Nova versió del Generador d’Informes de les Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE)
La finalitat d’aquesta modificació és afegir un nou apartat (Declaració responsable) al Generador d’ITEs on s'haurà de declarar si s’ha informat, o no, de la situació de risc tant a la propietat com a l’ajuntament. Els documents que cal adjuntar seran, com a mínim, el comunicat de risc signat pel representant de la propietat i l’acusament de rebuda de l’ajuntament.
Us recordem que el Decret 67/2015 estableix que és el tècnic qui ha de realitzar aquesta comunicació i que no és necessari el consentiment de la propietat per comunicar el risc a l’ajuntament corresponent.
Podeu trobar els models de comunicats a l’apartat de documentació del Generador d’informes, així com a la web de l'Agència de l'Habitatge.
Municipis d’actuació prioritària en la presa de mesures de nivells de radó als llocs de treball
El mateix decret preveu que els municipis amb actuació prioritària seran establerts pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Així, l’1 de maig s’ha publicat al BOE la Instrucció IS-47 del CSN que determina el llistat de municipis amb actuació prioritària contra el radó, que seran els municipis de zona II del DB HS6 de protecció contra el radó. Recordem que a Catalunya hi ha 175 municipis inclosos a la zona II.
La Instrucció també determina la metodologia per a la presa de mesures als llocs de treball. Aquestes mesures dels nivells de radó en determinades situacions (espais interiors i sota rasant i/o en plantes baixes) cal fer-les en tots els llocs de treball, però de manera prioritària cal actuar als municipis del llistat que ara estableix la Instrucció IS-47. La presa de mesures és obligatòria des del 2 de maig de 2025.
Per a nous centres de treball o reinici de l’activitat, si no es disposa de cap estudi en vigor, el titular de l’activitat haurà de garantir que l’exposició de detectors s’iniciï en un període màxim de sis mesos.
Les noves edificacions o reformes situades en zona II (mapa del radó), quedaran exemptes de prendre mesures durant els cinc anys posteriors a la finalització de les obres, sempre que tinguin informes segons l’Apèndix C del DB HS6, de que les estimacions de la mitjana anual de concentració de radó no superin 300 Bq/m3
Radiació gamma dels materials de construcció
De la mateixa manera, el RD 1029/2022 estableix obligacions per als subministradors de materials de construcció* perquè, abans de la seva comercialització, determinin el contingut radioactiu d’aquests materials, a fi i efecte de garantir el compliment del nivell de referència establert de radiació gamma provinent dels materials de construcció: 1 mSv/any -milisievert per any- (addicional a l’exposició externa a l’aire lliure).
* Materials de construcció o additius naturals d'origen igni o que puguin estar associats a mineralitzacions d'urani: granitoides (com el granit, la sienita i l'ortogneis), pòrfids, tova, putzolana (cendra putzolànica), lava o esquist aluminós.
Igualment, els materials de construcció que incorporin material radioactiu d'origen natural, com cendres volants, guixos o llots de fosfat, escòries de la producció de fòsfor, estany o coure, llots vermells, etc.
Taula rodona "Emili Donato: reflexions creuades"
A la fila 0, presència d’Emili Donato, entre d’altres.
Inscriu-t'hi
Urbanisme Comparat. "Ciutats al límit"
En aquesta sessió explorarem el paper clau de l’urbanisme en la gestió de desastres naturals i en la construcció de ciutats resilients a llarg termini. A partir de casos reals, com les inundacions a la província de Santa Fe (2007) i a Esteban Echeverría (2019), a l’Argentina, i el devastador terratrèmol de Concepción, Xile (2010), analitzarem quines decisions urbanístiques i polítiques van conduir a aquestes situacions de vulnerabilitat i quines estratègies es van implementar després del desastre.
A més, des d’una perspectiva personal i a través d’experiències compartides amb altres professionals i organismes internacionals, veurem com la planificació urbana pot esdevenir una eina poderosa de recuperació, adaptació i prevenció davant l’adversitat.
Una oportunitat per repensar les nostres ciutats i el nostre paper com a professionals en un context de crisis cada vegada més habituals.
La sessió anirà a càrrec d'Andrés Maidana Legal, arquitecte urbanista i docent-investigador a la Universitat de Buenos Aires. Actualment resideix a Barcelona. El seu treball se centra en com les ciutats es desenvolupen, afronten i es recuperen dels desastres naturals. Ha participat en projectes de gestió urbana i resiliència en diversos contextos d’Amèrica Llatina, combinant teoria, pràctica i treball de camp.L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.