Mor l'arquitecte Josep Puig Torné
El passat dimecres 3 de juny va morir l'arquitecte Josep Puig Torné als 90 anys. El recordarem com a referent destacat de l’arquitectura moderna a Catalunya i molt especialment a Tarragona.
Gràcies a la donació del seu arxiu professional a la Demarcació de Tarragona del COAC, la seva memòria i la seva obra ens serà encara més propera i valuosa.
Descansa en pau, amic Josep.
Josep Puig Torné
Sarral, Tarragona, 9/12/1929 - Barcelona, 3/6/2020
Nascut a Sarral (Tarragona) l'any 1929, Puig Torné es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1957, just quan començava el fort creixement econòmic del període ‘desarrollista’ dels anys seixanta. Després d'una breu etapa com arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, on va participà en la planificació del Polígon Sud-oest del Besòs, l'any 1958 rep l’encàrrec de projectar una urbanització a la Costa Brava. Així va iniciar una destacada trajectòria professional, marcada inicialment per la seva col·laboració amb l'arquitecte Antoni Bonet Castellana: la casa Van der Veeken (1961), els apartaments Xipre (1960-62), els apartaments Madrid (1961-62), els apartaments Cala Vinya (1961-62) al Cap de Salou o el Complex Turístic “Politur” de Platja d’Aro (1961-63), etcètera.
El seu primer èxit conjunt va ser la Casa Rubio de Salou, una obra iniciada al 1959 i construïda entre el 1960 i el 1962, que connectà als arquitectes amb els promotors dels plans per La Manga del Mar Menor (Múrcia). També projectà amb Bonet l'edifici Renault de Tarragona (1964), el Canòdrom Meridiana (premi FAD 1963) i l' edifici Mediterrani (1960-63) de Barcelona.
Al 1964, Puig Torné abandonà el despatx d'Antoni Bonet per associar-se amb Josep M. Esquius Prat (Manresa,1939) i, més tard, amb la seva filla Elisa Puig. D'aquesta fecunda etapa professional ens deixarà una important i heterogènia producció repartida al llarg de tot el país: Barcelona, Madrid, Mallorca, Sallent, Montblanc, Súria, la Seu d’Urgell, Organyà, Manresa, … o la prolífica obra andorrana dels anys 70 i 80, on destaquen la seu del Govern d'Andorra (1980-87) o la Fundació Clara Rabassa (1988).
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és la seu barcelonina del diari Tele/eXprés (1965-67), realitzada amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; l'església del pare Claret de Sallent (1966) i l'ermita dels Sants Metges de Sarral (1966-70) amb l'artista Josep Grau Garriga; o la primigènia Capella del Convent de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell (1959-60) projectada amb Josep Miquel Serra de Dalmases i on van participar artistes de la talla de Tomás Bel, José M. Blay, Gerald Henderson o Matías Palau Ferrer.
L'obra de Josep Puig Torné, conservada des de l'any 2014 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (AHCOAC-T), pertany ja a la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. Una arquitectura no excessivament tecnificada, de projectes elaborats amb la màxima dignitat i passió per el treball ben fet.
No podríem fer-hi quelcom més?
"La resposta és SÍ! Podem i hem de millorar, sense perdre mai la visió de conjunt, pensar que l'herència que deixem –les nostres obres-, hem de millorar-les, respectant l'entorn natural o construït. Hem d'intentar desprendre'ns de tantes lligadures, requeriments, ordenances, pressions, angúnies i nervis i cercar l'obra equilibrada, sense egos, amb humilitat.
L'arquitectura, la bona arquitectura, mai ha d'anar fermada, l'acte de la creació arquitectònica necessita llibertat, amor i... bona voluntat per part de tothom!"
Josep Puig Torné, 2003
Dr. Arquitecte
Premsa
Josep Puig Torné, l'arquitecte artesà
Article publicat al Diari de Tarragona el 22 de juny de 2020. Llegeix-lo
Noves dates per a la Convocatòria d'Ajuts COAC a la cooperació local i internacional
Amb la voluntat de continuar fent visible la funció social dels arquitectes, el COAC obre, per novè any consecutiu, la convocatòria per a la concessió d'ajuts a projectes de cooperació al desenvolupament local i internacional relacionats amb l'arquitectura i l'urbanisme. La concessió d'aquests ajuts respon al compromís del Col·legi de dedicar un 0,7% del seu pressupost anual a finalitats socials.
Poden optar a aquests ajuts les associacions, ONGs, fundacions i altres entitats sense afany de lucre que treballin en el camp de la cooperació al desenvolupament internacional i/o local i comptin per a això amb arquitectes entre els seus col·laboradors, siguin assalariats, voluntaris o amb contracte de prestació de serveis professionals.
