Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Pexels

Curs online sobre la nova normativa de protecció de dades

Amb el nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que es va començar a aplicar el 25 de maig, arriben noves obligacions, com la d’obtenir un consentiment clar i informat per a cada ús de les dades personals o la d’indicar de forma clara el nom de l’organització —i els tercers— que utilitzaran aquestes dades.

Els arquitectes que exerceixen professionalment han de complir amb el RGPD (contingut exclusiu per a col·legiats) i tenir presents els seus principis. És per això que l’Escola Sert ofereix un nou curs online, del 17 de setembre al 8 d’octubre, en format mobile learning.

L’objectiu
La formació et permetrà conèixer en detall les novetats del RGPD i com aplicar-lo correctament en la teva pràctica professional. També s’identificaran els drets dels ciutadans en relació a les dades i les obligacions que tenen les empreses, entre d’altres, per tal que el tractament de dades personals sigui compatible amb el respecte de la intimitat i la privacitat de les persones.

Metodologia
Aquesta formació es realitzarà a través del mòbil. Els continguts constaran de material didàctic en petites píndoles gamificades i recursos interactius que s’aniran alliberant de forma diària en el teu dispositiu mòbil. Aquest material es presentarà en esquemes, textos i vídeos de curta durada i estarà disponible en català i castellà.

Durant el curs es mantindrà una avaluació continuada, també a través del dispositiu mòbil, que constarà de diferents preguntes de consolidació sobre els continguts més rellevants de la formació.
PDF version

Assumpció Puig, the first female dean in COAC history

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Assumpció Puig’s candidacy proved the winner in the elections for the Governing Board of the Architects’ Association of Catalonia, held on 9 and 10 May. She walked away with 1,238 votes, with Ramon Torra and Enric Mir receiving 600 and 385, respectively, and 168 blank ballot papers. She is thus the first female dean in the history of the Architects’ Association of Catalonia.

Assumpció Puig's candidacy also includes Pere Castelltort, who will take on the position of Secretary; Ione Ruete, who will act as Treasurer; and Josep Ferrando, Guillem Costa and Duna Bellmun, as board members. Assumpció Puig takes the reins from Lluís Comeron who, after eight years of heading the institution, took over last January as president of the Higher Council of Architects’ Associations of Spain (CSCAE).

With regard to the Barcelona branch, Sandra Bestraten came out on top with 848 votes, while Pilar Calderón obtained 473 and Núria Llaverías 262, with 141 ballots left blank. This is also the first time a woman has headed up the Governing Board of the Barcelona branch of the Association.

The other branches were declared as elected on 18 April, as there were no opponents.

Participation
A total of 2,453 architects took part in these elections, 24.06% of the 10,190 architects registered.

This figure is a significant increase in participation compared to previous elections, partly due to the fact that during the interim period the number of members has risen by almost 800.

Regional offices
The candidacies for the regional offices of Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida and Tarragona were proclaimed as elected on 18 April. Consequently, Miquel Sitjà is the new president of the Comarques Centrals office; Joan-Manuel Margalef of the Ebre office; Marc Riera of the Girona office; Víctor Pérez-Pallarès of the Lleida office; and finally Joan Tous of the Tarragona office.

In relation to regional offices, the following were also proclaimed as elected on 18 April: Miquel Turné (representative of the Vallès office), Maria Mercè Oriol (Alt Empordà), Neus Roca (Garrotxa-Ripollès) and Ricard Lobo (Pirineu).

Publication of the results and start of the mandate
The results were published on the election website on 11 May. You can view the winning candidates and the list of elected representatives on the site.

The 2018-2022 mandate will start on 11 June 2018 after the new officers have formally accepted their positions.


10/05/2018
Tornar

Exposició "Josep Maria Pujol de Barberà. L'arquitecte i l'espai"

Imatge: 
Vista general del Mercat Central de Tarragona, 1915. Foto Chinchilla. Centre d’Imatges de Tarragona (CIT / L’Arxiu)

De l'11 de juny al 14 de setembre de 2018, la Demarcació de Tarragona del COAC acull l'exposició “Josep Maria Pujol de Barberà. L’arquitecte i l’espai”, per donar a conèixer la figura i l'obra de Josep M. Pujol de Barberà, arquitecte municipal de Tarragona entre els anys 1897 i 1939.

Organitzada i coordinada per l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció de Jordi Piqué, i amb la col·laboració de la Biblioteca Hemeroteca, el Centre d’Imatges i el Col·legi d’Arquitectes, podem conèixer gests vitals i professionals d'aquest arquitecte tarragoní, amb deu panells, que contenen fotografies de la família Pujol Niubó i dels fotògrafs Ramon Segú Chinchilla, Ramon Vallvé, P. Pallejà i Txema Morera.

La Tarragona actual tant des del punt de vista urbanístic com del patrimoni arquitectònic, deu molt a l’empenta, la petjada, la signatura de Josep Maria Pujol de Barberà. Durant 42 anys va ser arquitecte municipal (1897-1939), redactant el Pla d’Eixample de l’any 1922, dissenyant l’expansió urbana que anava d’una banda, des del Parc del Miracle fins a la plaça Imperial Tarraco, i per l’altra, des de la plaça de Toros fins a l’avinguda de Catalunya. Després de la nova xarxa de clavegueram, l’any 1931, durant la Segona República, va  projectar el nou abastament d’aigua de la ciutat, amb els treballs de captació, elevació als dipòsits de la muntanya de la Oliva i la instal·lació de la nova xarxa de distribució. El subministrament de l’aigua era molt deficient i era una mancança molt important de la ciutat. Va exercir el càrrec de Cap del Cos de Bombers de Tarragona i durant la Guerra Civil projecta la construcció de diversos refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista. També com arquitecte municipal va participar activament en el pla de l’Ajuntament republicà, que preveia la construcció de sis grups escolars al nucli urbà i dos escoles unitàries per als nens que vivien a les afores de la ciutat.

