El COAC present a l'Assemblea General de la UIA per explicar els avenços del Congrés Mundial de 2026
A l'Assemblea, que se celebra a Kuala Lumpur els dies 18 i 19 de novembre, el degà del COAC ha remarcat la importància del Congrés “com a espai fonamental per posar en valor el paper transformador de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn, assumint els desafiaments del nostre temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE ha animat a la implicació i participació de tots els països membres de la UIA en un Congrés que “se celebrarà en un moment històric, particularment complex i desafiador, marcat pel canvi climàtic, la interconnexió global i les dinàmiques socials i urbanes, que estan redefinint i transformant la societat en múltiples nivells: econòmic, polític, cultural… i, per tant, la manera com entenem i practiquem l'arquitectura”.
Per la seva part, l'arquitecte Pau Sarquella ha explicat el concepte del Congrés, “Becoming. Architectures for a planet in transition”, els 6 eixos que el conformen i el procés de treball que s'està duent a terme per a la selecció de ponències i conferenciants.
El Congrés Mundial de la UIA a Barcelona està concebut com un punt de trobada per reflexionar sobre el rol de l'arquitectura i l'urbanisme per afrontar els desafiaments del nostre temps i posar en marxa estratègies a curt, mitjà i llarg termini que permetin millorar la vida de les persones, no només en el present, sinó també per a les generacions futures.
En l'organització del Congrés Mundial de la UIA hi estan implicats el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
“Diversecity”, una reflexió sobre la identitat cultural
Prèviament a la celebració de l'Assemblea General de la UIA, durant el cap de setmana s'ha celebrat el Fòrum Internacional UIA2024KL, titulat “diversecity”, una combinació de dues paraules: ciutat i diversa. Prenent la ciutat de Kuala Lumpur com a punt de partida, el Fòrum ha buscat una comprensió actualitzada de la noció d'identitat cultural que va guanyar visibilitat i expressió amb l'arribada del modernisme i l'inici d'una cultura globalitzada de comunicació arquitectònica al segle XX.
L'objectiu ha estat propiciar un diàleg col·lectiu global entre els assistents al fòrum per qüestionar, debatre i proposar idees sobre qüestions com quin és el paper dels arquitectes en l'economia, el medi ambient, el moviment social, el pensament i la consciència de l'arquitectura, el disseny i l'urbanisme actuals.
Obertes les inscripcions al XLVII Curset de l'AADIPA - Coderch i l'avantguarda catalana: del Grup R al Team 10
Des de fa més de quaranta anys, l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya organitza el 'Curset. Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic'.
Enguany, es durà a terme la XLVII edició del 12 al 15 de desembre, sota el títol "Coderch i l'avantguarda catalana: del Grup R al Team 10".
Més informació sobre les Jornades >>
En aquesta nova edició del Curset volem debatre dos aspectes. Per una banda, el paper que hem d’assignar a Coderch dins les avantguardes catalanes i internacionals. Per altra, els criteris de protecció i intervenció en l’arquitectura moderna a través de l’obra de Coderch.
Podeu formalitzar la inscripció amb un descompte especial del 10% per a les inscripcions cursades abans del 22 de novembre.
Noves dimensions harmonitzades de les cabines d’ascensors accessibles (Norma UNE-EN EN 81-70:2021+A1:2022)
Es recorda que, des del comentari del DB SUA “Versió de la norma EN 81-70 publicada al Diari Oficial de la Unió Europea”, s’aclareix que a efectes del compliment del DB SUA aquesta nova versió serà d’aplicació obligatòria a tots els projectes que sol·licitin llicència o el permís administratiu corresponent a partir del 21 de febrer del 2025.
En aquest sentit, es destaca que aquesta nova versió contempla unes dimensions mínimes superiors de cabines d’ascensors respecte del que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació i el Nou Codi d’accessibilitat de Catalunya (D.209/2023) que caldrà tenir presents a l’hora de definir les característiques dels ascensors i les respectives previsions d’espai en els projectes d’edificació, entre d’altres.
Per a més informació, podeu consultar el DB-SUA (v. comentaris juliol 2024) i la Norma UNE-EN EN 81-70:2021+A1:2022 mitjançant el Visor en línia de Normes UNE.
Des de l’Oficina Consultora Tècnica del COAC s’han sol·licitat aclariments al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i a Seguretat industrial del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat sobre el procediment de legalització a partir del 21 de febrer del 2025 dels ascensors instal·lats sota l’empara de la normativa anterior. S’ampliarà la informació així que es tingui retorn de les consultes.
Dimensions mínimes segons l'Annex A del DB SUA (v. comentaris juliol 2024):
Recordant a Lluís Casals
Ens acompanyaran la seva vídua Mercè Castro, el seu fill Jaume Casals, els seus germans, així com companys i amics com l’arquitecte i urbanista Fermín García Morales, el fotògraf Pep Rigol i el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia.
Lluís Casals va ser un dels fotògrafs espanyols d’arquitectura més rellevants de l’últim terç del segle XX, referència en el camp de la fotografia entre els anys 70 i 2000, va documentar principalment l’arquitectura de l’Espanya de la Transició, aportant noves mirades sobre l’espai públic, els equipaments i les infraestructures.
L' Arxiu Històric del COAC conserva en dipòsit el seu arxiu des de l’abril de 2023.
Aquest és un dels fons més importants de fotografia d’arquitectura contemporània, ja que Casals va dedicar la major part de la seva carrera a fotografiar-la. És qui més va fotografiar l’arquitectura dels anys 70 i va treballar per a arquitectes de renom, com Le Corbusier, Rafael Moneo, Carlos Ferrater, Studio Per, Oriol Bohigas, Bach-Mora, Clotet-Tusquets, Moneo o Jordi Garcés i la seva particular mirada va contribuir a l’èxit internacional de l’arquitectura espanyola de l’època. De fet, algunes de les imatges icòniques de l’arquitectura d’aquell període són seves, com la del Museu de Mèrida o els Molins del Júcar, a Múrcia. Una de les seves particularitats és que fotografia els edificis sense gent.
Alguns dels seus treballs també es poden consultar al web arquitecturacatalana.cat.