1980 com a distribuïdora de materials de construcció, s’ha distingit per la innovació orientada a les necessitats dels clients. Amb els anys, ha ampliat les seves activitats amb noves seccions com ferreteria, logística, interiors i, recentment, un taller de mecanització de ceràmica. Entre 2015 i 2016, va obrir un centre d’interiors a Girona i un de materials a Vilablareix. Per celebrar els 40 anys, el 2019, va inaugurar una sala d’exposició de ceràmica de gran format, i el 2020 va renovar la nau d’interiors i ferreteria a Blanes.
Tot seguit, es visitaran els Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. El Marquès de Roviralta, inspirat pels jardins renaixentistes italians, va encarregar la construcció d’uns jardins a Lloret de Mar per al seu gaudi personal entrant, així, a formar part del moviment noucentista de Catalunya. Amb l’ajuda de l’arquitecte paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí, els treballs es van iniciar el 1919 en un espai on anteriorment hi havia set vinyes, però es van interrompre per la mort prematura de la seva esposa Clotilde, a qui després dedicaria els jardins. Després de reprendre les obres amb la seva segona esposa, Odile, els jardins es van completar després de la Guerra Civil Espanyola. Els jardins van pertànyer a la família Roviralta fins que en 1997 l’Ajuntament va decidir adquirir-los, reformar-los i convertir-los en patrimoni municipal. En 1994 van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Punt de trobada
Amb autocar: 9 h, parada d'autobús de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.
A Brecor: 9.45 h, a Brecor Blanes. Av. Europa, 48.
Inscripcions tancades
Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria. Places limitades per rigorós ordre. Hi haurà servei d'autocar.
IMPORTANT > Si ets estudiant de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, t’has d’inscriure a través del formulari que t’ha fet arribar la universitat.
FORMULARI TANCAT
Cicle MARQ 2024/2025. Arquitectura recíproca, amb Josep Ricart
Imatge:
© H Arquitectes
El dimarts 5 de novembre de 2024, a les 12.30 hores, tindrà lloc la tercera sessió del cicle MARQ 2024/2025 amb la conferència “Arquitectura recíproca”, de Josep Ricart. L'arquitecte Josep Ricart impartirà una conferència sobre el concepte d'arquitectura recíproca, exemplificats a través d'espais i comportaments concrets d'alguns dels seus edificis. L'experiència arquitectònica com a resultat de la col·laboració entre el disseny de la matèria i el context natural i social produeixen una arquitectura més sostenible, però sobretot amplifica l'experiència humana i l'acosten a l'extraordinari.
HARQUITECTES
És un estudi d’arquitectura fundat l’any 2000 situat a Sabadell (Barcelona), dirigit per quatre arquitectes associats: David Lorente Ibáñez (Granollers, 1972), Josep Ricart Ulldemolins (Cerdanyola del Vallès, 1973), Xavier Ros Majó (Sabadell, 1972) i Roger Tudó Galí (Terrassa, 1973). Tots quatre es van llicenciar com arquitectes a l’ETSA del Vallès, on Josep Ricart i Roger Tudó exerceixen com a professors. Xavier Ros exerceix de professor a l’ETSA de Barcelona. També han estat convidats com a docents a diverses universitats europees i americanes.
La seva obra ha merescut el reconeixement de diversos premis, tant per obra construïda com en concursos d'idees, i la publicació en diversos mitjans d’arreu, havent estat seleccionats per a diferents exposicions i convidats com conferenciants en esdeveniments tant nacionals com internacionals.
Taller de bones pràctiques d'arquitectura: Jordi Pigem i Estudi AR 47
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
La segona sessió del "Taller de bones pràctiques d'arquitectura", organitzat per la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, tindrà lloc el 8 de novembre, a les 19 hores. Els convidats d'aquesta sessió seran Jordi Pigem, que presentarà la segona fase de la reforma del Museu de l'Empordà, i l'estudi AR 47, que exposarà la rehabilitació del cementiri vell de l'Escala. Per cloure la sessió, Clara Crous i Juli Sanjuán presentaran el projecte "Entre camps de pomeres".
En aquesta tercera edició, sota la coordinació dels arquitectes Joan Falgueras i Clara Crous, diversos professionals i estudis d’arquitectura compartiran les seves experiències i projectes de promoció pública realitzats recentment a l’Alt Empordà amb les quals es vol posar en valor la professió d’arquitecte. A diferència d’anys anteriors, s’ha ampliat l’àmbit territorial on s’emplacen les obres per tenir una visió més general de l’arquitectura contemporània de la zona.
Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
Imatge:
© Marc Torra - Fragments.imatges
Del 7 de novembre de 2024 al 5 de gener de 2025, la sala d’exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l’exposició ‘Deu anys fent fanalets’, en la qual es poden veure els diferents fanalets que s’han fet en el taller infantil ‘Pampallugues de Nadal’, coordinat per les arquitectes Laia Escribà i Anna López.
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.