Una de les obres més emblemàtiques d'aquest arquitecte va ser el projecte del Mercat Central de Tarragona que enllestí l'abril del 1912. A finals de l'any 1913 es van iniciar les obres i la inauguració solemne es va celebrar el dia 26 de desembre de 1915.                                                   
Altres obres significatives han estat l'edifici de l'Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, el Col·legi dels Germans de la Salle i el Col·legi i Església de les Carmelites.

Accés a l'audio


 
PDF version

Presentació de la guia d'arquitectura de Tarragona del segle XX

Imatge: 
Guía d'Arquitectura de Tarragona del segle XX

La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya es complau en a convidar-vos a la presentació de la publicació Guia d’Arquitectura de Tarragona del Segle XX que es farà el dijous 31 de maig de 2018 a les 19:30h, a la Sala d’Actes de la Demarcació, c. Sant Llorenç, 20-22.

Intervindran:

Joan Tous Gomà-Camps, president del COAC Tarragona
Antoni Pujol Niubó, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana
Carmen Rodríguez Pedret, historiadora de l'art i doctora en teoria i història de l'arquitectura
Jordi Guerrero Fernández, arquitecte i autor del llibre

Descarrega el targetó


L’arquitectura i l’urbanisme, a l’igual d’altres disciplines, reflecteixen l’estructura, l’evolució i el pensament de la societat en cada una de les èpoques (inclosa la història més recent). En el cas de Tarragona, són moltes les publicacions que han tractat sobre temes del patrimoni històric, arqueològic, paleontològic, geològic o paisatgístic de la ciutat, però molt poques les que han intentat llegir-ne la història, l’estructura física i la raó de ser a partir de l’arquitectura realitzada durant el segle passat.
Guia d’arquitectura de Tarragona · Segle XX vol omplir aquest buit existent i facilitar el coneixement de la ciutat a través dels fets urbanístics i arquitectònics més rellevants. Un document que, a més de ser una guia d’ús, destinada tant al ciutadà que passeja com al professional que sap apreciar l’arquitectura, també vol oferir una reflexió sobre com s’ha transformat la ciutat de Tarragona des de finals del segle XIX fins als inicis del segle XXI.
Amb un llenguatge senzill i comprensible, amb els mínims tecnicismes i sempre amb un vessant interpretatiu i explicatiu, la guia recull una selecció extensa d’arquitectura des del període que s’inicia amb les manifestacions arquitectòniques del modernisme i el noucentisme, passa pel renovament arquitectònic dels anys trenta (racionalisme, GATCPAC) i el grans projectes dels anys cinquanta i seixanta, i acaba amb les dues grans transformacions urbanístiques de finals de segle, al voltant del Pla Cantallops i la recuperació de la Part Alta.
La selecció i l’anàlisi de l’arquitectura del segle xx a la ciutat de Tarragona és una tasca complexa, ja que en la seva evolució i el seu desenvolupament té un paper important un model territorial molt dispers. En aquest sentit, el treball analitza la ciutat existent des del punt de vista dels diferents teixits o trames que la componen, de manera que no només selecciona les obres molt importants, sinó que també reflecteix els treballs més apreciables i representatius de cada període, intentant mantenir l’equilibri entre les diferents èpoques.
Seguint aquest fil conductor, s’aprofita per incloure-hi –a manera de suggeriment per al viatger– altres arquitectures importants construïdes en poblacions pròximes, com és el cas de l’església de Vistabella i la Casa Bofarull als Pallaresos, de Josep M. Jujol; els apartaments de Josep M. Sostres a Torredembarra; o l’obra d’Antoni Bonet Castellana a Salou.


CRÈDITS:

Edita
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona

Recerca, selecció i coordinació
Jordi Guerrero Fernández

Producció i disseny
Josep Anglès Pascual

Documentalista
Neus Reverté (Arxiu del COAC. Demarcació de Tarragona)

Col·laboradors
Joaquín Aguilera, Yáiza Berrio

Correcció i traduccions
Carme Muntané Triginer i Dustin Lagan: e+d | edició disseny

Impressió
Arts gràfiques Rabassa

Agraïments
Lucilú R., Maria Almirall, Ramon Aloguín, Enric Baixeras, Josep M.
Buqueras, Josep Canela, Guillem Carabí, Andreu Carrascal, Jaume
R. Costa, Coia Escoda, Neus Fenollosa, Josep M. Ferran, Josep
Ferrer, Nuria Gil, Josep M. Grandes, Jordi Granell, Raquel Griñó,
Ricard Ibarra, Pau Jansà, Josep Llinàs, Nuria Masnou, Roger Miralles,
Pascual Monravà, Xavier Monteys, Stoyana Zahara, Miquel Orellana,
Anton Pàmies, Jordi Piqué, Agustí Pujol, Antoni Pujol, Víctor Pujol,
Agustí Rehues, Estanislau Roca, Carmen Rodríguez, Xavier Romaní,
Ana Romeo, Jordi J. Romera, Josep Lluís Serven, Joan Tous, Juan
Manuel Zaguirre, Guillermo Zuaznabar, i a tots els autors de les
obres seleccionades.

Fundación Alejandro de la Sota. www.alejandrodelasota.org

Edició patrocinada per:
Fundació Privada Mútua Catalana


 
PDF version

Pages