Àrees principals: local i internacional
Aquesta convocatòria contempla dues àrees principals d'ajuts: Cooperació al desenvolupament internacional i Cooperació al desenvolupament local. Dins de les dues àrees, es preveuen cinc tipus d’ajuts:
a) Construcció o rehabilitació d'habitatges
b) Construcció o rehabilitació d'equipaments comunitaris
c) Construcció o rehabilitació d’infraestructures
d) Construcció o rehabilitació d’espais públics
e) Planificació urbana
L'import total que es consignarà en aquesta convocatòria és de 47.000 euros.
Presentació de sol·licituds
El sol·licitant, que ha de ser col·legiat/ada del COAC, ha d'omplir el formulari PDF de sol·licitud o WORD i enviar-lo per correu electrònic a cooperacio@coac.cat abans del 6 de juliol a les 13 h.
Els interessats poden consultar els seus dubtes fins a 10 dies abans del termini de presentació, a través de la mateixa adreça de correu electrònic.
La Junta de Govern del Col·legi avaluarà les sol·licituds presentades i resoldrà la convocatòria, comunicant el resultat a partir del mes de setembre.
Consulta les Bases de la Convocatòria
(versió modificada amb les noves dates)
A partir del 1 de junio vuelven a activarse los plazos administrativos
1 de junio: vuelven a contar los plazos administrativos
En cuanto a los plazos administrativos, la nueva norma establece que el levantamiento de su suspensión sea el lunes 1 de junio, fecha en que se volverán a retomar para presentar enmiendas de un proyecto, ejecutar las obras amparadas por una licencia, presentar la propuesta en papel de un concurso de proyectos... entre otros ejemplos.
4 de junio: vuelven a contar los plazos civiles y judiciales
En cuanto los plazos civiles y judiciales, es decir, los que no son de carácter administrativo, el Real Decreto dispone que el levantamiento de su suspensión sea a partir del jueves 4 de junio. A partir de esta fecha volverán a activarse, por ejemplo, los plazos para reclamar una factura de honorarios pendientes o interponer acciones para reclamar por patologías de la construcción, y también se activarán todos los plazos de carácter judicial.
Nuevo cálculo de la finalización de plazos
Para calcular cuándo terminan los plazos, hay que contar como si los días que han transcurrido desde el 14 de marzo hasta el día 31 de mayo o hasta el día 3 de junio (en función del caso) no hubieran existido.
Hay casos en los que los plazos, en vez de reanudarse -continuar allí donde se habían parado- se reinician nuevamente -empezando de nuevo desde el principio-. Éste sería el caso, por ejemplo, de los recursos administrativos. También hay que tener en cuenta que los plazos pueden ser de días naturales (cuentan todos) o de días hábiles (excluyen sábados, domingos y festivos). En caso de duda, os invitamos a formular una consulta a través del apartado de consultas telemáticas de atención al arquitecto.
A partir de l'1 de juny tornen a activar-se els terminis administratius
1 de juny: tornen a comptar els terminis administratius
Pel que fa als terminis administratius, la nova norma estableix que l’aixecament de la seva suspensió sigui el dilluns 1 de juny, data en què es tornaran a reprendre per presentar esmenes d’un projecte, executar les obres emparades per una llicència, presentar la proposta en paper d’un concurs de projectes... entre d’altres exemples.
4 de juny: tornen a comptar els terminis civils i judicials
Pel que fa els terminis civils i judicials, és a dir, els que no són de caràcter administratiu, el Reial Decret disposa que l’aixecament de la seva suspensió sigui a partir del dijous 4 de juny. A partir d’aquesta data tornaran a activar-se, per exemple, els terminis per reclamar una factura d’honoraris pendents o interposar accions per reclamar per patologies de la construcció, i també s’activaran tots els terminis de caràcter judicial.
Nou càlcul de la finalització de terminis
Per calcular quan acaben els terminis, cal comptar talment com si els dies que han transcorregut des del 14 de març fins al dia 31 de maig o fins al dia 3 de juny (en funció del cas) no haguessin existit.
Hi ha casos en què els terminis, en comptes de reprendre’s -continuar allà on s’havien aturat- es reinicien de nou -comencen altre cop des del principi-. Aquest seria el cas, per exemple, dels recursos administratius. També cal tenir present que els terminis poden ser de dies naturals (compten tots) o de dies hàbils (exclouen dissabtes, diumenges i festius). En cas de dubte, us convidem a formular la vostra consulta a través de l'apartat de consultes telemàtiques d'atenció a l'arquitecte.
També podeu consultar l'apartat de preguntes freqüents per a la resolució de dubtes sobre l'aixecament de la suspensió de terminis.