Horarios

Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Disseny del nou entorn | |||||
Facilitat d’ús | |||||
Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
Impressió general |
Visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau...
Visita al nuevo edificio...
Visita a la cementera i a la planta de materias primeras...
Visita a la cementera i a la...
Las cuatro estaciones
Las cuatro estaciones
Jornada Técnica MIMPER: Aplicación de impermeabilización...
Jornada Técnica MIMPER:...
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez
La Generalitat de Catalunya obre una convocatòria de beques per a la realització de pràctiques en Protecció i Restauració del Patrimoni arquitectònic al Departament de Cultura.
Aquestes pràctiques s’adrecen a arquitectes joves que hagin finalitzat el Grau en Arquitectura i el Màster habilitant. No poden haver passat més de cinc anys des de la finalització del Grau.
Es concedeix un màxim de 10 beques, de 1.250 euros mensuals. La durada de les beques és d’un màxim de vuit mesos entre el 27 de desembre del 2024 i el 31 de juliol del 2025, i la dedicació setmanal és de 35 hores, en horari de 8 a 15 h.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 29 d'octubre a les 14 h.
Consulta el text complet de la convocatòria, publicada al DOGC del 10 d'octubre.
Sol·licita la beca
Durant una trajectòria de més d’una dècada actuant com a pèrit en casos de responsabilitat civil d’ampli espectre, Enric Casanovas Ripoll ha identificat una sèrie de repeticions erràtiques que compartirà el dia 21 d’octubre. Aprèn a evitar errors que impliquin responsabilitat directa o indirecta dels tècnics i allunya les temudes reclamacions!
INSCRIPCIONS
Gratuït per a membres de l'AAEPFMC i membres de l'AJAC
Col·legiats no-membres de l'AAEPFMC o l'AJAC: 10 euros
No col·legiats: 30 euros
Són aplicables les beques de transport només per als membres de l'AAEPFMC.
INSCRIU-T'HI!
TEMARI
Primera part. 1h i 20 minuts
1. Escollir be el formigó. Ambients especials
2. Assajar el formigó. Provetes i res mes?
3. El deteriorament dels morters monocapa
4. La implantació de sistemes tipus SATE
5. Cartró-guix en locals humits. El cas de la placa verda
6. Cases de fusta en la tradició mediterrània
7. Cobertes inclinades a “la moderna”
8. Els paviments de gres i la compatibilitat amb ciments cola
9. Sistemes d’aerotèrmia. Errors habituals.
10. Sistemes de terres radiants. Errors habituals
11. Aplacats de façana. Experiències fallides
Descans
Segona part. 1h i 20 minuts
12. La dilatació del maó. Armar l’obra vista?
13. Façanes “modernes” de fusta i ceràmica
14. Relliscabilitat dels paviments. Paràmetre inestable.
15. L’ignorat món de protegir estructures metàl·liques a la corrosió.
16. Conflictes en sistemes d’estanquitat/impermeabilització en edificis
17. Reformes distributives. Edificis existents amb estructura de fusta
18. Aspectes bàsics del RITE. Endolls i altres mecanismes
19. Els plènums en sistemes de climatització
20. Necessitat de documentar l’execució de l’obra
21. Com cobrir la responsabilitat
22. Aspectes bàsics del reglament de baixa tensió. Endolls i altres
23. Investigació pericial. Com gestionar-la
Enric Casanovas Ripoll és arquitecte tècnic i arquitecte (UPC 1991-UPC 2006). Perit judicial des de 1999 circumscrit als jutjats de les províncies de Tarragona i Barcelona. Ha treballat i treballa arreu d’Espanya en temes de diversa índole i especial complexitat. Perit al TSJC i al Contenciós-Administratiu. Combina la professió lliberal en arquitectura i urbanisme amb l’actuació pericial en la doble condició d’arquitecte i arquitecte tècnic, arreu del territori. En el camp de la funció pericial acumula més d’un 85% de sentencies favorables en referencia a informes pericials elaborats, amb destacada constància i rigor en el treball. Té experiència docent des de l’any 2000 fins avui dia en seminaris i cursos, i ha participat activament en la formació pericial “Pràctica Pericial i Forense”, organitzada pel Consejo de la Arquitectura Técnica de España, entre d'altres. És el creador de primera revista pericial “Peritar” juntament amb la Revista de Derecho Urbanístico (RDU) vinculada al mon de l’urbanisme i la construcció.